Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
mufló

Mufló mascle (banyes grosses) i mufló femella (sense banyes)
© Angelika Möthrath - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer del subordre dels remugants
, de la família dels òvids, que ateny uns 70 cm d’alçada total, amb les banyes molt desenvolupades en els mascles i pràcticament inexistents en les femelles.
El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis…
Demidov
Família d’industrials russos.
Els orígens de la seva riquesa es remunten a Nikita 1656-1725, fabricant d’armes de Tula que s’encarregà de la fosa de canons per a Pere el Gran, fet que permeté a la família d’obtenir el títol aristocràtic Nikita concentrà una gran riquesa generada per l’explotació de les mines de Kolivan i les seves foneries de Sibèria i els Urals Els seus successors contribuïren a l’ampliació del patrimoni i convertiren la família en una potència econòmica de primera magnitud Akinfi 1678-1754 inicià l’explotació de les mines d’Altai Pavel 1738-1828, a part la seva activitat econòmica, fundà la Universitat…
Marina Timofejevna Semjonova
Dansa i ball
Ballarina russa.
Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon…
calendari hindú
Cronologia
Calendari emprat pels hindús.
En temps del Rig-Veda ~1200 aC, sembla que ja era usat un calendari civil lunisolar, que constava de 360 dies, dividit en dotze mesos de 30 dies Cada 5 anys hom intercalava un nou mes L’astronomia mesopotàmica i grega fou introduïda a l’Índia als primers segles després de Crist, i sorgí un nou calendari on els noms sànscrits dels mesos solars són una traducció gairebé literal dels equivalents grecs, amb diverses variants Kerala, Tamilnadu, Bengala, etc Per tal d’unificar el calendari hindú, el govern de l’Índia introduí un nou calendari oficial, començant l’1 de Chaitra de 1879…
apercepció
Filosofia
Acte conscient de reconèixer l’objecte percebut.
La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la consciència de si, és a dir, el…
baluard
Història
Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l’espai d’unió de dos panys de muralla.
Es compon de dues cares que formen un esperó angular, dos flancs d’unió i un accés situat a la part interior del recinte La seva aparició va vinculada al reajustament estratègic que determinà el perfeccionament i la sistematització de l’artilleria Insinuat ja en els recintes fortificats medievals, la seva construcció es consolidà al començament del s XVI A Barcelona s’inicià la construcció de baluards entre el 1513 i el 1553 Al s XVII Blaise-François Pagan perfeccionà el sistema, que atenyé la màxima eficàcia defensiva amb la contribució de Vauban, fundador de l’escola francesa de…
Enric Calvet i Pascual
Sociologia
Químic i publicista, germà de Gaziel (Agustí Calvet).
Doctor en farmàcia 1906 i llicenciat en dret, fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú 1916-28 i de Terrassa 1928-40 Fou un dels fundadors 1910 de la Societat Astronòmica de Barcelona Introduí i divulgà la radiodifusió a Catalunya el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya Fou director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana EAJ 13 El 1940 fou separat de l’ensenyament És autor…
Joan Baptista Berni i Català
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a la Universitat de València, de la qual fou també catedràtic 1731 Era sacerdot i notari de la inquisició Publicà tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i el tractat Filosofía racional, natural, metafísica y moral 1736, en quatre volums, obra bàsica de la renovació filosòfica als Països Catalans al s XVIII Deixeble de Tomàs Tosca, s’oposà, com ell, a l’escolàstica decadent i rutinària, i propugnà un eclecticisme fonamentalment racionalista i empíric alhora Defensà una clara separació entre la teologia i la filosofia, tot reclamant per a aquesta la màxima llibertat d’…
Luciano Gallet
Música
Compositor i etnomusicòleg brasiler.
Format a l’Institut Nacional de Música en les disciplines de piano i harmonia, durant la Primera Guerra Mundial tingué ocasió de contactar amb D Milhaud, que romangué al país entre el 1916 i el 1918 i que li donà a conèixer les aportacions de músics com I Stravinsky o A Schönberg A partir dels anys vint exercí la docència a l’Institut Nacional de Música i fundà la societat Pro Arte 1924 i l’Associació Brasilera de Música 1930 Gallet fou un dels pioners en l’estudi de la música autòctona brasilera, que introduí en composicions com l’obra vocal Canções populares brasileiras 1924-28…
Slavko Osterc
Música
Compositor eslovè.
Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina