Resultats de la cerca

Fundat pel comte Ferran González 919, és una bella mostra del romànic castellà L’església, consagrada el 1088, fou totalment refeta s XVIII per Ventura Rodríguez El claustre s XI-XII, de dos pisos d’arcuacions sobre doble columna, és famós pels baixos relleus dels angles i per la collecció animalística dels seus capitells, obra de mestres del Llenguadoc Entre moltes obres d’orfebreria que s’hi conserven destaquen el calze mossàrab d’argent daurat ~1040 i el frontal romànic de coure on hi ha gravades figures dels apòstols En el seu escriptori foren escrits, a l’edat mitjana, manuscrits…

Fundat el 1973 per Antonio Casas, fou el club pioner d’arts marcials de la ciutat de Lleida Inicialment oferí classes de karate i de judo infantil i entre el 1986 i el 1992 realitzà estades esportives Posteriorment se centrà en la promoció de les arts marcials i programà classes d’entrenament a diferents cossos policials El 1989 fou el primer club català que participà en un campionat internacional a l’antiga Unió Soviètica, disputat a Tallin Participa en competicions d’àmbit estatal i català, on han destacat alguns dels seus karatekes, entre ells l’australià George Brian, Gonzalo Rodríguez,…

Fou fundada el 1898 per un grup de promotors de l’esport i periodistes de Los Deportes , entre els quals hi havia Narcís Masferrer i David Ferrer, fundadors de l’Associació Catalana de Gimnàstica Fou una institució esportiva de caràcter privat, estatal, modèlica i pionera La primera seu oficial es trobava a Madrid Va arribar a tenir prop de 40 delegacions oficials a tot Espanya El primer president fou José Canalejas Méndez, que va cedir el càrrec al setembre de 1900 a Rafael Rodríguez Méndez La seva iniciativa fou acollir diverses associacions esportives dedicades als esports d’…

El tancava la muralla del Mercadal , que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya-Aragó el 1368, però que no fou acabada fins al s XVI Era un sector ocupat, principalment, per hortes travessat des del s XI per la séquia Monar, s’hi installaren els molins de la ciutat i convents Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí s XVII, de Santa Clara s XVII, de les Bernades el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del s XVIII, l’hospici actual Casa de Cultura, obra de Ventura Rodríguez Les desamortitzacions…

Les diades patronals són motiu de festes populars, sovint molt arrelades en la tradició Entre els primitius patrons generals dels Països Catalans hi ha sant Jordi, que gràcies al seu patronatge sobre la casa reial catalanoaragonesa s’estengué a tots els seus dominis, si bé més tard es concretà a Catalunya cadascun dels països té un o més patrons particulars, com Sant Vicent Ferrer al País Valencià, Sant Alonso Rodríguez a Mallorca, Sant Antoni Abat a Menorca, etc L’increment de la devoció mariana a partir dels s XIII i XIV féu que cada país prengués també per patrona una Mare de…

Llicenciada en dret per la Universitat de Sevilla 1980 i doctora en dret constitucional per la Universitat de Còrdova, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en aquesta institució com a titular d’aquesta matèria i també com a vicedegana de la Facultat de Dret 1990-94 Consellera de Cultura i Esports de la Junta d’Andalusia 1996-2004, el 1999 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español , pel qual fou diputada al Parlament andalús 2000-04 i, posteriorment, al Congrés 2004-11 Ministra de Cultura 2004-07 en el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero , en aquest…

El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba A més de son , incorporà tots els nous estils que anaven apareixent, com el mambo, a l’…

Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes dedicades a…

Format, des del 1988, per Papa Jules saxo, harmònica, Lupe Villar guitarra, Quim Mondado veu i baix, Martín Rodríguez bateria i Josep MCorominas guitarra Des del 1985 interpretaren els propis temes Enregistraren, entre d’altres, Els senyors de les pedres 1989, Contes i llegendes 1993, Noctambulus 1996 i L’altre cantó del mirall 1999 Tot i que es dissolgué el 2001, el grup encara afegí dos nous treballs al seu catàleg discogràfic L’últim concert 2002 i Entre amics 2004, amb enregistraments en directe en els quals s’acompanyaren d’artistes i músics com Lluís Llach, Ramoncín, Barricada, la…

El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seues grandeses Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques —no aconseguí gaires subscriptors— només n'aparegueren sis números i deixà de publicar-se el 31 de maig Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials MRB que no ha estat identificat, JMR possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez i PRP potser Pere Roquer i Pagani, però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua…