Resultats de la cerca
Es mostren 6933 resultats
quaderna via
Literatura
En la literatura castellana, estrofa de quatre versos monorims alexandrins (vers alexandrí), dividits en dos hemistiquis de sis síl·labes.
És una de les formes cultes medievals castellanes més característiques, i s’hi escriviren els principals poemes del Mester de Clerecía El seu ús s’extingí cap a la fi del s XIV
d

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quarta lletra de l’alfabet català, anomenada de [pl des].
La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…
presentació
Part fetal que penetra primer en el conducte pelvià i que pel seu volum i consistència condiciona un determinat mecanisme de part.
Les formes principals de presentació del fetus són la cefàlica o de cap la més freqüent, la podàlica o d’anques, i la transversa presentació distòcica, en la qual el part espontani és impossible
argiope
Aracnologia
Gènere d’aranyes de l’ordre dels araneids, de mida bastant grossa que tenen l’abdomen groc, ratllat transversalment de negre.
Teixeixen una teranyina molt perfecta, de formes geomètriques, i s’hi installen al centre, esperant les preses N'hi ha força espècies que viuen al camp Són pròpies de climes tropicals i subtropicals araneids
família
Antropologia social
Sociologia
Unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.
La família biològica pare, mare i fills de la parella no sempre coincideix amb la família social, ni en les societats de més arrelada monogàmia L’element que defineix i constitueix la família és el matrimoni o reconeixement social, que vincula la parella i la descendència dins el sistema social La relació entre els ascendents del marit i els de l’esposa, així com entre llurs descendents, crea diferents tipus de parentiu El fet fonamental que aglutina la família és social, bé que basat en una necessitat biològica d’aparellament i continuïtat Les finalitats que els grups humans persegueixen en…
rugosos
Paleontologia
Subclasse de coralls del Paleozoic que es caracteritzen per l’arranjament dels septes en quatre àrees (tetracoral·laris).
Poden presentar-se en formes colonials o solitàries i ordinàriament es troben en sediments calcaris formant biostromes Són interessants per la datació estratigràfica, en particular al Silurià i al Devonià, períodes de llur màxim desenvolupament
apariat
Literatura
Grup de dos versos que rimen entre ells: Bella ciutat de marbre del món exterior, / esdevinguda aurífica dins un esguard d’amor
(Guerau de Liost).
Dins la literatura catalana, assenyaladament la clàssica, l’apariat ha aconseguit una difusió remarcable, tant culta com popular, fins a donar peu a diverses formes i gèneres amb personalitat pròpia rodolí, auca, nova rimada, codolada
baritocalcita
Mineralogia i petrografia
Carbonat de calci i bari, BaCa(CO3)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic formant cristalls petits, de formes prismàtiques, sovint reunits en druses o en agregats bacillars És translúcid, de color blanc o groguenc, de bona exfoliació i de lluïssor vítria
orquitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, d’un testicle.
Pot ésser imputable a gonorrea, sífilis, filariosi o a altres processos infecciosos, però també pot ésser idiopàtica Entre les formes agudes cal destacar-ne, per llur relativa freqüència, les secundàries a les galteres parotiditis aguda
llenguatge mímic
Antropologia
Forma bàsica de comunicació que s’expressa a través de la fesomia, els gests, etc.
Hi ha formes espontànies de mímica plorar, cobrir-se la cara amb les mans per por, etc i n'hi ha de convencionals fer adeu amb la mà i de personals gests típics de l’individu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina