Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
Vicent Aguilera i Cerni

Vicent Aguilera i Cerni
© Fototeca.cat
Art
Crític d’art.
Des de València es dedicà a la promoció de tendències artístiques d’avantguarda Grup Parpalló , Nou realisme Collaborà en publicacions del país i de fora i d’ençà del 1979 dirigí la revista “Cimal” Fou membre de l’AICA i també president de l’AECA Publicà una Introducción a la pintura norteamericana 1955, La aventura creadora 1956, Arte norteamericano del siglo XX 1957, Panorama del arte nuevo español 1966, Julio González 1971, Iniciación al arte español de la postguerra 1970, Porcar 1973 i Notes sobre Manuel Boix 1981, entre altres estudis Contribuí a introduir l’aplicació dels mètodes…
Gai Plini Segon
Literatura
Escriptor llatí, més científic que no pas literari, conegut amb el nom de Plini el Vell.
Membre de la classe dels equites i educat probablement a Roma, passà dotze anys des dels 23 a l’exèrcit, al Rin allí escriví alguns tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de la Germània perdudes avui però emprades per Tàcit Tornà a Roma vers l’any 57 Hi féu una vida retirada, potser per desacord amb el govern de Neró Quan pujà al poder Vespasià, Plini rebé càrrecs de confiança, un dels quals el portà a la Hispània Tarraconense 73 dC Aleshores redactà una història de Roma avui perduda i la Naturalis Historia , dedicada a Tit i publicada l’any 77 dC, l’única obra conservada, en 37…
Nicolas Léonard Sadi Carnot
Física
Història
Militar
Físic francès, enginyer i oficial de l’armada, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’unes notes en…
Miquel Pairolí i Sarrà
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Llicenciat en filologia catalana, collaborà a la premsa diària El Punt , Presència , Avui amb articles d´opinió i crítica literària i l’any 1983 guanyà el premi Bonmatí de periodisme La seva producció abasta gèneres diversos en prosa la crònica L’enrenou dels anys 80 ,1987, la biografia Joan Oró, 1996 Antoni M Badia i Margarit , 1997 Oriol de Bolòs , 2001, la novella El camp de l’Ombra , 1995 El convit , 1998 El manuscrit de Virgili , 2004 Cera , 2008, premi Setè Cel i l’assaig literari El príncep i el felí , 1996, lectura de l’obra de Lampedusa El guepard Geografia íntima de Josep…
,
Sarcòfag (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Sarcòfag Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult Francesc Caula relaciona aquest sarcòfag amb la primitiva…
Gerard Horta i Calleja
Literatura
Poeta, antropòleg, escriptor i traductor.
Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació Cos i…
,
Pere Lacavalleria
Disseny i arts gràfiques
Lingüística i sociolingüística
Edició
Lingüista i impressor d’origen occità establert a Barcelona vers el 1618.
És autor d’un Diccionario castellano-Dictionnaire français-Diccionari català 1642, que imprimí ell mateix i dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé Consta de dues parts un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa Com a impressor també edità a Perpinyà el Sumari… dels títols d’honor… 1628, d’ Andreu Bosc , i a…
,
Viktorija Mullova
Música
Violinista russa.
Estudià al conservatori de Moscou El 1980 guanyà el concurs Jean Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, el Čajkovskij de Moscou L’any següent, desertà i fugí als Estats Units El seu repertori abraça des de la música barroca —que interpreta amb rigorosos criteris històrics— fins a la creació contemporània, el jazz o les músiques improvisades Ha tocat sovint amb les formacions d’època Il Giardino Armonico, Orquestra Revolucionària i Romàntica i The Age of Enlightenment, i amb el clavecinista Ottavio Dantone, amb qui ofereix una notable lectura de Bach Gran especialista en el repertori romàntic, ha…
Josep Tolrà de Bordas
Historiografia
Historiador i assagista en llengua francesa.
De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855 Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou cantiques…
,
Richard Rodney Bennett
Música
Compositor i pianista anglès.
Deixeble de L Berkeley i H Ferguson a la Royal Academy of Music de Londres, amb ells adquirí la tècnica necessària per a desenvolupar un talent creatiu que a setze anys el portà a utilitzar el mètode de composició amb dotze notes dodecatonisme Una beca del govern francès 1957 li permeté estudiar dos anys amb Pierre Boulez El 1959 s’erigí com un dels noms més importants dins dels cercles compositius britànics La diversitat de llenguatges, l’amplitud de registres de la seva obra i la varietat estilística li permeteren crear una obra prolífica Si bé les seves primeres mostres compositives …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina