Resultats de la cerca
Es mostren 6347 resultats
motiu
Música
La unitat formal amb sentit musical més elemental i, per tant, no descomponible en unitats més petites que mantinguin sentit musical.
Un motiu pot tenir diverses dimensions, però acostuma a estar compost per dues o més notes, a presentar una figura rítmica pròpia, que inclou una unitat de temps mètricament accentuada, i a ser fàcilment identificable ex 1 Tot i el seu valor nuclear, s’accepta que alguns motius es puguin descompondre en elements sense valor formal, coneguts com a cèllules ex 2 Exemple 1 - L van Beethoven Sonata op 2 , núm 2, Scherzo © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, el motiu és un element formal amb sentit però no autosuficient i, per tant, queda comprès en una unitat formal completa com…
Crismó de la Font (Vielha)
Art romànic
Bloc de pedra reaprofitat com a carreu a la font del poble Porta gravat un crismó acompanyat de la figura d’un prelat Probablement procedeix de l’església de Sant Laurenç F Junyent-A Mazcuñan A la font del poble hi ha encastada una làpida rectangular 63 × 40 cm, on apareix esculpit l’anagrama de Crist, inscrit dins un cercle, flanquejat al cantó esquerre per la figura d’un bisbe Pel que fa al crismó, ha estat esculpit en baix relleu de manera ben acurada, bé que mostra la peculiaritat de tenir la lletra S terminal invertida A diferència del crismó, que és molt ben…
tromboelastograma
Corba fotogràfica obtinguda mitjançant el tromboelastògraf durant el procés de la coagulació.
El diagrama és constituït per un segment inicial rectilini que es desdobla en dues línies simètriques que dibuixen una figura, com un diapasó Segons les variacions de les constants r, k, t, S, T i am cal interpretar-lo com a hipercoagulació, hipocoagulació, trombopènia, hemofília, fibrinòlisi, etc
bordura de peces

bordura de peces
Heràldica
Bordura que es diferencia de la componada, per una banda perquè un dels seus dos esmalts és el mateix del camper.
Per això, només es dibuixen les superfícies ocupades per l’altre esmalt, que acostuma a ésser el mateix de la figura principal i per altra banda, perquè, de les peces que en resulten, n'hi ha una a cada cantó superior de l’escut, formant angle recte
Consell Nacional de la Joventut
Dret
Instrument de participació de la joventut de la Generalitat de Catalunya per a les decisions i les mesures que els afecten i de foment de l’associacionisme juvenil.
Fou creat per la Llei 14/1985, de 28 de juny, modificada l’any 1998 per flexibilitzar la composició dels membres del secretariat i per crear la figura d’entitat membre adherida i l’any 2010, per permetre una implicació i una participació territorial més grans en el consell
Adelquis
Història
Darrer rei dels longobards.
Associat al seu pare Desideri 759, vençut per Pipí el Breu i destronat, morí a Constantinoble, després d’haver intentat un desembarcament a Calàbria que fou desbaratat per Grimoald, príncep de Benevent 787 La seva figura donà el tema a la tragèdia de Manzoni del mateix nom
Lluís Mercadé
Pintura
Pintor.
Format a París i a Munic Pintà sovint al bosc de Fontainebleau Exposà individualment a les galeries Dalmau de Barcelona 1925 i sovint a les exposicions collectives de Les Arts i els Artistes Conreà també la figura, dins un concepte plàcid i estructurat de filiació noucentista
Fran Levstik
Literatura
Escriptor eslovè.
Figura cabdal de les lletres eslovenes al s XIX, la seva obra més coneguda és la novella Martin Krpan 1858, primer model de la prosa literària eslovena Excellí també com a poeta i crític literari, i tingué un paper decisiu en la fixació de l’eslovè literari
Miguel Artigas Ferrando
Història
Erudit castellà.
Escriví, entre d’altres, diversos treballs sobre la figura i l’obra de Menéndez y Pelayo, i en dirigí l’edició de les obres completes El seu Don Luis de Góngora y Argote Biografía y estudio crítico 1925 influí en l’anomenada generació castellana del 27
Isabel Vilà i Pujol
Història
Sindicalista i mestra
A mitjan anys cinquanta es traslladà a Llagostera amb la seva família, on treballà tenint cura dels malalts i es relacionà amb els cercles republicans Donà suport a la Revolució del 1868 com a infermera dels revoltats a la Bisbal Destacà també com a activista obrera, especialment com a impulsora de la campanya per reduir a cinc hores la jornada laboral als menors de 13 anys, motiu pel qual fou anomenada “Isabel cinc hores” Prengué també part activa en la campanya contra les quintes i en la reivindicació d'una biblioteca per als obrers a Llagostera Participà en la implantació de l’ Associació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina