Resultats de la cerca

En tota transformació hi ha uns estats inicial i final que difereixen en el valor d’alguna funció d’estat Una transformació pot ésser reversible o irreversible , bé que les transformacions reals són sempre més o menys irreversibles Si l’estat inicial i final són els mateixos, hom parla de transformació tancada o cicle termodinàmic Una transformació és anomenada isoterma si no varia la temperatura, isòbara si es manté la pressió, isocora si ho fa el volum, isentròpica si ho fa l’entropia, i adiabàtica si no hi ha bescanvi de calor amb l’exterior

Analíticament, la secció eficaç expressa una certa mesura de la probabilitat d’interacció i físicament hom pot imaginar-la com la secció aparent que ofereixen els nuclis que formen la matèria enfront de les partícules incidents La unitat de mesura és el barn Aquesta secció eficaç és anomenada sovint microscòpica , en contraposició a la secció eficaç macroscòpica , que és igual a l’anterior però multiplicada pel nombre de nuclis materials presents per unitat de volum Tant en un cas com en l’altre hom parla de secció eficaç de difusió, de fissió, d’absorció, etc

D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció

En les flautes i els clarinets els llavis sempre resten més o menys oberts deixant una sortida contínua per a l’aire dels pulmons En els instruments de broquet, en canvi, en prémer-los l’un contra l’altre, els llavis actuen de forma interruptiva tot generant la vibració inicial En general, la posició dels llavis és un factor determinant de la qualitat i el control correcte del so En aquest sentit, es parla d’una embocadura correcta o bona, associada a una bona sonoritat de l’instrument

Aquest castell s’aixecava en un turó de 251 m d’altitud, al marge esquerre del riu Ebre i al SW de Benifallet La primera menció del lloc de Som és de l’any 1158, en què el terme és esmentat en una donació a la catedral de Tortosa En el testament de Pere de Rajadell del 1163, es parla del castello Summum L’únic que resta a l’indret de l’antiga fortalesa és el basament d’una torre de planta circular, d’un parell de filades d’alçada

La seva gran qualitat és de donar al vaixell que l’empra una autonomia illimitada el seu gran inconvenient és que les velocitats obtingudes són petites i en funció de les variables del vent Entre altres, és per aquest motiu que ha esdevingut inutilitzable tant per als vaixells mercants com per als de guerra, talment que avui només la fan servir els iots i els vaixells-escola L’aparell determina diferents tipus de velers així, hom parla de fragates, de bergantins, de goletes, de bricbarques, en funció dels diferents tipus d’aparell/>

Causa tot sovint hemorràgies, embòlies motivades pels coàguls sanguinis formats al seu interior i lesions dels òrgans circumdants Pot ésser congènit o consegüent a una acció patològica posterior al naixement traumatisme, sífilis, arterioesclerosi, sèpsia, etc Segons la forma que presenta hom parla d’aneurisma fusiforme, sacciforme, varicós, etc L' aneurisma dissecant , localitzat molt sovint a l’aorta, és causat per la infiltració de sang entre les túniques de l’artèria l' aneurisma arteriovenós comporta un sac aneurismàtic que comunica una artèria amb una vena l' aneurisma micòtic és el…

Així, Vindré o telefonaré és una proposició disjuntiva que coordina vindré i telefonaré a través de la conjunció o Hom parla de proposicions disjuntives pròpies i impròpies , segons que el caràcter d’incompatibilitat entre els elements coordinats sigui més o menys evident Així, Menja o llegeix és una proposició disjuntiva pròpia, puix que o bé hom n'efectua la primera part menjar o bé la segona llegir , però no totes dues alhora Nens o infants és el mateix , per contra, és una proposició disjuntiva impròpia, puix que una part no exclou l’altra

Capella de situació desconeguda bé que situada dins la parròquia de Sant Esteve de Ripollet En el lloc d’Arcanova tenia abundants possessions el monestir de l’Estany per cessió dels Òdena i per adquisicions que van del 1141 al 1302 En ells es parla de la Domus o casal d’Arcanova i el 1272 s’esmenten unes terres prop de Sant Pere d’Arcanova Aquesta capella és consignada també en visites pastorals de Barcelona des del 1401, i el 1508 es diu que es va restaurar No en coneixem notícies posteriors

Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934