Resultats de la cerca
Es mostren 4467 resultats
planxeta
Geografia
Instrument topogràfic que serveix per a aixecar plans sobre el terreny.
Consisteix en una post de dibuix, muntada sobre un trípode que permet d’orientar-la lliurement, i sobre la qual hom fixa el paper de dibuix Va proveïda, a més a més, d’una alidada que permet de dirigir visuals a diferents punts del terreny a partir de les quals hom dibuixa el pla La planxeta és un instrument poc precís, però és de gran utilitat per a aixecar plans de terrenys irregulars
Josep Melià i Sinisterra
Industrial.
Fill de Josep Melià i Ballester Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països belligerants a passar a l’exili Acabada la guerra, es dedicà a la indústria turística Inicià les activitats el 1947, i aviat l’agència de viatges del seu nom es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics
Màxim de Torí
Literatura
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Hom suposa que fou el primer bisbe de Torí Participà en els sínodes de Milà 451 i de Roma 465 Li han estat atribuïdes, sense gaire fonament, diverses obres homilies, tractats, sermons, que palesen punts de vista importants per a l’eclesiologia i la teologia També són interessants les seves notes sobre les condicions socials i religioses de la Itàlia del segle V La seva festa se celebra el 25 de juny
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
codi telegràfic
Codi emprat per a la transmissió telegràfica de missatges.
El més conegut és el codi o alfabet Morse internacional alfabet Morse, que consta de punts i ratlles uns altres de més perfeccionats són els codis de 5 moments, com el codi Baudot, i emprat en els primitius aparells telegràfics múltiples Baudot, l’emprat actualment en els teleimpressors Aquest és el codi internacional número 2 del CCITT, que permet 60 combinacions útils possibles Hi ha, també, codis de 6,7 i 8 moments
llengües bàltiques
Lingüística i sociolingüística
Branca de la família de les llengües indoeuropees que es compon de tres llengües principals, el lituà i el letó, molt estretament parents, i el prussià antic, ja extingit i mal conegut.
L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu
bacarà
Jocs
Joc de cartes d’origen italià o occità, difós pels francesos des de la darreria del s XV, actualment jugat als casinos.
Hom hi juga amb dues baralles de cinquanta-dos naips de valoració convencional, i guanya la partida el jugador que totalitza 9 punts o s’hi acosta més Hi juguen un banquer i fins a dotze jugadors La taula és dividida en dos taulers o compartiments a cada banda del banquer, el qual dóna cartes a cada tauler i a la banca En la varietat chemin de fer són banquers successivament tots els jugadors
arruí
arruí ( Ammotragus lervia )
© Fototeca.cat
Zoologia
Gènere d’ovins africans, grossos com cérvols i d’aspecte semblant al de les cabres.
Les banyes dels mascles són grosses i molt encorbades cap endarrere les de les femelles són molt més petites Tenen una crinera de pèls llargs que pengen des de sota el coll, per davant les potes a cadascuna de les potes anteriors tenen també una corona de pèls llargs que arriben quasi fins a terra Viuen en zones rocalloses a la perifèria del Sàhara i d’altres punts muntanyosos del nord d’Àfrica
agudesa visual
Biologia
Poder de visió clara dels detalls.
En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip
ànec blanc
Ànec blanc
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, gros, que per la seva forma recorda les oques.
El plomatge és predominantment blanc, amb el mirall verd El cap i el coll també són verds El mascle té el bec vermell amb una excrescència al damunt Nia a diversos punts d’Europa, des d’Escandinàvia a la mar Negra, i als litorals catalans és rar, encara que s’ha comprovat que algunes parelles nien al delta de l’Ebre Només baixa quan l’hivern és molt rigorós al nord d’Europa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina