Resultats de la cerca

Juntament amb Épernay és el centre industrial del districte xampanyer La ciutat sembla aïllada en una petita conca, tancada a l’W i al S per la costa de l’Illa de França, però en realitat es troba situada en un lloc de pas a la ruta de la Mediterrània a la mar del Nord pel Roine, i disposa d’una bona xarxa de carreteres i d’un dels ports fluvials més importants de França A part la xampanyera, altres indústries són les de muntatge d’automòbils, d’equipament aeronàutic, alimentària i de la confecció…

L’església de Santa Maria, avui reduïda a un munt de pedres, era situada a l’actual despoblat de Montpaó, que es localitza al cim de la serra que hi ha entre Sant Pere Gros i Rubinat Com totes les esglésies d’aquest sector de la Segarra, Santa Maria de Montpaó va ser bastida cap a mitjan segle XI, quan es procedí a la repoblació dels encontorns de Cervera Montpaó ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Muntpao Formava part del deganat d’Urgell i contribuí els anys 1279 i…

Situació Aspecte que oferia aquest antic colomer a la primeria dels anys noranta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben damunt d’Ars, entre el poble i les restes del castell, dominant el torrent Mapa 34-10215 Situació 31TCH682006 A llevant del poble d’Ars surt el camí que mena cap al peu de turó del castell Un cop travessat el torrent, les runes del colomer són a la dreta Història No tenim notícies històriques sobre aquesta construcció Cap element conservat de l’estructura no en fa suposar la funció com a colomer, únicament atribuïble per…

L’edifici A l’església, que ha tingut diverses transformacions, es poden diferenciar clarament dos tipus de construcció La nau primitiva va ser escapçada, i el probable absis fou substituït per una prolongació de la nau, coronada a llevant per un absis semicircular La part primitiva, del frontis a l’arc toral, ha estat molt reformada i ara té una volta de llunetes La resta de la nau i l’absis tenen volta apuntada, que a la nau arrenca d’una imposta aixamfranada L’absis s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal apuntat, que s’inicia sobre una motllura damunt la qual hi ha una sèrie de…

Comprèn l’alta vall de la Castellana, des de la línia de crestes que separa la conca de la Tet de la de l’Aglí massís de Madres, 2 469 m alt coll de Jau, 1 513 m tuc Dormidor, 1 845 m serra de les Escales, 1 725 m roc del Rosselló, 1 314 m fins als serrats que la separen de la vall de Conat Una bona part del terme és constituïda per terrenys improductius, boscs i pasturatges L’economia és essencialment agrícola 338 ha, la major part de pastures i farratge 272 ha Els conreus es localitzen al fons de la vall 68 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha de vinya i 6 ha d’…

El castell de Santa Coloma esdevenia, a la tretzena centúria, el centre de la important baronia de Queralt Pere de Queralt, senyor de Santa Coloma, atorgà als habitants de la vila una carta de franqueses l’any 1241 i dictà un seguit d’ordinacions per al millorament de la població Primer els Queralt, i després els seus successors, els Reard, van mantenir el domini de la vila fins a la desamortització del s XIX i van convertir el primitiu castell de Santa Coloma en el gran palau que es pot veure en l’actualitat L’unic element romànic que es conserva del gran casal o palau d’època…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València el 1901 Membre del Partit Conservador, fou diputat provincial pel districte de la Vall d’Albaida, d’on era la seva família, des del 1915 fins al 1931, excepte els anys de la dictadura de Primo de Rivera També fou vicepresident de la Diputació de València Com a arqueòleg, els seus primers treballs de camp, a l’inici del s XX, foren les excavacions al poblat ibèric de Covalta Albaida, a la necròpoli ibèrica de Casa del Monte Valdeganga, Albacete, i als…

Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a…

El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del segle XVIII des del començament del segle XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació…