Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolas Salmeron y Alonso
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…
Castell de Sant Esteve Sesrovires
Art romànic
El castell, dins la baronia de Castellví de Rosanes, era posseït pels Rosanes, feudataris dels Castellví al seu castell de Rosanes El 1220 Guilleuma de Castellví i el seu fill, Guillem de Montcada i de Castellví, empenyoren als seus creditors els castells de Castellví de la Marca i de Sant Esteve Sesrovires per 185 marques d’argent de Montpeller El 1226 encara els tenien empenyorats El 1291 Guilleuma de Montcada, senyora de Castellví, aportà com a dot a l’infant Pere els castells de Castellví de Rosanes, Voltrera i Sant Esteve Sesrovires El 1329 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò i…
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia
asil d’infants
Educació
Establiment benèfic destinat a acollir amb tracte familiar els infants abandonats.
El seu origen com a institució d’assistència és degut a Lluïsa Schappler dels Vosges, la qual fundà, amb l’ajuda del pastor Johann Oberlin 1770, a Alsàcia, els primers asils benèfics on hom recollia els infants orfes Aconseguí el seu màxim desenvolupament al s XIX, i s’estengué, ensems amb el progrés industrial, per Itàlia, França i Anglaterra A Catalunya les funcions d’asil d’infants foren acomplertes per institucions del tipus hospici, la Casa de Caritat, l’orfenat, etc un interès especial, com a reformatori, tingué l’Asil Duran, fundat a Gràcia Barcelona a la fi del s XIX, per a instruir i…
Antonio Alcázar Alonso
Futbol
Futbolista.
Davanter del Club Esportiu Europa, començà jugant de porter al Club Neptuno, al barri de Gràcia de Barcelona Posteriorment i encara en categories inferiors fitxà pel Club Esportiu Europa, on jugà pràcticament tota la seva carrera esportiva 1918-31 L’any del seu debut amb l’Europa aconseguí pujar a la primera categoria regional Jugà a primera divisió espanyola 1928-31 des de la seva creació Es retirà a l’Iluro de Mataró 1931-32 Guanyà el Campionat de Catalunya 1923 i fou subcampió del Campionat d’Espanya el mateix any També fou subcampió del Campionat de Catalunya en sis ocasions Disputà cinc…
Josep Campamà Roca
Ciclisme
Ciclista de carretera, pista i ciclocròs.
Guanyador de la cursa de la Unió Velocipèdica Espanyola 1931, romangué en el ciclisme professional del 1932 al 1942 El 1932 guanyà el Circuit del Penedès, fou segon al Trofeu Masferrer i participà en el Campionat del Món de ciclisme Tres temporades després fou el guanyador del Gran Premi de Sant Martí de Provençals L’any següent, amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la clàssica Tarragona-Madrid i una cursa a l’americana de Perpinyà Destacà també en ciclocròs Els anys 1940 i 1941 s’imposà en la Cursa de Gràcia i obtingué una etapa del Circuit del Nord i una tercera posició a la general…
poblat ibèric de la Moleta del Remei

Poblat ibèric de la Moleta del Remei, a Alcanar
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal d’Alcanar (Montsià), en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom hi dugué a…
Josep Vila Rubio

Josep Vila Rubio
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
S’inicià al Gràcia Futbol Club la temporada 1928-29 i passà al Futbol Club Barcelona 1929-34, on ja practicava l’atletisme Posteriorment, exercí d’entrenador de diferents equips del FC Barcelona fins el 1938 i del Club Esportiu Laietà 1939-41, i dirigí el Club Bàsquet Mediterrani i la Sección Femenina de Barcelona L’any 1947 s’incorporà al Club Joventut de Badalona, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1948 Fou entrenador del Gimnàstic de Tarragona, el CB Metropolitano i el GD la Seda També exercí d’àrbitre durant diverses temporades Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació…
Juan Uriach Lafita
Futbol
Porter de futbol.
S’incorporà al Futbol Club Barcelona l’any 1920 com a suplent de Ricard Zamora i, posteriorment, de l’hongarès Plattko Jugà en aquesta primera etapa fins el 1925 i guanyà quatre vegades el Campionat de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925 i una el Campionat d’Espanya 1922 Després, jugà tres temporades al Futbol Club Gràcia abans de retornar al Barça 1928-31, amb el qual guanyà la primera Lliga 1929 i dos Campionats de Catalunya més 1930, 1931 Jugà setze partits de Lliga en tres temporades Es retirà al Futbol Club Martinenc al final de la temporada 1931-32 Formà part d’un combinat català en un…
carisma
Cristianisme
En llenguatge teològic, do especial de Déu, destinat a influir socialment en la comunitat eclesial i atorgat a un cristià prescindint del seu grau jeràrquic.
Les lletres apostòliques, sobretot de Pau, són un testimoni de l’existència i de l’abundància dels carismes gr Χάρισμα , chárisma, 'do’, ‘gràcia’ en l’Església primitiva Però ja aleshores el gran problema fou destriar els autèntics dons de Déu de les imitacions i el d’harmonitzar-los amb la disciplina de la comunitat, i es desenvolupà una doctrina del discerniment dels dons de l’Esperit Segons el Concili Vaticà II, que ha reconegut que els carismes formen part de l’estructura més essencial de l’Església, el judici sobre llur autenticitat i llur bon ús pertany a les seves autoritats, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina