Resultats de la cerca

Pivot del Club de Futbol Sala de Ripoll, guanyà en alguna ocasió el títol de campió de Lliga de divisió d’honor catalana, el de Copa i el de Supercopa catalana Competí en diverses edicions de la Copa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS Amb la selecció catalana, participà com a capità en la primera edició del Campionat d’Europa de la UEFS 2004 En l’edició del 2006, s’adjudicà la medalla de plata, motiu pel qual rebé el premi ARC També participà al Campionat d’Europa 2008

Entre els anys 1955 i 1966 fou membre dels clubs ciclistes Bétulo, Collblanc, Sprint i Grup Esportiu Faema L’any 1965 corregué com a independent i participà en la Volta a Catalunya amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc Durant la seva etapa en actiu aconseguí vint victòries El 1967 ingressà al collegi d’àrbitres i arribà fins al grau d’àrbitre estatal UCI Arbitrà diverses edicions de la Volta a Espanya i a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i alguns Campionats d’Espanya de pista L’any 2002 es retirà

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

Collocada sota el patrocini de la Mancomunitat, durant la Dictadura continuà funcionant amb caràcter privat Des del 1931 depengué de la Generalitat de Catalunya A partir del 1933 fou incorporada a l' Institut d'Acció Social Universitària i Escolar , però continuà dirigida per Miquel Ferrà fins el 1936 Institució modèlica, fou també un destacat centre cultural hi coincidiren, entre altres, Fuster Mayans Gafim , BRosselló-Pòrcel, Pierre Vilar, Georges Gaillard i Oliver Brachfeld creà també les Edicions de la Residència, que publicaren la Imitació del foc de Rosselló-Pòrcel 1938…

Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics

Els estudis de crítica textual de la Bíblia el portaren a cercar i copiar còdexs a les biblioteques de França, Anglaterra, Itàlia i el Pròxim Orient 1840-1844 Anà dues vegades més a Santa Caterina del Sinaí 1853 i 1859, on descobrí el famós Codex Sinaiticus segle IV L’edità 1862, juntament amb altres nombrosos còdexs de la Bíblia i dels apòcrifs, i publicà set edicions crítiques del Nou Testament grec 1841-1872 Polemitzà contra les vides de Jesús de Renan i de Strauss, en defensa de la historicitat evangèlica

Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia Retornat a Malloca s’ordenà de sacerdot 1683 fou canonge de la seu 1692 Rector de la Universitat Lulliana, el 1688 es veié forçat a dimitir Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca 1698, precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època

Fou professor a les universitats de Poitiers, Tolosa i París i director d’estudis a l’École Pratique des Hautes-Études Escriví Les origines de la poésie lyrique en France au Moyen Âge 1889, unes bibliografies de cançoners provençals 1916 i francesos 1918, diverses edicions de texts lírics i dramàtics medievals Guillem IX, Gavaldà, Hug de Sant Circ, el català Berenguer de Palol, les Joies del Gai Saber, etc, La poésie lyrique des Troubadours 1934, etc Des del 1945 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón

Ha dirigit les colleccions literàries “Clàssiques Catalanes” i “Clàssiques i Contemporànies” La Sal, Edicions de les Dones Ha publicat els assaigs Revistes de dones 1846-1935 amb M Selva, 1984 i Un dia qualsevol història de la vida quotidiana de les dones 1989, l’obra de biografies Guia de dones de Barcelona premi 8 de març-MA Capmany 1993, els llibres de viatges Viatgers catalans al Carib Cuba 1997 i 7 passejades per l’Havana 1999, i l’assaig-antologia Cuba en la literatura catalana amb À Broch, 2002