Resultats de la cerca

Estudià al Pembroke College de Cambridge, on fou deixeble dels clavecinistes R Puyana i G Leonhardt Posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Praga El 1967 fundà, amb el flautista D Munrow, l’Early Music Consort de Londres, conjunt dedicat a la música antiga interpretada amb criteris historicistes El 1973 abandonà aquesta formació per crear-ne una altra, l’Academy of Ancient Music, especialitzada en la música barroca i clàssica del segle XVIII Fou amb aquest conjunt que durant els anys vuitanta enregistrà la integral de les simfonies de WA Mozart, juntament amb el…

Es formà a la Juilliard School de Nova York, estudis que hagué d’interrompre en ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i al Berkshire Music Center de Tanglewood Del 1947 al 1950 dirigí diversos cors i conjunts de vent i a partir del 1948 inicià la seva collaboració amb  Igor Stravinsky , del qual esdevingué amic, biògraf i collaborador fins a la mort Es repartí la direcció de nombrosos concerts amb el músic rus i enregistrà diverses obres dodecatòniques, en les quals s’arribà a especialitzar, i es posà també al capdavant de l’enregistrament de l’obra simfònica Estrenà…

Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…

Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral a Catalunya…

Es desconeixen les seves dades biogràfiques llevat del fet que es casà a l’església de Santa Margarida, a Westminster, el 1584 Compongué música instrumental, principalment danses La primera publicació atribuïble de manera segura a Holborne és The Cittharn Schoole Londres, 1597, que contenia cinquanta-vuit peces El 1599 aparegué Pavans, Gaillards, Almains in Five Parts , una collecció de composicions per a conjunt instrumental Gaudí d’un notable prestigi i mantingué molt bones relacions amb alguns dels músics més significatius del seu temps, com ara Thomas Morley i Giles Farnaby John Dowland,…

Vida Després d’uns anys d’estada a l’Escolania, on començà la seva formació, vestí l’hàbit monàstic el 1619 Aviat fou cridat a exercir càrrecs de govern que li impossibilitaren la seva dedicació a la música Fou predicador major, governador de les baronies del monestir, prior de Castellfollit de Riubregós Anoia, prior major de Santa María la Imperial d’Obarenes Burgos i abat de Montserrat durant un quadrienni 1645-49, al marge de les disposicions de la congregació de Valladolid a causa de la guerra dels Segadors, però amb el beneplàcit de Roma Sanejà l’economia del monestir, n’amplià les…

Estudià als seminaris de Tarragona i Vic És autor del llibre Historia de la villa de Valls 1881, aparegut en 60 fascicles, alguns dels quals pòstums, i reimprès en facsímil el 1981 i el 1990 Tingué el suport del convilatà Josep Castellet Sampsó, diputat provincial i a corts, i fundador del Banc de Valls La base documental del llibre foren els arxius municipal, parroquial i particulars de Valls