Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
Identificades les restes fòssils més antigues dels homínids moderns
La revista Nature publica els resultats de la investigació de fragments de dos cranis descoberts a la cova d’Apidima Grècia als anys setanta Un dels cranis correspon a un home de Neandertal i l’altre a un homínid d’una espècie diferent probablement relacionat amb l’ Homo sapiens actual Aquest segon fòssil, datat en 210000 anys, s’afegeix a altres restes humanes identificades darrerament a Euràsia anteriors o contemporànies als neandertals Fins fa poc es creia que fins a la gran migració de fa 60000 anys els únics homínids fora de l’Àfrica eren els neandertals
Llibre vermell de la Unesco sobre les llengües amenaçades
Informe que recull i avalua l’estat actual de les llengües del món.
Des del 1993 diversos lingüistes s’han ocupat d’aplegar dades sobre les llengües de cadascuna de les cinc àrees establertes —Europa, nord-est d’Àsia, Àsia i el Pacífic, Àfrica i Amèrica aquest darrer apartat es troba encara en preparació— i de valorar si corren perill de ser substituïdes i en quina mesura Segons aquest document, només 45 de les 94 llengües europees considerades són fora de perill, mentre que les altres es troben amenaçades en major o menor grau, o ja s’han extingit El català és inclòs dins del grup de llengües que no es consideren amenaçades
Banco Central Hispano
Economia
Entitat bancària constituïda a Madrid l’any 1919, amb el nom de Banco Central
.
Entre el 1947 i el 1978 absorbí un total de 21 bancs locals i regionals El 1991 es fusionà amb el Banco Hispano Americano i la nova entitat adoptà el nom actual El 1998 el grup comprenia set bancs filials i vinculats, cinc dels quals fora de l’Estat espanyol —Canadà, Estats Units, Bèlgica, Puerto Rico i Panamà—, i era representat amb sucursals a onze països més Controlava també onze societats repartides entre el sector econòmic i el financer i d’assegurances El 1999 es fusionà amb el Banco de Santander per donar lloc al grup Banco…
El productor
Setmanari
Setmanari anarquista editat i dirigit per Manuel Buenacasa primer a Blanes (novembre del 1925 — gener del 1926) i després a Barcelona (gener-març del 1926;juny del 1930).
Figuraren en la redacció, entre altres, José Alberola, Ramon Suñé, Patricio Navarro, Miguel Jiménez, Jaume R Magrinyà, etc Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques l’organització específica “universalista”, el sindicalisme i el cooperativisme Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb La Protesta i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot…
futbol australià
Altres esports de pilota o bola
Variant del futbol que enfronta dos equips de 18 jugadors.
És originari de Melbourne Austràlia, on és conegut amb el nom d’ Aussie Rules Football Té 150 anys d’història i actualment es practica als cinc continents L’objectiu del joc és marcar a la porteria contrària mitjançant un xut amb el peu Es pot jugar la pilota amb els peus i amb les mans i està permès placar a l’estil del rugbi, però no existeix el fora de joc A Catalunya, l’esport es començà a vertebrar a partir del 2005 a través de la Lliga de Futbol Australià de Catalunya, reconeguda internacionalment per l’Aussie Rules International
Manel Queralt i Utrilla

Manel Queralt i Utrilla
© Oriol Clavera
Literatura
Poeta i enginyer informàtic.
És autor dels llibres de poesia en català Ena menys una 1992, Druda 1996, premi Ciutat d’Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1995, Trit 2000, Miserere 2004, Vacu, l’ésser sofrent 2004, Xiscle 2005, Nicis 2005, Ecs, perpetuum mobile 2007, Atziacs 2007, A furt - Obra poètica 1990-2006 2007, Bra, llavis negres 2008, Fora, en estat de sense sostre 2011, Excretòria 2011, Brosta, verd sobre verd - Web 20 2015 i Rost 2018, alguns dels quals han estat traduïts entre altres llengües, al castellà, al coreà o al japonès En narrativa ha publicat Nivalis, l’altra banda 2005
Peter Rühmkorf

Peter Ruhmkorf (2007)
© Das Blaue Sofa
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993
Santiago Cuyàs i Duch
Economia
Industrial.
El 1961 emigrà a l’Uruguai i, establert a Montevideo, des del 1964 ha engegat diferents indústries en els sectors de l’automoció, la ramaderia, i la importació i exportació d’articles agroalimentaris, que s’han convertit en empreses punteres dins l’economia d’aquest país Fora del camp professional, des de 1971 presideix el Casal Català de Montevideo i pren part en la vida política uruguaiana ha estat candidat a les eleccions del 1991 i 1992 També fou promotor del programa de ràdio Aquí Catalunya , que s’emeté durant tres anys sota la direcció de l’actor Gerard Busqué
Sant Bartomeu (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, sempre estigué fora de les muralles de la ciutat, al burg de les Escodines Fou primerament una capella del barri i més tard ho fou del convent que els pares caputxins aixecaren al seu costat L’església és esmentada el 1292 i el mateix any i el següent hi ha documentades unes donacions per a l’obra Al costat del temple s’aixecà el convent dels pares caputxins, que l’inauguraren el 1583, però l’església no fou renovada fins al 1658 fou enderrocada el 1936
Sant Pere de Pedrinyà (Sarral)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no resta cap vestigi, era situada a la partida de Sant Pere, fora del nucli de la vila de Sarral, al nord-oest del terme municipal Fou la capella de l’antic vilatge de Pedrinyà, documentat des del 1076, en les afrontacions de la quadra d’Ollers Malgrat l’abandó d’aquest lloc a causa de la concessió de la carta de població i franquesa de Sarral el 1180 i del despoblament de la baixa edat mitjana, l’església subsistí fins al segle XVIII A causa del seu greu deteriorament, fou clausurada el 1720
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina