Crismó de la Font (Vielha)

Escultura

Bloc de pedra reaprofitat com a carreu a la font del poble. Porta gravat un crismó acompanyat de la figura d’un prelat. Probablement procedeix de l’església de Sant Laurenç.

F. Junyent-A. Mazcuñan

A la font del poble hi ha encastada una làpida rectangular (63 × 40 cm), on apareix esculpit l’anagrama de Crist, inscrit dins un cercle, flanquejat al cantó esquerre per la figura d’un bisbe. Pel que fa al crismó, ha estat esculpit en baix relleu de manera ben acurada, bé que mostra la peculiaritat de tenir la lletra S terminal invertida.

A diferència del crismó, que és molt ben definit, la figura del bisbe apareix treballada més toscament i amb alguns trets específics poc puntualitzats.

De bon principi presenta un cap desproporcionadament gros, on no s’acaba de definir la mitra, amb la qual hauria d’anar cofat. Altrament, els trets determinants del rostre (ulls, nas i boca) amb prou feines s’insinuen, bé que els pavellons auditius resten ben marcats.

La simplicitat de l’escultura també s’estén al vestit, consistent en una senzilla túnica sense cap plec ni ornament.

Calc del bloc de pedra, procedent, probablement, de l’església de Sant Laurenç i aprofitat actualment com a carreu per a la font del poble.

F. Junyent-A. Mazcuñan

L’únic atribut episcopal que apareix d’una manera evident és el bàcul que el prelat sosté amb la mà esquerra, amb una positura bastant forçada. L’altre braç, treballat molt esquemàticament, s’arqueja vers l’abdomen i acaba bruscament, sense mostrar la mà.

Ignorem la procedència d’aquesta peça, tot i que, per raons de proximitat, és probable que provingui de l’església de Sant Llorenç. (FJM-AMB)

Es tracta d’una representació estranya, de la qual no hem trobat cap paral·lel iconogràfic que ajudi a interpretar-ne el significat. Pel que fa referència a l’anàlisi del crismó, ens hem de remetre a l’estudi que hem fet d’aquest element a l’article sobre la portada de tramuntana de l’església d’Era Assumpcion de Maria de Bossòst.

Malgrat que Sarrate i Forga(*) considera que es tracta d’un frontal de sarcòfag paleocristià, nosaltres pensem, després d’haver-lo comparat amb altres obres escultòriques araneses, que fou executat en el període romànic, segurament durant la segona meitat del segle XII. La pervivència de temes iconogràfics d’època tardoromana i d’un arcaisme i rusticitat formal és una de les característiques més sobresortints de l’escultura monumental romànica aranesa. (EBC)