Resultats de la cerca

Fill del vicecanceller Antoni Agustí , fou sagristà de la catedral de Lleida 1518-24, ardiaca de Benasc i prior de la catedral de Santa Maria de Roda Proposat per Carles V com a bisbe d’Elna 1544, fou nomenat, abans de prendre’n possessió, bisbe d’Osca i Jaca 1545 L’any següent anà a Trento i fou l’únic bisbe de la península Ibèrica que assistí a les tres etapes del Concili S’oposà enèrgicament que les sessions fossin transferides a Bolonya El 1562 anà a Lleida, on, a petició dels canonges, presidí en nom del seu germà Antoni , que n’era bisbe titular, un sínode diocesà Feu…

Fou un dels principals capdavanters del moviment religiós que s’oposà a les reformes que Nikon, patriarca de Moscou, introduí a l’Església russa influït per la litúrgia grega Fou deportat a Sibèria, i el 1664 tornava a ésser a Moscou però a l’agost d’aquest any fou arrestat i deportat a Pustozersk Dos anys més tard, ell i els altres caps del moviment dels raskol’niki o 'vells creients' eren processats Fou degradat i excomunicat, però, tancat en una presó, continuà la lluita escrivint, fins que, el 1682, fou condemnat a la foguera És autor d’una autobiografia 1672-75 considerada…

Fill del baró d’Aitona Pere II de Montcada i d’Abarca El 1320 era familiar del papa Joan XXII a Avinyó i es deia ardiaca de Barcelona Nomenat bisbe d’Osca 1328-34, intervingué en el vassallatge del rei de Mallorca al de Catalunya-Aragó com a canceller de la corona catalanoaragonesa 1325-34 Bisbe de Girona 1325-34, actuà severament contra el veguer i el sotsveguer pel fet d’haver empresonat l’abat i el cambrer de Sant Feliu de Guíxols 1330 Fou proposat bisbe de Monreale, a Sicília, el 1330, però no en prengué possessió S'oposà al comte Pere I d’Empúries, que volia erigir Castelló…

Membre destacat del partit comunista eslovac des del 1943, participà en el cop d’estat comunista 1948 Caigut en desgràcia, fou empresonat 1951-60 Rehabilitat el 1964, assumí la primera secretaria posteriorment anomenada secretaria general del partit comunista eslovac 1968-69 i, després de la Primavera de Praga , del partit comunista txecoslovac 1969, del qual encapçalà l’ala dura President de la República des del 1975, dugué una política de subordinació envers l’URSS i de repressió a l’interior S’oposà, però, a la perestroika , motiu pel qual fou retirat de la secretaria general…

El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…

Defensà el continuisme de les institucions franquistes i acceptà la reforma de les Leyes Fundamentales, però no dels seus principis permanents Tingué un concepte cristià de la vida i s’oposà a qualsevol totalitarisme Pretengué fundar un gran partit social popular aglutinador de classes mitjanes A Catalunya tingué escassa rellevància i el seu dirigent més notori fou Joaquim Viola Sauret exalcalde de Barcelona El president fou Enrique Thomas de Carranza, que, amb Salvador Serrats Urquiza, preconitzà una línia conservadora i continuista que fou contestada internament pel sector…

Estudià música, literatura i història i el 1775 es traslladà a Madrid, on fou funcionari i, al mateix temps, es dedicà a la seva vocació de folklorista musical Escriví nombrosos articles i la sàtira Elementos de la ciencia contradanzarina para que los currutacos, pirracas y madamitas de nuevo cuño aprendan a bailar las contradanzas por sí solos o con las sillas de su casa 1796 La seva obra principal és Colección de las mejores coplas de seguidillas, tiranas y polos que se han compuesto para cantar a la guitarra en dos volums, 1799 i 1802 Fou un avançat del nacionalisme musical hispànic i s’…

Els dipòsits no han d’ésser necessàriament idèntics litològicament i faunísticament, sinó que, al llarg de llur extensió, poden canviar gradualment o bruscament llur composició mineralògica i biològica, segons l’ambient en el qual s’han format Aquests canvis són anomenats canvis de fàcies El concepte de fàcies fou enunciat la primera vegada, el 1838, per Gressly, el qual s’oposà a les doctrines anteriors —com la d’Abraham Gottlob Werner, segons la qual en cada estrat persisteix, al llarg de tota la seva longitud, el mateix tipus de roca, que hom suposa dipositat en un oceà…

El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l’antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica Aquesta teoria permet d’explicar molt bé la propagació rectilínia de la llum, com també els fenòmens de reflexió i refracció A la teoria corpuscular hom oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d’ones a través de l’èter tanmateix…

És centre comercial d’una àrea agrícola i minera explotacions de sofre, sal i guix Entre els seus edificis destaquen el palau Montcada iniciat el 1635 i la catedral s XVI-XVII, barrocs Fidel a la dinastia dels Àustria hispànics, el 1718 s’oposà aferrissadament a les tropes de Vittorio Amedeo II El comtat de Caltanissetta fou concedit pels reis del Casal de Barcelona a Corrado Lancia o al seu fill Pietro A la primera meitat del s XIV passà a Joan, marquès de Randazzo, fill natural del rei Frederic II, i el 1361 l’usurpà Guillem de Peralta el 1405 tornà a la corona i fou donat a…