Resultats de la cerca
Es mostren 2141 resultats
Christopher Jarvis Haley Hogwood
Música
Director d’orquestra i clavecinista anglès.
Estudià al Pembroke College de Cambridge, on fou deixeble dels clavecinistes R Puyana i G Leonhardt Posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Praga El 1967 fundà, amb el flautista D Munrow, l’Early Music Consort de Londres, conjunt dedicat a la música antiga interpretada amb criteris historicistes El 1973 abandonà aquesta formació per crear-ne una altra, l’Academy of Ancient Music, especialitzada en la música barroca i clàssica del segle XVIII Fou amb aquest conjunt que durant els anys vuitanta enregistrà la integral de les simfonies de WA Mozart, juntament amb el…
Robert Craft
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Es formà a la Juilliard School de Nova York, estudis que hagué d’interrompre en ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i al Berkshire Music Center de Tanglewood Del 1947 al 1950 dirigí diversos cors i conjunts de vent i a partir del 1948 inicià la seva collaboració amb Igor Stravinsky , del qual esdevingué amic, biògraf i collaborador fins a la mort Es repartí la direcció de nombrosos concerts amb el músic rus i enregistrà diverses obres dodecatòniques, en les quals s’arribà a especialitzar, i es posà també al capdavant de l’enregistrament de l’obra simfònica Estrenà…
,
John Cage
Música
Compositor nord-americà.
Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…
grapejar
Tocar maldestrament (un instrument músic, sobretot de corda).
Josep Verdaguer i Portet
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Roviretes.
Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral a Catalunya…
Anthony Holborne
Música
Compositor anglès, germà del també músic William Holborne.
Es desconeixen les seves dades biogràfiques llevat del fet que es casà a l’església de Santa Margarida, a Westminster, el 1584 Compongué música instrumental, principalment danses La primera publicació atribuïble de manera segura a Holborne és The Cittharn Schoole Londres, 1597, que contenia cinquanta-vuit peces El 1599 aparegué Pavans, Gaillards, Almains in Five Parts , una collecció de composicions per a conjunt instrumental Gaudí d’un notable prestigi i mantingué molt bones relacions amb alguns dels músics més significatius del seu temps, com ara Thomas Morley i Giles Farnaby John Dowland,…
Jaume Martí i Marvà
Música
Monjo benedictí de Montserrat, músic, literat i abat.
Vida Després d’uns anys d’estada a l’Escolania, on començà la seva formació, vestí l’hàbit monàstic el 1619 Aviat fou cridat a exercir càrrecs de govern que li impossibilitaren la seva dedicació a la música Fou predicador major, governador de les baronies del monestir, prior de Castellfollit de Riubregós Anoia, prior major de Santa María la Imperial d’Obarenes Burgos i abat de Montserrat durant un quadrienni 1645-49, al marge de les disposicions de la congregació de Valladolid a causa de la guerra dels Segadors, però amb el beneplàcit de Roma Sanejà l’economia del monestir, n’amplià les…
Francesc Puigjaner i Gual
Historiografia catalana
Historiador de la Renaixença, músic i polític republicà.
Estudià als seminaris de Tarragona i Vic És autor del llibre Historia de la villa de Valls 1881, aparegut en 60 fascicles, alguns dels quals pòstums, i reimprès en facsímil el 1981 i el 1990 Tingué el suport del convilatà Josep Castellet Sampsó, diputat provincial i a corts, i fundador del Banc de Valls La base documental del llibre foren els arxius municipal, parroquial i particulars de Valls
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina