Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
auxocrom
Química
Grup substituent d’una molècula cromògena que li afavoreix el color en variar-li la longitud d’ona de la regió d’absorció màxima de radiació electromagnètica del cromòfor
.
Els principals auxocroms que exerceixen efectes tant batocròmics com hipsocròmics, en ordre d’efectivitat decreixen són —NRR’, —NHR, —NH 2 , —OH, halògen, —OCH 3 També són observats efectes auxocrònics de menys efectivitat en els grups alquil Els auxocroms contribueixen a les estructures de ressonància ja presents en el cromogen i en creen de noves influeixen en el matís del color segons llur natura, llur nombre i llur posició en la molècula cromògena permeten la formació de sals dèbils i fàcilment solubles, comuniquen a la substància propietats tintòries i la converteixen de substància…
catodoluminescència
Física
Emissió de radiació electromagnètica per algunes substàncies quan són excitades enèrgicament, mitjançant l’exposició de la substància a un feix d’electrons provinents d’un tub de raigs catòdics.
despolimerització
Química
Trencament progressiu de les unitats monomèriques que integren les molècules d’un polímer, per l’acció de la calor, la radiació ultraviolada, l’oxigen o un altre agent extern.
Amb això hom aconsegueix de recuperar el monòmer dels residus de l’elaboració del polímer
radiotelescopi

A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.
Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície…
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
La fauna amfíbica dels Països Catalans
Els amfibis dels Països Catalans comencen a ésser relativament ben coneguts hom els estudia actualment amb força interès Ultra l’atenció particular que el grup mereix en ell mateix, els amfibis presenten certs avantatges en llur cicle biològic que faciliten llur estudi la fase reproductora aquàtica permet una més fàcil detecció de llur presència i una anàlisi més assequible de llur activitat, almenys en allò que fa referència a la reproducció pròpiament dita Per aquesta raó, la cartografia de moltes espècies és ja prou completa, el cicle biològic és ben conegut i es desenvolupen recerques en…
oxigen

Cicle de l’oxigen
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup VI de la taula periòdica, de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775 Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%, 17 O 0,0374% i…
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar
espectre de bandes
Física
Espectre d’una radiació electromagnètica format per conjunts de ratlles molt juntes que s’acumulen tot formant bandes separades les unes de les altres (espectre d’absorció, espectre d’emissió).
angle d’incidència
Física
En incidir un projectil o una radiació sobre un punt d’una superfície, angle format per llur direcció de propagació i la normal a la superfície en el punt esmentat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina