Resultats de la cerca

Corredor de mig fons, s’inicià a la secció d’atletisme del Real Club Esportiu Espanyol de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en pista coberta en la prova de 1500 m llisos 1970 Al Centre Gimnàstic Barcelonès es consagrà com a tècnic de prestigi Fou fundador soci número 1, director tècnic, entrenador i vicepresident del club L’Hospitalet Atletisme, i professor i tècnic esportiu de l’Escola Catalana d’Entrenadors d’Atletisme i de la Real Federación Española de Atletismo S’encarregà de la direcció tècnica dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Durant la seva…

Realitzà els estudis superiors a la Universitat Balear Fou professor de teologia a la Universitat de Barcelona 1795 i, el 1800, fou nomenat paborde de la seu de Mallorca Fou director de la Casa d’Expòsits Pel que fa a la seva tasca de recerca, és considerat el primer investigador de la història de Santa Maria del Camí Mallorca A l’Arxiu del Regne de Mallorca es conserven dues de les seves obres Coanegra i Baratillo També és autor de la Miscelánea del Archivo del Real Patrimonio , que es troba a la Biblioteca de la Real, i d’un estudi sobre la basílica paleocristiana…

Membre de la Real Academia de la Historia 1955, de la de Bellas Artes de San Fernando 1959 i de la de Bones Lletres de Barcelona 1946, fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra El 1948 veié impreses dues obres seves El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén orden de Malta Monografía histórica i El Valle de Cardó Monografía histórica reeditada en facsímil l’any 2000 Collaborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda 1926-33 foren compilats en el llibre…

Jugà al Racing de Santander i a l’Atlético de Madrid abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1982-87 Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Posteriorment, retornà a l’Atlético de Madrid 1987-89 i també jugà amb el Club Deportivo Logroñés 1989-90 i el Racing de Santander 1990-91 Fou internacional amb la selecció espanyola i es proclamà subcampió d’Europa 1984 Com a entrenador dirigí el Rayo Vallecano 1995-96, el Racing de Santander 1996-98, el Sevilla FC 1998-2000, l’Atlético de Madrid 2000-01, el Real…

Especialitzat en crol en proves de velocitat, es formà al Club Encinas Boadilla, de Madrid, d’on passà al CN Reus Ploms 1982, Real Canoe NC 1985, Reus Deportiu 1986, CN Catalunya 1987 i de nou Real Canoe madrileny 1990 Fou un cop campió de Catalunya de 100 m lliure 1988 i tres cops d’Espanya 50 m lliure 1992 100 m lliure 1986 i 100 m lliure 1987 També fou cinc vegades recordista estatal tres cops de 4 × 100 m lliure 1990, 1991, 1992 i dos cops de 4 × 200 m lliure 1985 Fou 40 vegades internacional i participà en els Campionats del Món 1986 i d’Europa 1987 Té la…

Alumne del Real Conservatorio de Madrid i de la Musikhochschule de Frankfurt, on estudià amb Hans Zender, és un dels noms més destacats de la seva generació Ha rebut diversos premis internacionals de composició, com ara l’Ernst von Siemens 2000 i el Nacional de Música 2004 Les seves obres han estat interpretades per tot Europa i ha estat convidat especial del Festival de Tardor de Varsòvia 2008 Entre les seves obres destaquen les òperes Gramma, estrenada a Munic al maig del 2006, El viaje a Simorgh , basada en la novela de Juan Goytisolo, i Las virtudes del pájaro solitario ,…

Deixeble precoç de Ravanals i d’ Hipòlit Rovira El 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo Féu els gravats Espectacle de la natura, La monarquia hebrea, Escola del cavall , una collecció de làmines per a la Real Fábrica de los Cinco Gremios El 1762 esdevingué individu de mèrit de l’Academia de San Fernando De nou a València, gravà una Puríssima — còpia de Joanes — , i una altra per al llibre de les Ordenanzas de la Real Maestranza de Caballerías , i els retrats del comte d’Aranda 1768 i de Joan Baptista Cervera, bisbe de Canàries D’excellent escola i d’…

Format en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà al primer equip blaugrana la temporada 1930-31 Després de la Guerra Civil s’exilià a França i defensà la samarreta del Girondins de Bordeus 1938-39, del Le Mans Union Club 72 1939-44 i de l’Stade Rennais 1944-49 Posteriorment, jugà a la Real Sociedad 1949-52 Com a entrenador, s’inicià a l’Stade Rennais 1952-55, però també dirigí la Real Sociedad 1955-60, el Girondins de Bordeus 1960-67, el FC Barcelona 1967-69, la selecció espanyola 1969, l’Elx CF 1970-71, l’Athletic de Bilbao 1971-72 i el Sevilla…

Debutà com a professional el 1969 Jugà successivament amb el Còrdova, el Castelló i el Real Madrid, amb el qual guanyà cinc lligues consecutives 1975-80 i quatre copes 1974, 1975, 1980, 1982 Fou també internacional de la selecció espanyola El 1984 posà fi a la trajectòria com a jugador i s’incorporà com a entrenador en les categories inferiors del Real Madrid Passà a entrenar el primer equip el 1994, amb el qual, fins el 2003, guanyà dues lligues de Campions 2000, 2002 i dos campionats de lliga 2001, 2003, entre d’altres Seleccionador del conjunt estatal des del 2008…

A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament…