Resultats de la cerca
Es mostren 2664 resultats
entretela
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, lli, fibres sintètiques, etc, fort i encarcarat que hom empra en confecció per a donar gruix o cos a certes parts dels vestits (colls, punys, etc).
regle

Primer pla de dos regles de plàstic i fusta
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Instrument de fusta, plàstic, metall, etc, llarg i dret, de secció rectangular i generalment de poc gruix, emprat per a traçar línies rectes amb un llapis, un tiralínies, etc.
membrana cel·lular

La membrana cel·lular
© Fototeca.cat
Biologia
Capa contínua d’un gruix d’uns 60-124 Å, que té com a funció fonamental la regulació del bescanvi de matèries entre el citoplasma i el medi extern.
Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina…
Serrabona
L’antic priorat de Serrabona
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical (Santa Maria de Serrabona), situat al municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), que centra actualment l’antic poble de Serrabona.
Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi installà una comunitat de canonges augustinians La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular també s’edificà la massissa torre que…
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi…
relleu
Relleu que representa els jocs hípics que se celebraven a l’antiga Atenes durant les festes panatenees, en honor d’Atenea Pòlies (British Museum, Londres)
© Corel Professional Photos
Escultura
Forma no exempta treballada en un suport bidimensional.
Segons que els elements representats sobresurtin o no del suport, el relleu pot ésser considerat negatiu o positiu En aquest últim cas serà alt relleu quan aquells sobresurtin més de la meitat del seu gruix real, mig relleu quan només sobresurtin la meitat i baix relleu quan sobresurtin menys de la meitat La pràctica del relleu escultòric s’inicià a la prehistòria, però les seves primeres manifestacions plenament definides s’esdevenen parallelament en el món egipci i en el mesopotàmic, bé que en ambdós el relleu restà subordinat a un marc arquitectònic, característica que, per…
pluja

Pluja
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.
En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig…
superconductor
Electrònica i informàtica
Dit de la substància que presenta superconductivitat.
La recerca de nous superconductors planteja problemes de síntesi D’una banda, cal trobar materials que manifestin superconductivitat i per això cal analitzar les característiques estructurals que la produeixen D’altra banda, la síntesi del material en forma que pugui ésser utilitzat a la indústria és complexa El superconductor que manté aquesta propietat a temperatura més elevada 125 K de temperatura crítica és un compost a base d’òxids de talli i de coure Hi ha actualment unes dotze famílies de compostos que mostren superconductivitat entre 10 i 125 K L’anàlisi d’estructures per microscopia…
rebló

1, 2 i 3, diverses formes de cabota; 4, de cos tallat; 5, de dues peces; 6, de cos buit; 7 i 8, de càrrega explosiva; 9 i 10, de cos expansible; 11, execució d’una unió amb rebló (a, cabota del rebló; b, cabota de tancament)
© fototeca.cat
Tecnologia
Clavilla metàl·lica, d’acer, llautó, alumini, etc, relativament curta i proveïda d’una cabota.
Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los escalfats prèviament entre 800…
antitancs
Militar
Dit de qualsevol mitjà o arma amb capacitat per a destruir, inutilitzar o almenys dificultar l’actuació de tancs i altres vehicles blindats.
Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un abast de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina