Resultats de la cerca

El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí

La característica dominant, principalment al sector oriental, és d’ésser una costa alta i rocallosa pel fet que les muntanyes dels Alps Marítims i els Apenins cauen sobre la mar formant-hi promontoris Hom la divideix en Riviera de Llevant i Riviera de Ponent la primera des de Gènova fins a La Spezia, i la segona a l’W de Gènova fins a Ventimiglia La bellesa del paisatge i la suavitat del clima n'han fet un dels llocs d’atracció turística i de descans més importants S'hi destaquen com a centres Bordighera, San Remo, Imperia, Santa Margherita, Rapallo i Portofino, entre altres

Graduat en criminologia, forma part de la secció científica del cos dels mossos d’esquadra L’any 2007 es donà a conèixer amb la novella Montecristo , que narra les aventures bèlliques d’uns republicans espanyols fugits de Mauthausen que s’enfronten a Himmler El 2008 publicà La mala dona , sobre el personatge històric d’Enriqueta Martí, “Vampir del carrer de Ponent”, amb la qual obtingué el premi Crims de Tinta, novella que ha estat traduïda a una dotzena de llengües Posteriorment ha publicat les novelles  L’any de la plaga 2010, Bioko 2013, Farishta 2017,  Els àngels em miren 2019, L’horror…

El lloc de Castellar, llogaret de l’antic terme de Tost, apareix esmentat en un document del 1086, en què Guinedel i els seus fills donaren a Santa Maria de la Seu l’alou que tenien “ in apendicio Sancti Martini in prenominatum locum Kastellari, in terminum kastri Tostensi ” Les afrontacions de l’alou, la roca de Roter a llevant “ in ipsa Gargaieda ” a migdia, el riu Segre a ponent, i el riu Tost al N, no deixen dubtes sobre la seva Identificació L’església de Sant Joan i Sant Martí fou reformada el 1881 Actualment aquest església és annexa de la parròquia d’Adraén

Aquesta església, parroquial, antiga capella del castell al qual és adossada, ha sofert forts remodelatges al llarg del temps Al segle XVI fou oberta una porta d’accés al mur de llevant, i després del 1716 hom construí al mur de ponent una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb uns plafons de ceràmica als murs laterals, d’una gran bellesa, amb ornamentació barroca, amb representacions de miracles, alguns d’ells relacionats amb calamitats i guerres esdevingudes a la comarca En un document de l’any 1279 consta una deixa “pro fabrica sancti Saturnini de Palaciolo” L’any…

El castell de Gessa era a 1 232 m d’altitud, al marge dret de la Garona, al peu dels vessants meridionals de la muntanya de Corilha i vora el barranc de Corilha dit de Sant Martin El castell de Gessa tingué una importància rellevant a l’edat mitjana La torre de Gessa fou encomanada per Jaume II a Guillem de Castellnou, amb la castlania de Castèl-Leon1313 Segons la tradició, la torre-campanar de l’església parroquial, ampla i poc alta, que s’aixeca aïllada al costat de ponent, fou bastida amb els materials d’una antiga força situada a tramuntana del poble, que es podria datar del…

Aquest castell, avui desaparegut, fou el centre d’una quadra sorgida en el límit de migjorn del terme del castell d’Àger Aquesta fortalesa, situada en un puig a ponent de Cas, és esmentada per primera vegada l’any 1066, en què Arnau Mir de Tost i Arsenda, la seva muller, infeudaren el puig de Montesquiu, dins el terme del castell d’Àger, a Galceran perquè hi aixequés un castell Arnau Mir segurament havia conquerit i aprisionat l’indret vers 1057 La quadra de Montesquiu s’integrà al vescomtat d’Àger després de la mort d’Arnau Mir Al redós del castell s’hi formà un vilatge, avui…

S’ordenà el 1873, fou vicari de Santa Catalina a Palma 1893 i, posteriorment, rector de s’Arracó a Andratx Es dedicà, sobretot, a la història local del ponent de Mallorca i a l’estudi de les biografies dels bisbes illencs La seva obra principal són els dos volums de la Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca 1919, una documentada síntesi que inclou els pobles d’Andratx, Calvià, es Capdellà, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, Sant Jordi Palma i la parròquia de Santa Creu de Palma Altres obres seves són El problema social 1892, María Antonieta su vida…

Ingressà a Veterinària Militar El 1898 fou destinat a Lugo Destacà pels seus estudis sobre les malalties carboncle bacteridià i icterícia hemolítica El 1902 fundà la primera clínica veterinària de l’Estat espanyol Més tard passà a la Corunya Publicà diverses obres i féu el primer estudi zootècnic de la raça bovina gallega Fou ponent en nombrosos congressos i el 1929 ingressà en l’Acadèmia de Medicina de la Corunya Fou director de l’Estació Pecuària Regional de Galícia i el 1944 creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia Fou president d’honor de la Societat…

Participà en l’expedició de García Jofre de Loaisa a les Moluques 1525, on portà a terme estudis de cosmografia i intervingué en les lluites colonials 1526-35 Traslladat a Nova Espanya, professà en l’orde augustinià 1553 i formà part de l’expedició de Legazpi al Pacífic 1564, com a cosmògraf En el viatge de retorn seguí una ruta diferent, cap al N, fins a trobar els contraalisis i el corrent de Kuro-Shivo, que el portaren a les costes de Califòrnia, que seguí fins a Acapulco 1565 Aquesta nova ruta, dita de Ponent, fou la que uní, des de llavors, Àsia i Amèrica