Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
monestir de Bellera
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Genís de Bellera), actualment desaparegut, situat vora el Flamisell, prop de la borda de Sant Genís, del municipi de Senterada (Pallars Jussà).
Fou fundat al principi del segle IX el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat a Lavaix Gerri en protestà, però sense èxit L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges Al segle següent era una simple possessió de Lavaix…
megaturbidita
Geologia
Capa turbidítica molt potent, generalment de composició carbonàtica o mixta silícica/carbonàtica.
Les megaturbidites es troben intercalades en sediments marins profunds de tipus flysch Poden tenir gruixos de desenes o fins i tot de centenars de metres, i presenten una continuïtat lateral a escala de conca, constituint bons nivells guia de correlació estratigràfica Comunament tenen un terme inferior de caire bretxoide, seguit de termes de sorra i argila granuloclassificats El seu origen és lligat a esdeveniments catastròfics, associats a collapses de les plataformes de marge de conca El mecanisme de transport del sediment correspon a un flux massiu per exemple, un debris flow acompanyat d…
cornisa
Arquitectura
Element arquitectònic sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana.
Entre els egipcis tenia forma de quadrant de cercle sostingut en un cor A Grècia la cornisa adquirí una particular importància era un dels tres elements de què constava l’entaulament Cada ordre arquitectònic tenia el seu tipus de cornisa, que Roma heretà La cornisa clàssica es perdé a l’època medieval —les cornises romàniques i gòtiques, en vist les clàssiques, són d’una gran senzillesa—, però reaparegué amb el Renaixement A les façanes renaixentistes, exteriors o interiors, d’ordres superposats o d’un sol ordre, cada cos tenia la cornisa corresponent En un edifici pot haver-hi…
planímetre
Tecnologia
Instrument apte per a mesurar mecànicament àrees de figures planes.
És un cas particular d'integròmetre que permet de determinar l’àrea d’una figura plana en resseguir amb l’estilet o punxó fixat a l’extrem del braç traçador de l’instrument, la corba tancada o el contorn de la figura Aquest braç està equipat d’una lupa per tal de facilitar la tasca de seguir el contorn de l’àrea a mesurar Pot ésser de compensació polar, amb braç polar o amb rodatge polar El primer permet de mesurar aproximadament àrees en mapes o plànols i el segon és utilitzat per a realitzar mesures sobre diagrames en cintes contínues Si bé aquest instrument no és de gran…
Jesús Rodríguez Picó
Música
Compositor i clarinetista.
Estudià al Conservatori del Liceu i després amplià la seva formació a França Ha collaborat amb diversos conjunts especialitzats en el repertori contemporani Grup Instrumental Català, Solars Vortices i com a intèrpret s’ha preocupat de difondre el repertori actual pel seu instrument El 1987 elaborà el projecte de l’emissora Catalunya Música, de la qual fou director de programes fins el 1990 El seu catàleg inclou nombroses composicions orquestrals i creacions de cambra, en particular les dedicades al clarinet o al saxo L’OBC li encarregà la partitura commemorativa del 10è…
Riculf
Cristianisme
Bisbe d’Elna (Riculf I: 885-916).
Era fill de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda, i germà de Guifré el Pelós de Barcelona Assistí als concilis de Port Nimes del 887 i del 897, en aquest darrer per solucionar la rebellió del prevere cerdà Esclua Seguí la causa del rei Odó, però retornà aviat a la fidelitat a Carles el Simple, que li concedí dos preceptes un 898 amb diversos drets fiscals per a la seva església, i una nova cessió de béns l’any següent Assistí al sínode de Barcelona del 906 i al concili de Sant Tiberi d’Agde el 907 Llegà tots els seus béns, en particular el domini de Palol, i una trentena…
Martí Llauradó i Mariscot
Nu femení assegut , de Martí Llauradó i Mariscot
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Treballà amb Joan Borrell i Nicolau i Joan Rebull, que l’influí Es presentà en exposició particular el 1929, a Barcelona, conjuntament amb Joan Commeleran Amb un important Nu femení fou premiat a l’Exposició del Nu del Cercle Artístic de Barcelona 1933, i guanyà una primera medalla a l’exposició nacional de Madrid 1934 Obtingué, a la post-guerra, altres premis importants a Sevilla —d’art religiós—, Madrid i Barcelona, i participà, per invitació, a dues biennals de Venècia Fou una figura destacada de la generació jove del postnoucentisme, i temperà l’idealisme estilitzat dels…
Sant Magí de Guils del Cantó (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
En una casa particular del poble de Guils del Cantó es conserva una porta adovellada, i es diu que prové de l’antiga capella de Sant Magí, que es tractaria d’una obra d’època moderna, possiblement del segle XVI El lloc de Sant Magí apareix en el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, dins de la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò, com a lloc “derrhuït y deshabitat, e no és memòria de hòmens l’agen vist poblat vaga e tot és boscatges” No es pot descartar l’existència en aquest antic llogaret d’una església dedicada a sant Magí que…
Castelló Jussà de Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
Aquest castell i el Castelló Sobirà, conegut avui dia popularment com “castell de Sant Gervàs”, són esmentats genèricament l’any 1086, en què el comte d’Urgell Ermengol VI féu donació o venda als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, de la vila de Llimiana amb els seus castells i les pertinences, i en particular “ ipsos castellones ” Aquest sembla que és el nom genèric amb què és coneixien els dos Castellons, el Sobirà i el Jussà, segons confirmen els falsos de Gerri del 930 i el 953, que és creu que foren redactats al final del segle XI El Castelló Jussà, avui dia…
Manuel Pla i Agustí
Música
Oboista i compositor català, germà mitjà dels músics Joan i Josep Pla.
Segons J Subirà, Manuel visqué i es formà a Madrid El 1744, tocà, juntament amb els seus germans, en l’òpera Achille en Sciro que es representà al Coliseo del Buen Retiro Fou instrumentista de Las Reales Guardias Españolas i de Las Descalzas Reales de Madrid, i ocasionalment, suplent en la capella reial Compongué tant música instrumental com teatral Posà música a la primera sarsuela de Ramón de la Cruz, Quien complace a la deidad acierta a sacrificar , que s’estrenà el 1757 en una casa particular Fou, a més, un compositor de tonadillas , que segons Subirà escriví del 1758 al 1770…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina