Resultats de la cerca

Entrà a la directiva de la UE Lleida, presidida per Antoni Gausí, la temporada 1983-84 Dos anys després passà a ser president, i exercí aquest càrrec fins el 1996 Tornà a ocupar la presidència la temporada 1997-98, després de la qual ja es desvinculà del club Durant el seu mandat l’equip aconseguí un ascens a primera divisió 1996 i dos a segona A 1987, 1990

Cinturó negre cinquè dan, el 1978 obrí el seu propi club especialitzat en l’ensenyament del taekwondo, el Won Farrés del Prat de Llobregat Exercí com a tècnic i formà taekwondistes com Nemesi Ferrera També coordinà diversos cursos per a preparadors Té el títol d’àrbitre internacional de la World Taekwondo Federation WTF Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Taekwondo a l’inici dels anys noranta

Començà com a redactor al diari Dicen 1971-74 i arribà a ser-ne el director 1976-77 També exercí de redactor de l’agència EFE a Barcelona 1972-74 Posteriorment fou redactor en cap de La Vanguardia 1974-80 Va collaborar en la revista Don Balón 1975-76 Entre les seves publicacions cal destacar el llibre Barça Campió Fou cap de premsa del Barça en època de Núñez

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès i es proclamà en set ocasions campió d’Espanya de lluita grecoromana 1960-63, 1968, 1969, 1972 en la categoria de 52 kg Disputà els Jocs Mediterranis 1963 i el Campionat d’Europa 1968, 1972 de la modalitat Exercí d’entrenador del mateix club fins el 2003 i també fou entrenador de la Federació Catalana de Lluita durant les dècades dels anys vuitanta i noranta

Formada al Club Bàsquet Salt, el 1988 s’incorporà al GEiEG, on desenvolupà tota la carrera com a jugadora Disputà la Lliga Femenina 2 2001-02, 2002-03 Al mateix temps que jugava exercí d’entrenadora en les categories inferiors del GEiEG i, una vegada retirada, dirigí equips al Complex Cultural i Esportiu Montessori-Palau i el Club Bàsquet Banyoles, de Copa Catalunya femenina, on continuava la temporada 2013-14

Formada al Rugby Sales Viladecans, jugà després a la Unió Esportiva Santboiana i a la USAP de Toulouges francès Fou internacional amb Catalunya i també amb Espanya en més de 40 ocasions, amb qui arribà a disputar la Copa del Món de rugbi a 7 2009 Després de retirar-se, formà part de la direcció esportiva de la Federació Espanyola de Rugbi, i exercí d’entrenadora de la selecció estatal femenina

Fou cinturó negre setè dan de taekwondo i sisè dan d’hapkido Es proclamà campió d’Espanya d’hapkido en quatre ocasions 2008-11 i exercí com a seleccionador català També fou entrenador d’hapkido i defensa personal per a cossos de seguretat Ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo El 2011 rebé el premi al Millor Entrenador d’Espanya de taekwondo

Cinturó negre setè dan de taekwondo i sisè dan d’hapkido, formà part de la selecció espanyola de taekwondo El 2011 es proclamà campió d’Europa i d’Espanya de tècnica i pumse en categoria master 2 més de 51 anys Exercí d’entrenador de taekwondo i hapkido al Gimnàs Cos Olímpic de Terrassa Ocupà el càrrec de director adjunt de l’àrea d’arbitratge de la Federació Catalana de Taekwondo

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià