Resultats de la cerca
Es mostren 8167 resultats
advocat general
Advocat fiscal del consell general del Rosselló als segles XVII i XVIII.
En extingir-se la institució eren tres els qui posseïen aquest càrrec
morra
Jocs
Joc popular en què dos jugadors allarguen algun dit de la mà (o cap), alhora que pronuncien simultàniament el nombre total presumible de dits allargats per ambdós jugadors.
Guanya el qui encerta a dir el nombre igual a la suma
mansarda
Construcció i obres públiques
Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinació, amb la finalitat d’aconseguir un major espai en el seu interior per aprofitar-lo per a porxo o habitatge.
El nom deriva de François Mansart, a qui hom n'atribueix la invenció
bèbrice
Història
Individu d’un poble celta establert durant la primera edat del ferro a Occitània, entre el Pirineu i les Cevenes, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria.
Segons Dió Cassi i Tzetzes, els bèbrices són els qui després foren anomenats narbonesos
pseudoepígraf
Literatura
Obra literària atribuïda per error de tradició o per falsificació a qui no n’és l’autor veritable.
certesa
Filosofia
Estat d’esperit d’aquell qui dóna l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se ( dubte
).
Hom considera també que aquest judici ha d’ésser vertader veritat Objectivament hom parla de certesa referint-se al judici mateix i al seu caràcter de cert La filosofia tradicional sol distingir tres tipus de certesa física sobre fets d’experiència, metafísica sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció i moral Hom qualifica de moral la certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o són condicionats per certes disposicions morals creença Els…
vèncer
Fer cedir (el qui ataca o resisteix), sortir guanyador (d’algú) en una batalla, en un joc, etc.
sicofanta
Història
A l’antiga Grècia, aquell qui, de pròpia iniciativa, denunciava a l’autoritat les infraccions de la llei.
Relacionat originàriament, sembla, amb la denúncia de l’exportació clandestina de les figues de l’Àtica, el terme acabà tenint un sentit pejoratiu, referit als acusadors per lucre
gràcia còngrua
Cristianisme
Gràcia eficaç pel sol fet que és proporcionada exactament a les disposicions i circumstàncies del qui la rep.
degolla
Història del dret
Pena per la qual hom podia degollar un dels animals a qui entrava indegudament bestiar en un pasturatge.