Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
Les calicials
Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un…
fotodetector
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor utilitzat per a convertir energia lluminosa en energia elèctrica.
Els fotodetectors són molt importants en sistemes de comunicació per fibra òptica, on operen en la regió de l’infraroig proper 0,8 a 1,6 μm de longitud d’ona En aquests sistemes, llur missió és la desmodulació de senyals òptics, és a dir, la conversió en senyals elèctrics, que més tard són amplificats i finalment processats Per aquestes aplicacions els fotodetectors han de tenir característiques molt rigoroses, com ara alta sensibilitat en les longituds d’ona en què treballa el sistema, gran velocitat de resposta i mínim soroll, i han de poder funcionar amb petites intensitats de corrent i…
seleni
Química
Element no metàl·lic, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 34.
Fou descobert l’any 1817 per JJ Berzelius en intentar una síntesi de l’àcid sulfúric El seleni natural és constituït per una mescla de sis isòtops naturals estables amb masses que van de 74 a 82 i que determinen un pes atòmic de 78,96 Són també coneguts 14 radioisòtops artificials de l’element És un element rar, que constitueix el 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre Ocorre rarament natiu, associat amb el sofre, i els seus minerals més importants són alguns selenurs PbSe, Ag ₂ Se També es troba, en petita proporció, associat amb les menes del coure, níquel i plom, de…
metall de Rose
Tecnologia
Aliatge fusible no eutèctic, compost d’un 50% de bismut, un 28% de plom i un 22% d’estany, el punt de fusió del qual, no perfectament definit a causa de la seva natura no eutèctica, és a l’entorn dels 100°C.
areòmetre
Física
Instrument utilitzat en areometria per a determinar el pes específic dels líquids, consistent en una tija de vidre, seguida d’un eixamplament que fa de cambra d’aire i acabada amb un altre eixamplament més petit que conté mercuri o granalla de plom.
La seva flotabilitat en un líquid és funció directa del pes específic d’aquest líquid de forma que la longitud de tija que sobresurt de la superfície serveix, prèviament graduada, per a poder-lo determinar La tija pot ésser graduada directament en pesos específics, i llavors l’instrument pren el nom de densímetre, o en unitats convencionals, anomenades graus, fixats a conveniència particular del ram industrial que en fa ús Són emprats els graus Baumé en aplicacions generals, els graus API en la indústria del petroli, els graus Brix en la indústria del sucre, etc Les determinacions de pes…
Albanyà

Vista parcial de la façana de l’església d’Albanyà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, a l’alta vall de la Muga.
Situació i presentació El terme municipal d’Albanyà, de 94,43 km 2 , es troba a l’extrem nord-occidental dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Al terme tradicional, de 27,47 km 2 , el 1969 li fou annexat el municipi de Bassegoda, de 65,85 km 2 , sense tenir en compte la seva tradicional vinculació històrica a la comarca de la Garrotxa, ja que Bassegoda i els altres petits nuclis que integren el seu terme tenen l’origen en el monestir benedictí de Sant…
Arqueologia 2017
Arqueologia
Introducció Any rere any, les excavacions arqueològiques ens proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Aquestes troballes podran incorporar-se aviat al Geoportal del Patrimoni Cultural, una eina de creació recent que georeferencia més de 25000 monuments i 12000 jaciments arqueològics Prehistòria Imatge de les troballes fetes a la Cova Bonica Vallirana, on es van trobar materials que es creu que formen part d’un aixovar d’enterrament ceràmica cardial, un punxó d’os, una…
Califòrnia
Califòrnia Sant Francisco
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la regió del Pacífic, el tercer en extensió i el primer en població.
La capital és Sacramento Estès des de la Sierra Nevada fins al Pacífic, formen el país tres unitats físiques la Sierra Nevada, barrera climàtica que separa l’estat del desert, formada per materials primaris i secundaris plegats durant el Terciari i molt afectats per l’erosió fluvial i glacial, amb la major altitud vers el sud mont Whitney, 4 418 m la Gran Vall, formada per les valls de Sacramento i de San Joaquin, fossa tectònica d’uns 800 km de longitud enfonsada durant el Cretaci, coberta de materials terciaris i quaternaris fluvials i volcànics i, finalment, la Serralada Litoral, de…
Vidriol
Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament àpode,…
radioactivitat

Radioactivitat natural. Un camp magnètic desvia els raigs α i β, però no afecta els raigs γ
© Fototeca.cat
Física
Fenomen físic que presenten certes substàncies.
Consisteix en l’emissió espontània de partícules alfa, beta, neutró o radiacions gamma, captura K, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna activitat La radioactivitat pot ésser natural o artificial , segons que la substància ja la posseeixi en l’estat en què és trobada en la natura o bé li hagi estat induïda per irradiació El conjunt dels nuclis radioactius d’una mateixa espècie, que hom diu que formen un radionúclid , tenen una radioactivitat ben definida, comuna a tots ells, que els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina