Resultats de la cerca

Afavorí la noblesa normanda damunt l’anglosaxona Canonitzat el 1161, hom en celebra la festa el 13 d’octubre

Lluità en la tercera guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit Lluità a Cuba 1895-96 com a general Del 1911 al 1913 fou capità general de València Ministre de la guerra en 1913-15, creà l’estat major central

Collaborà amb el seu pare en la seva actuació professional i de defensa del dret català, especialment en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña 1883 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà La hipoteca marítima 1888, L’ivresse devant le droit pénal 1890 i La família catalana 1895

Inicià la carrera militar el 1880 i obtingué el grau de capità d’estat major 1893 Acusat d’alta traïció afer Dreyfus , pel juliol del 1906 fou rehabilitat i ascendí a major Prengué part en la Primera Guerra Mundial amb el grau de tinent coronel

Jesuïta 1921 i sacerdot 1936, es doctorà en història a Madrid el 1944 fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma 1947-54 i 1957-64, rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès 1954-57 i director 1947-54 i 1957-64 de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on publicà Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola 1943-65 i l’edició crítica dels Exercitia en collaboració amb JCalveras 1969 Fou autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja 1964

El 1918 participà en l’exposició d’art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una “foto acolorida” El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista “Lux”, òrgan de la Unión Fotográfica de Barcelona, fundada el mateix any

Amb l’ajut dels grecs reuní les possessions del seu pare a Grècia, disperses a la seva mort S'entengué amb els turcs donà 30 anys de pau a l’Àtica i a Beòcia i n'embellí la capital

Regent d’Esparta, comandà els grecs a Platea 479 i en la conquesta de Bizanci 477, on, com a rei, entrà en relacions amb Pèrsia, i per això en fou expulsat Tornà al seu país confiant en el favor dels ilotes, però, acusat de traïció, morí de fam en el temple d’Atena, on s’havia refugiat

Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el 1751, que…

Publicà principalment llibres d’art i d’història de temes catalans El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici, 1951 i llibres infantils i de viatge, en català i castellà En català publicà les colleccions “Guió d’Or” 1947, “Collecció literària Aymà” 1947, “El Club dels Novellistes” 1955, etc, i les primeres obres monumentals després del 1939 Les terres catalanes, 1951, de Pere Blasi Barcelona vista per Dionís Baixeras , 1947 L’art català, 1955-61 L’any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial amb el nom de Delos-Aymà A partir…