Resultats de la cerca
Es mostren 2885 resultats
Siracusa

Vista general de Siracusa
Giuseppe (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la costa de la mar Jònica, ocupa la totalitat de l’antiga illa d’Ortígia, així com la plana de la terra ferma, més enllà de les muralles naturals que formen les anomenades latomie o pedreres Víctima de diversos terratrèmols especialment el del 1170 i el del 1693, la seva importància comercial ha anat decreixent en el curs del temps i és, avui dia, centre administratiu i arquebisbat Posseeix dos ports L’Apollónion, a Siracusa Michael kogan CC BY-SA 20 Fundada, segons la tradició, per colons corintis, aviat adquirí una gran importància comercial i començà a fundar colònies a l’…
Toràs
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble…
Rupit

Rupit
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble i cap del municipi de Rupit i Pruit, Osona (rupitencs; 845 m alt.).
Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit , envoltat quasi totalment per la riera Als segles XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència segles XIV-XV tornà a créixer 49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680 tingueren importància els paraires 32 el 1680 Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal hi ha notables cases dels segles XVI i XVII algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la…
Bourges
Capital del departament de Cher, província de Berry, a la regió del Centre, França, situada a la confluència dels rius Yèvre i Auron.
És seu d’arquebisbat, seu judicial tribunal d’apellació, i un nucli industrial i militar foneries, fàbriques d’armes i de municions, construccions mecàniques i aeronàutiques i nus de carreteres La catedral de Bourges Saint-Étienne, 1192-1324, d’estil gòtic molt pur, té cinc portalades alineades, la central amb remarcables escultures judici final, i conté importants vitralls ss XIII, XV i XVI La mansió de Jacques Coeur s XV és una excellent mostra de l’arquitectura gòtica civil francesa La ciutat posseeix notables edificis dels ss XV i XVI Capital dels bitúriges cubs, que l’…
catedral d’Eivissa
Temple principal d’Eivissa, que té com a titular santa Maria.
Al s XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II de Castella ocultà la part inferior també obligà a demolir la sagristia, potser del sXV, però en la reconstrucció 1592 hom degué emprar les mateixes pedres Aquest temple gòtic, acabat al s XVI, fou objecte d’una reedificació 1712-28 que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més destacables Són…
Cortes d’Arenós
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, del qual el separa el riu Morrón o d’El Rodeche.
Comprèn la major part de la vall del riu de Cortes , que neix al sector muntanyós del nord del terme, al vessant meridional del tossal de Las Cruces 1 709 m alt, i desemboca al Millars, per la dreta, dins el terme d’Aranyuel Una gran part del territori és coberta per pins i carrasques i extensions de garrigues i pasturatges, aprofitats pel bestiar oví i cabrum L’agricultura és destinada principalment als cereals 1 769 ha, a la vinya 249 ha i a l’olivera 64 ha el regadiu hortalisses ocupa 112 ha Hi és tradicional la indústria tèxtil de llana al s XVIII hom produïa anualment 25 000 vares de…
llibre
Diplomàtica i altres branques
Còdex famós, en especial cartoral i llibre de privilegis, que pel fet d’ésser relligat amb pell o amb tela de color, és conegut per aquest.
Als Països Catalans s’introduí aquest costum en entitats eclesiàstiques i civils, sobretot municipals Cal esmentar, entre altres, un Llibre verd del monestir de Ripoll, avui desaparegut, el Llibre blanc de Santes Creus segles XII-XIII i el Llibre Vermell de Montserrat, i entre els municipals, el Llibre verd de Girona, el Llibre vermell de l’Arboç Baix Penedès 1202-1488, el Llibre verd de Vilafranca del Penedès 1356-1699, el Llibre vermell deCiutadellaMenorca segles XIII-XVIII…
oscoúmbric
Lingüística i sociolingüística
Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèl·lics i els dels marsos, dels eques i dels sabins.
Les varietats oscoúmbriques revelen notables concordances amb el llatí, les quals no provenen —sembla— de cap suposat parentiu originari entre ambdós grups lingüístics, sinó que són fruit dels contactes i dels intercanvis lingüístics que s’efectuaren entre ells Lentament, però, durant els segles de l’edat republicana, els dialectes oscoúmbrics foren superats pel llatí, bé que deixaren trets específics en aquesta llengua i en els dialectes neollatins de la Itàlia central i meridional En el conjunt de les llengües indoeuropees, el grup oscoúmbric es caracteritza pels trets següents…
bengalí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup índic oriental derivada del magadhi, parlada per la majoria de la població de l’estat de Bengala Occidental (Índia) i de Bangladesh, amb un total de més de 100 milions de parlants.
El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere El plural és també sovint notat amb l’addició d’un terme, en aquest cas, quantitatiu L’adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas El verb no distingeix les formes del singular i del plural El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses Hi ha notables diferències entre la llengua colloquial i la llengua literària La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu…
morfologia urbana
Geografia
Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d’aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d’animació.
La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel La morfologia urbana ha estat revalorada els darrers anys Aquest fenomen es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina