Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Carles Gassulla d’Ursino
Literatura
Escriptor en castellà.
Doctorat en dret a la Universitat de València Partidari dels Borbons, lluità com a capità de les milícies del regne sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella És autor de sis comèdies, de les quals només es publicà El amor peregrino València 1698 També escriví poesies, algunes en català, i la Relación difusa recopilada con varios metros de las fiestas sexcenales que la vila de Morella y sus individuos dedican a su patrona María Santíssima de Vallivaña València 1739, relació de festes en honor de la Mare de Déu de…
,
Sebastià Clara i Sardó
Política
Dirigent sindicalista.
Residí a París 1915-17, on fou secretari d’una federació de grups anarquistes ibèrics El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT Dirigí el diari Solidaridad Obrera 1930-31 i es distingí com a orador sindicalista Partidari de la intervenció de la CNT en política, collaborà, a títol personal, amb Esquerra Republicana Fou un dels signants del Manifest dels Trenta 1931, que s’oposà a la FAI Fou cap d’estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941
Alphonse de Lamartine
Literatura francesa
Poeta i novel·lista francès.
Membre de la petita noblesa, tingué càrrecs diplomàtics a Itàlia Carnets du voyage en Italie, publicats pòstumament, el 1908 i viatjà per l’Orient Voyage en Orient , 1835, i Gethsémani ou la mort de Julia , sobre la mort de la seva filla durant aquest viatge Era catòlic practicant, i vers el 1835 fou partidari d’un vague deisme humanitari, fonamentat en la seguretat d’un avenir social més just Partidari de la república autoritària, fundà Le Bien Public 1834 i redactà l' Histoire des girondins Ministre d’afers estrangers 1848, escriví el Manifeste aux puissances,…
Hermandad Nacional del Maestrazgo
Partit polític
Organització política tradicionalista fundada per Ramón Forcadell Prats el 10 de desembre de 1961 a Ulldecona (Tarragona), d’on era alcalde i on establí la seu central.
Els seus adherents foren els antics combatents en els Terços de Requetès i familiars addictes al règim assumí el foment i la defensa dels principis del Movimiento Nacional Amb l’esquerranització del carlisme , l’Hermandad defensà el tradicionalisme collaborador del franquisme i partidari de la promoció dinàstica de Don Alfons de Borbó-Dampierre Tingué delegacions a Tortosa, Gandesa, Vinaròs, Sant Mateu i Morella i es beneficià de suport oficial, ja que la Delegación Nacional del Movimiento nodrí de fons l’organització En arribar la democràcia impulsà inicialment una associació el…
Stephen Gardiner
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític anglès.
Secretari de Wolsey, fou enviat a Roma 1528 per obtenir el divorci d’ Enric VIII i de Caterina d’Aragó Secretari d’estat i bisbe de Winchester 1531, es declarà partidari del poder reial enfront del papat en l’obra De vera obedientia 1535 Restà, però, lligat a la doctrina catòlica, lluità contra la influència de Cromwell i fou el capdavanter de l’oposició al protestantisme Sota el regnat d’ Eduard VI fou empresonat 1548 i deposat de la seu episcopal 1551 Restablert per Maria Tudor , fou nomenat canceller 1553 Maldà per tornar Anglaterra a la submissió papal, i a Palinodia 1554…
José García Nieto
Literatura
Poeta asturià.
Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española…
Gaspar Fuster i Vidal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fou ordenat de sacerdot a Tortosa 1675 passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714 Quan Felip V ocupà l’illa 1717 es negà a reconèixer-lo Fou molt estimat i tingut en fama de sant És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí
Jérôme Adolphe Blanqui
Economia
Economista francès.
Fou professor d’història econòmica a París El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours 1837-45, primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable Era lliurecanvista, bé que admetia límits a aquesta doctrina i era…
Constantí I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1913-17 i 1920-22).
Fill de Jordi I , el qual succeí, i d’Olga de Rússia Durant la Primera Guerra Mundial es declarà partidari dels Estats Centrals i volgué salvar la neutralitat de Grècia S’oposà al president del consell de ministres E Venizelos , que cedí Tessalònica als aliats França sostingué Venizelos i el rei fou obligat a abdicar juny del 1917 Tornà al poder a la mort del seu fill Alexandre I 1920, però l’expulsió de les forces gregues d’Esmirna pels turcs 1922 el feu abdicar de nou a favor del seu fill Jordi Hom el volgué considerar successor dels emperadors bizantins i, per tant, també fou…
Lluís Morote i Greus

Lluís Morote i Greus
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Doctor en dret, collaborà primer a El Mercantil Valenciano i després a El Liberal , de Madrid com a redactor d’aquest anà a Melilla 1893 i a Cuba 1896 De nou a Madrid, i partidari de Canalejas, fou redactor d' El Heraldo i dirigí LaNoche i LaMañana , també de Madrid Collaborà encara en altres diaris Fou diverses vegades diputat a corts 1898, 1905 i 1907 Publicà nombroses obres, entre altres La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina