Resultats de la cerca

Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà…

Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…

Arribà a Colòmbia juntament amb les tropes de Simón Bolívar, de qui fou ajudant de camp Tingué un important paper en la vida musical de Bogotà Era director d’orquestra i, com a tal, desenvolupà una intensa activitat al costat d’E Price, amb qui el 1847 fundà la Sociedad Filarmónica a Bogotà, institució que posseïa una orquestra i una escola de música Amb aquesta darrera Quevedo començà una important tasca pedagògica Participà en la creació de la primera publicació musical colombiana, la "Lira Granadina" El seu fill, Julio Quevedo Arévalo, fou una de les figures més interessants…

Tingué com a mestre S Moniuszko, que influí en el desenvolupament del seu estil Estudià direcció, orgue i piano, i començà la seva carrera com a contrabaixista al teatre Wielki de Varsòvia Destacà per la tasca que desenvolupà com a director al teatre de L’viv, fins a convertir la seva companyia en la més important del país Programà òperes de compositors polonesos i inicià el gran repertori romàntic europeu La companyia feu gires per diverses ciutats de Polònia Les seves composicions estigueren dedicades bàsicament al repertori per a l’escena òperes de temàtica històrica La major…

La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També…

Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec…

Quan tenia prop de quinze anys entrà en l’orde dels mercedaris de Barcelona Format musicalment amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt, el 1814 fou nomenat mestre de música de l’escolania de l’església de la Mercè, que dirigí fins el 1835 i al capdavant de la qual desenvolupà una tasca notable La seva activitat compositiva fou força apreciada, sobretot una missa dedicada a la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1832, de la qual es valorà el gran efecte i l’ajustament a l’estil de G Rossini Entre la seva producció cal destacar dos drames sacres El sacrificio de Isaac i El hijo pródigo

Probablement estudià amb Giovanni Legrenzi a Venècia Fou organista a l’església de Sant Andreu a Düsseldorf el 1692, vicemestre de capella de la cort el 1696 i mestre de capella el 1703 Posteriorment es traslladà a Heidelberg i el 1720 a Mannheim, on exercí la tasca de codirector musical de la cort Wilderer compongué òperes, oratoris, cantates i música sacra Les seves òperes mostren una considerable influència de l’estil venecià del final del segle XVII i també hi són presents elements de l’òpera francesa Moltes de les seves àries són acompanyades per una orquestració colorista a…

Filla de pares valencians, de ben jove anà a València, on estudià al conservatori Després d’una sòlida formació com a pianista, inicià la carrera de cant a la mateixa capital, que posteriorment continuà a Milà Debutà a Madrid i de seguida s’especialitzà en lied i música antiga Realitzà diverses gires arreu d’Espanya i feu enregistraments per a la BBC de Londres Amb el seu marit, Eduard López-Chavarri , portà a terme una important tasca pedagògica Diversos compositors espanyols compongueren cançons per a ella Compaginà la seva carrera pública amb la docència al Conservatori de…

Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos…