Resultats de la cerca
Es mostren 1563 resultats
Sant Jaume de Montagut (Querol)
Art romànic
Aquesta església fou l’antiga parròquia del terme del castell de Montagut, fortalesa coneguda des del final del segle X L’edifici actual, gòtic, és el successor d’un de més antic L’església de Monteacuto és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona que són consignades en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 També apareix en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteacuto hi contribuí amb 70 sous L’església de Montagut, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona El 7…
Josep Maria Benaiges i Pujol
Música
Organista i compositor català.
S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19…
Santa Maria de les Besses (Cervià de les Garrigues)
Art romànic
Aquesta capella és situada a ponent del poble de Cervià de les Garrigues, al marge dret del riu Set Sembla que el primer esment del lloc de les Besses és de l’any 1151, entre les afrontacions del terme de Vinaixa La repoblació de les Besses, però, fou tardana L’any 1225, Arnau de Punyent concedí a cinc colons i els seus descendents el lloc de les Besses, dins del terme de Castelldans Les primeres referències de l’església de les Besses daten de l’any 1265, quan es donà llicència per a construir el temple Fou una església pertanyent al bisbat de Lleida i sufragània de Santa Maria de…
miracle dels Corporals de Daroca
Història
Fet extraordinari que la tradició situa com a esdevingut prop de Llutxent (Vall d’Albaida) durant la segona revolta d’al-Azraq (1276).
Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques el rector de sant Cristòfol de Daroca Aragó, que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu batalla de Llutxent Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són…
Sant Pau d’Envistadors (Reiners)
Situació Vista de conjunt de l’ermita, fruit d’una reconstrucció del segle XVII, que integra part d’una antiga església pre-romànica probablement del segle X ECSA - A Roura Detall de l’exterior de l’antiga capçalera preromànica, situada a la part dreta de la façana actual ECSA - A Roura Aquesta ermita, propera a Ceret, també es coneix amb els noms de Sant Pau de Ceret, dels Enamorats o de les Botifarres Es troba en el sector del municipi de Reiners que s’estén pel costat esquerre del Tec, just davant del veïnat de la Cabanassa de Reiners, que és a l’altra riba, al…
Solitud
Portada de la primera edició de Solitud, de Víctor Català, il·lustrada per Josep Triadó i Mayol
© Fototeca.cat
Novel·la de Víctor Català, considerada per la crítica com la seva obra mestra.
Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista Joventut del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…
, ,
Sant Salvador de Terrades
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas
Sant Salvador

Santuari de Sant Salvador, a migdia de la ciutat (Garrigues)
© Fototeca.cat
Ermita
Ermita del municipi de les Borges Blanques (Garrigues), al S de la ciutat, a la vall de les comes de Vinaixa.
L'edifici actual és d'origen romànic tardà del segle XIII i reformat en estil gòtic al segle XIV Estudis posteriors trobaren a l'exterior restes arqueològiques d'època romana i, a l'interior, restes d'una basílica paleocristiana
Sant Nofre
Ermita
Ermita i torre del municipi de Tortosa (Baix Ebre), aturonada a 105 m, vora la carretera de Tortosa a l’Aldea.
Sant Jordi
Ermita
Caseria
Caseria i ermita del municipi de Faió (Matarranya), al NW del terme, vora el límit amb el de Mequinensa (Baix Cinca).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina