Resultats de la cerca
Es mostren 5483 resultats
Sant Pere de Pedrinyà (Sarral)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no resta cap vestigi, era situada a la partida de Sant Pere, fora del nucli de la vila de Sarral, al nord-oest del terme municipal Fou la capella de l’antic vilatge de Pedrinyà, documentat des del 1076, en les afrontacions de la quadra d’Ollers Malgrat l’abandó d’aquest lloc a causa de la concessió de la carta de població i franquesa de Sarral el 1180 i del despoblament de la baixa edat mitjana, l’església subsistí fins al segle XVIII A causa del seu greu deteriorament, fou clausurada el 1720
pana
Indústria tèxtil
Vellut o pelfa amb pèl d’alçada mitjana, especialment vellut per trama fet amb cotó, anomenat també vellut de cotó
.
És un teixit format per un ordit i una trama que lliguen tafetà, reps o sarja, i per una segona trama que fa llargues bastes sobre els fils d’ordit Fora del teler, les bastes són tallades, i els caps de fil tallats són raspallats per aixecar-los i desfibrar-los Segons l’acabat i com es tallen aquests fils, hi ha diverses menes de pana bordonada, llavorada, llisa, granet, etc La pana té moltes aplicacions i a causa de la seva gran resistència al desgast és molt emprada com a roba de treball pagesos, mestres de cases, excursionistes, etc
incineració
Etnologia
Religió
Acció d’incinerar el cos d’un mort.
Practicada a Grècia, a Roma fins al segle IV i entre els pobles nòmades des de temps molt antic, ha perdurat a l’Índia Prohibida per diverses confessions, l’Església catòlica l’admeté el 1963 i inclogué l’autorització en la revisió del codi de dret canònic del 1983 Hom en recomana l’ús tant per raons higièniques com pel creixement dels cementiris a les grans ciutats, i n’ha augmentat la pràctica L’any 2016 el Vaticà prohibí escampar les cendres o conservar-les fora d’un recinte sagrat per tal d’evitar pràctiques panteistes, paganes o supersticioses
El productor
Setmanari
Setmanari anarquista editat i dirigit per Manuel Buenacasa primer a Blanes (novembre del 1925 — gener del 1926) i després a Barcelona (gener-març del 1926;juny del 1930).
Figuraren en la redacció, entre altres, José Alberola, Ramon Suñé, Patricio Navarro, Miguel Jiménez, Jaume R Magrinyà, etc Defensà sobretot la formació d’un moviment obrer explícitament anarquista basat en la unió de tres branques l’organització específica “universalista”, el sindicalisme i el cooperativisme Inspirats en el model de la FORA argentina, mantingué estretes relacions amb La Protesta i Diego Abad de Santillán, i capitalitzà una part notable de l’oposició al sector sindicalista de la CNT Afavorí així la creació de la FAI, per més que aquesta no es confongués del tot…
Francesc Satorres
Filosofia
Literatura catalana
Escriptor.
Fou sacerdot a Balaguer És autor de la tragèdia en llatí Delphinus Barcelona 1543, que relata detalladament el setge fracassat del delfí de França a la vila de Perpinyà 1542 Fou representada amb acompanyaments musicals davant l’exèrcit d’operacions del victoriós duc d’Alba A part del seu interès històric, en l’obra destaca la manera com l’autor esmenta, per boca de la nimfa Ruscino filla de Venus i del Pirineu, els pobles del Rosselló És una obra insòlita pel fet de ser teatre llatí de tema històric, i, alhora, per haver estat representada fora de les aules universitàries
,
Peter Rühmkorf

Peter Ruhmkorf (2007)
© Das Blaue Sofa
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993
Miquel Segura i Aguiló
Literatura catalana
Narrador i periodista.
És autor de novelles com La casa del pare 1998, I de tot d’una la fosca 2003 i Els saragalls del desig 2005 Ha conreat el gènere biogràfic amb títols com El darrer canonge 1991 relats testimonials, com Memòria xueta 1994, i cròniques d’emigrants mallorquins, com Cuba, en el cor 1996 També ha publicat obres divulgatives sobre la Mallorca rural, com ara els quatre volums Possessions de Mallorca I-IV 1985-91 i Paraules i coses de Fora Vila 1996, entre d’altres Fou fundador i director de la revista local Sa Pobla 1982-88
Els banquers
Els comerciants banquers, tal com s’anomenaven ells mateixos, actuaven com a empresa individual o com a societat regular collectiva Per definició, aquestes empreses tenien menys volum i menys importància que les altres entitats bancàries, però no es pot infravalorar el seu paper, especialment fora de les grans ciutats, allí on no havien arribat els bancs A banda dels comerciants banquers, hem d’esmentar diverses entitats que defensaven els interessos del collectiu, com ara l’Associació de banquers de Barcelona, el Sindicat de banquers de Barcelona i la Federació de la Banca Local…
Eva Graubin
Música
Violinista letona.
Fou deixebla de Voldemar Sturesteps Es traslladà a Moscou, on estudià amb Feliks Andrejevskij i Jurij Jankelevic Després anà a Londres, on coincidí amb Szymon Goldberg L’any 1968 contragué matrimoni amb el pianista xilè Roberto Bravo i obtingué el permís per a fixar la seva residència fora de la Unió Soviètica L’any 1972 guanyà el Concurs Internacional d’Ourense La seva carrera de solista internacional es veié interrompuda per un greu accident automobilístic, l’any 1976 Tres anys després reprengué l’activitat concertística, que compaginà amb la docència al Conservatori de Música…
Carme Garcia Borda
Atletisme
Atleta especialista en llançaments.
Tota la seva carrera estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, primer amb Miquel Consegal d’entrenador i les tres últimes temporades amb Miquel Àngel Torralba Encara en edat júnior, guanyà el primer títol estatal absolut en llançament de disc 1977, guardó que tornà a aconseguir tres anys després 1980 En Campionats de Catalunya assolí tres títols un de pes 1979 i dos de disc 1979, 1984 Fou internacional deu vegades Participà en la Copa d’Europa amb la selecció estatal i també en els Campionats Iberoamericans de Barcelona 1983, tot i que fora de concurs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina