Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
Èudox de Cnidos
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, metge, astrònom i filòsof grec.
Estudià matemàtiques amb Arquites a Tàrent, medicina amb Filistió Sicília, astronomia a Heliòpolis Egipte i filosofia a l’escola de Plató d’Atenes Féu observacions astronòmiques a Heliòpolis 381 aC, i més tard es dedicà a l’ensenyament a Atenes 365 aC Desenvolupà la teoria planetària de Plató i suposà que cada planeta es mou sobre una esfera, totes concèntriques, amb una Terra esfèrica al centre Establí un mapa d’estels i dividí l’esfera celeste en graus de longitud i latitud Establí la durada de l’any en 365 dies i 6 hores, i creà un mètode per a mesurar àrees Desenvolupà una…
madeixa
Indústria tèxtil
Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s’embullin les voltes entre elles.
Les espires es mantenen separades i en ordre, passant entre elles un centener, en el qual es lliguen els dos caps de la madeixa Aquesta no té cap ànima dura per a sostenir-la, i com que és tota de fil, resulta la forma d’enrotllament ideal per a tenyir els filats Les madeixes acostumen a tenir una longitud ben determinada, que serveix de base per a la numeració dels fils La catalana és de 500 canes 777,5 m, i és formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts simultàniament en un aspi de 7 pams i 1/7 1,3884 m de perímetre o sia que cada volta d’aspi són 50 pams
Club Arquers Cambrils
Esports de tir
Club de tir amb arc de Cambrils.
Fundat el 2005, el president és, des de la fundació, Francisco Javier Cortés Disposa d’una sala coberta homologada de tir en sala 18 m de distància, d’un camp de tir a l’aire lliure amb més de 120 m de longitud i d’una extensa línia de tir, capaç d’acollir competicions estatals i internacionals, com el Campionat d’Europa en pista coberta 2011 Ha organitzat el Campionat de Catalunya en sala i diverses competicions de la Lliga Nacional Postal i del Campionat d’Espanya Alguns dels arquers més destacats són Marisa Carrillo, Guifré Drudis i Elvira Miralles Té una secció per a persones…
Esteve Baguer
Atletisme
Atleta.
Membre de la Societat Esportiva Pompeia, compaginà la competició en diverses proves de llançaments, salts i curses Pujà al podi en set ocasions durant el Campionat de Catalunya del 1917, en el qual guanyà la prova de salt de longitud sense impuls Fou campió d’Espanya de triple salt 1919 amb una marca d’11,72 m, que suposava el rècord de Catalunya També establí el rècord català en salt d’alçada amb 1,60 m 1916 i l’espanyol en llançament de javelina amb 39,75 m 1917 i en 110 m tanques amb 18,9 s 1919 Exercí tasques directives com a integrant del comitè d’atletisme del RCD Espanyol
fre de Prony
Fre dinamomètric emprat per a determinar la potència efectiva de motors o de màquines de vapor.
Consisteix en una politja, en la qual és introduït l’arbre motor la politja és premuda per dues mordasses, la inferior de les quals és prolongada, per una banda, per una barra que suporta un contrapès i, per l’altra, per un braç a l’extrem lliure del qual és suspès un plat al qual hom pot collocar pesos Les mordasses són premudes fins que l’arbre gira a la seva velocitat nominal, i aleshores hom posa pesos al plat fins que el braç resta en posició horitzontal La longitud del braç i el pes de les peces posades al plat permeten de determinar la potència efectiva o potència al fre…
silbote
Silbote
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de bisell, propi del País Basc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus flauta de buf directe amb conducte d’aire És un tipus de flauta de tres forats digitals 2+1, que juntament amb el txistu , la txirula i el tambor anomenat ttunttun formen el grup de txistulariak D’entre 63 i 65 cm de longitud, el silbote té les funcions de baix dins d’aquesta agrupació instrumental És format per dues parts que s’encaixen i la seva afinació és una 5a inferior a la del txistu Si bé el grup de txistulariak acostuma a estar present en molts dels actes de la vida comunitària del País Basc, és en les…
Tortuga verda
Una altra espècie de la mateixa família pot aparèixer accidentalment a les costes mediterrànies i, per això, a les mars dels Països Catalans és la tortuga verda, que potser ha arribat a reproduir-s’hi i que es reconeix perquè pot arribar a tenir fins 140 cm de longitud de closca La closca és oval, amb quatre plaques costals per banda, de color bru o oliva tacat de fosc Presenta un parell de plaques prefrontals i les escates supracefàliques presenten les vores clares Viu en aigües somes i càlides i és carnívora en la fase juvenil i esdevé herbívora en fase adulta Ha estat…
Gandak
Riu
Riu del Nepal i de l’Índia, afluent per l’esquerra del Ganges.
Té una longitud de 630 km i una conca hidrogràfica de 46300 km 2 , on hi ha tres de les muntanyes més altes de la Terra el Dhaulāgiri, el Manāslu i l’Annapurna I Neix a la frontera amb el Tibet, a la regió de Mustang, a la glacera de Nhubine 6268 m, a l’Himàlaia Penetra a l’Índia per la plana de Bihar i desguassa al Ganges, a la localitat índia de Sonpur de Patna En el seu recorregut pel Nepal forma una gorja de 2500 m de profunditat en travessar l’Himàlaia, la més profunda del món Al Nepal el riu rep els noms de Gandaki o Kali Gandaki i, des de Devighat, Narayani, mentre que a l’Índia és…
Prip’at’
Riu
Riu d’Europa oriental.
Afluent del Dnièper , al llarg del seu curs 775 km de longitud i 114300 km 2 de conca recorre Bielorússia i Ucraïna Neix al NW de Kovel’, a l’ oblast’ de Volínia, i travessa les terres de Polèsia La seva alimentació és mixta, bé que preval la de neu Es glaça a mitjan desembre i es desglaça al final de març Té un cabal mitjà a la desembocadura de 460 mn/s i un màxim de 6000 mn/s És navegable, des de la desembocadura, al llarg de 500 km, i és unit per canals amb els rius Bug i Neman Els seus afluents principals són els rius Styr’, Goryn’, Jasel’da i Ptič Passa per les ciutats de…
dolmen d’Aigua Dolça
Dolmen
Dolmen del terme municipal d’Artà (Mallorca).
És situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres de la mar Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor ha conservat les restes d’enterraments La cambra funerària 3,60 m x 2,90 m és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus i les ofrenes funeràries Les datacions amb radiocarboni situen l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina