Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
caçó
caçó
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, semblant a la mussola, que pot atènyer els dos metres, de rostre agut, d’aleta caudal grossa i d’aletes dorsals mancades de punxes; la coloració és grisenca al dors i blanquinosa argentada al ventre.
Els ulls tenen una parpella nictitant anterior, i les dents són triangulars i denticulades en part És vivípar, i s’alimenta de peixos de fons i d’escòmbrids Habita a l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins a les costes de Sud-àfrica, i a la Mediterrània, des de 40 a 100 metres de profunditat, i puja rarament a la superfície
emú

Emú
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels casuariformes, de la família dels dromicèids, d’1,5 m d’alçada, uns 50 kg de pes i cobert de ploma.
El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia
dic-dic
Zoologia
Antílop nan de la subfamília dels antilopins amb una alçada de 30 a 40 cm a la creu.
Té el cap petit, amb el musell prominent, inflat a la punta Les banyes, d’uns 6 cm, són negres i tenen la base anellada El pelatge varia segons les espècies i és d’un gris falb a les parts superiors del cos i blanc o groc a les inferiors Habita les planures i zones muntanyoses de Somàlia i algunes regions d’Etiòpia
escamarlà
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids, de 12 a 20 cm de llargada, amb la closca espessa i carenada a les pinces i al cos per rengleres d’espines atapeïdes i agudes.
El color és rosa pàllid, més intens al dors i a la base de les pinces Habita als fons fangosos de 40 a 200 m, on s’alimenta de cucs i molluscs Les seves larves són freqüents en el plàncton És molt corrent a la Mediterrània Als Països Catalans és objecte d’una intensa explotació pesquera perquè és molt apreciat culinàriament
Jaume d’Aragó
Història
Primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou jurat hereu de la corona el 1302 Més tard fou procurador general de tots els regnes, en el qual càrrec tingué com a principal assessor Bernat de Fenollar La seva excessiva rigor, especialment a Daroca, donà lloc a amonestacions paternes El 1308 havia estat pactat el seu matrimoni amb Elionor de Castella, però l’infant alludí ja el 1311 a una eventual entrada seva en religió Vers el 1318 fou trobat en una cambra seva un hàbit de l’orde de predicadors, i això donà lloc a l’allunyament del confessor de l’infant, Pere de Déu, monjo de Santes Creus Sota la pressió paterna, acceptà de celebrar…
tallareta

Tallareta
Anis iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que té les parts superiors de color gris brunenc, les ales rogenques, la gola blanca i les parts inferiors blanquinoses.
El mascle té la part superior del cap i el coll grisenca i el pit rosat, i la femella té la part superior del cap i el coll runencs Habita als camps oberts amb vegetació baixa, a tot Europa, llevat del N d’Escandinàvia i Islàndia, i al NW d’Àfrica, i hiverna a les sabanes de l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans
òliba

Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
xel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniforme i més clara.
Té les dues valves bombades, i al costat de la xarnera hi ha dues expansions laminars com les de la petxina de pelegrí, però asimètriques D’uns 5-8 cm, habita els fons de sorra i de pedres petites per sota dels 10 m de fondària És relativament comú a les aigües dels Països Catalans, on és comercialitzat a causa de la seva carn gustosa
singnatiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis.
Tenen un cos allargat, sovint protegit amb una cuirassa d’ossos cutanis plaquetes òssies que els donen un aspecte estrany, boca petita, sense dents, amb musell llarg i tubular, brànquies reduïdes, lobulades o filiformes, aletes abdominals reduïdes o inexistents i caudal homocerca i indivisa, quan és present Habita en aigües càlides, temperades i també fredes, tant dolces com salabroses Almenys 15 espècies són comunes a la Mediterrània
repicatalons

Repicatalons
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que és de color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors, el mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s’allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina