Resultats de la cerca

Fill primogènit de Thomas Mann, començà a escriure de molt jove El 1936 s’exilià als EUA, on es convertí en un dels capdavanters del moviment antifeixista i fundà les revistes Die Sammlung 1933-35 i Decision 1941-42 La majoria de les seves obres són narracions a mig camí entre la crònica personal i el document polític Destaquen les novelles Symphonie Pathétique 1935, Mephisto 1936, portada al cinema per ISzabó 1981, i Der Vulkan ‘El volcà’, 1939 Escriví també narracions i assaigs, entre els quals Die Heimsuchung des europäischen Geistes ‘La recerca de l’esperit europeu’, 1949,…

Les seves funcions són ordenar l’exercici professional en qualsevol de les seves formes representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb les administracions públiques defensar els interessos professionals dels collegiats i vetllar per l’adequació de l’activitat professional a les necessitats dels ciutadans mitjançant programes regulars de formació continuada Publica un butlletí informatiu bimensual, Document , i una revista tècnica, Item L’any 1993 organitzà la 59a Conferència General de la Federació Internacional d’Associacions de…

Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…

El lloc de Castellar, llogaret de l’antic terme de Tost, apareix esmentat en un document del 1086, en què Guinedel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu l’alou que tenien “ in apendicio Sancti Martini in prenominatum locum Kastellari, in terminum kastri Tostensi ” Les afrontacions de l’alou, la roca de Roter a llevant “ in ipsa Gargaieda ” a migdia, el riu Segre a ponent, i el riu Tost al N, no deixen dubtes sobre la seva Identificació L’església de Sant Joan i Sant Martí fou reformada el 1881 Actualment aquest església és annexa de la parròquia d’Adraén

L’església de Sant Jaume experimentà la influència de la parròquia de Santa Eulàlia Sacosta, de Girona, tal com consta en un document de l’any 1148 “par Sancti Jacobo de Campodorano sive Sancte Eulalie de ça Costa” D’aquesta església ja era sufragània l’any 1182 i sembla que continuà essentho fins al primer terç del segle XIX A Campdorà l’any 1378 hi havia 19 focs, 5 dels quals eren de l’església L’any 1698 es comptava entre els llocs reials i era batllia forana de Girona L’edifici fou modificat al segle XVIII, tal com consta en la llegenda que figura a la porta actual del 1760

Aquesta església, parroquial, antiga capella del castell al qual és adossada, ha sofert forts remodelatges al llarg del temps Al segle XVI fou oberta una porta d’accés al mur de llevant, i després del 1716 hom construí al mur de ponent una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb uns plafons de ceràmica als murs laterals, d’una gran bellesa, amb ornamentació barroca, amb representacions de miracles, alguns d’ells relacionats amb calamitats i guerres esdevingudes a la comarca En un document de l’any 1279 consta una deixa “pro fabrica sancti Saturnini de Palaciolo” L’any…

Aquesta capella, de construcció tardana, apareix esmentada l’any 1260, en un instrument de confirmació del document conegut com a fals III de Gerri , en el qual el comte Frèdol donava al monestir de Gerri, entre altres béns, l’església de Sant Romà d’Escós Potser es troba ja consignada aquesta església en la donació que l’any 1089 feren el comte Artau II i la seva muller Eslonça, Ot i l’abat Pere Ricoll de Gerri, a mestre Ramon, constructor de l’església de Gerri, de l’alou de Santa Maria a Sant Romà d’Estac, que caldria identificar amb la capella de Sant Romà d’Escós

Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953

De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta cap vestigi

Aquesta desconeguda capella es trobava dins l’antic terme del castell de Pedra Únicament en consta l’existència en un document de l’any 1084, en el qual el comte Ermengol IV i la seva muller Adelaida donaren al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’església de Santa Creu d’Ollers, situada al terme del castell de Pedra, a la vila d’Ollers, la qual església afrontava a tramuntana amb la de Sant Esteve Per la situació, podria ésser identificada amb la capella de Santa Magdalena de Tragines, però només existeix la coincidència en la ubicació, a tramuntana, de Santa Creu d’Ollers