Resultats de la cerca
Es mostren 4129 resultats
Joan Artigas Puigbó

Joan Artigas Puigbó
Museu Colet
Atletisme
Directiu i jutge d’atletisme.
Practicà l’atletisme de jove i l’any 1939 s’inicià en la tasca de jutge al costat de Josep Maria Pallàs L’any 1955 participà com a jutge en els Jocs Mediterranis de Barcelona i el 1965 aconseguí el títol de jutge estatal d’atletisme L’any 1989 fou jutge de la Copa del Món disputada a l’estadi de Montjuïc Formà part de la directiva del Club Atlètic Vic entre el 1939 i el 1975 i en fou president durant tres anys Fou un dels impulsors de la construcció de l’estadi Torras i Bages També formà part de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme
Eduard Osta Valentí
Tennis
Tennista i entrenador.
Començà a jugar al Club Tennis Tarragona i també defensà el Club Tennis Barcino Guanyà el torneig ATP Tarbes 1981 i la Copa del Rei 1986 Un cop retirat, exercí d’entrenador Dirigí Arantxa Sánchez i Conchita Martínez Formà un grup de treball amb Manolo Orantes Collaborà en la preparació de Jordi Arrese, Francis Roig, Roberto Carretero i Àlex Corretja Dirigí el Centre Internacional que la federació catalana té a Cornellà i el grup de tecnificació de la federació catalana a Tarragona Combinà la tasca d’entrenador amb la de jugador veterà En aquesta categoria fou campió mundial per…
Alfred Rodon Loran

Alfred Rodon Loran
ARXIU SÒNIA RODON
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador.
S’inicià a l’Institut Suec de Gimnàstica i d’allà passà al gimnàs García Alsina, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya 1960, 1965 En la prova de salt, la seva especialitat, es proclamà campió d’Espanya 1965 i en anelles, subcampió 1965 També aconseguí dos tercers llocs en la classificació absoluta en l’àmbit estatal 1962, 1964, un Campionat 1966 i dos subcampionats 1965, 1967 de Catalunya La manca de pressupost impedí la seva participació en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1968 fundà a Barcelona el Club Gimnàs Rodon i progressivament s’anà dedicant a la tasca d’…
L'ONU anuncia la retirada de Gaza
L'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins UNRWA anuncia que atura la seva tasca humanitària a Gaza, després que dos dels seus membres han resultat morts a trets des d'un tanc israelià Un parell de dies abans, una escola de l'Agència també va ser bombardejada per l'exèrcit israelià La sortida de l'UNRWA de Gaza deixarà sense ajuda 750000 persones D'altra banda, l'ofensiva de Gaza també ha tingut repercussions fora dels territoris palestins, i cinc míssils procedents del Líban han caigut a l'oest de Galilea Hezbollà i el Govern libanès neguen la seva implicació en l'atac
Cristóbal Cortejo
Música
Nom de diversos membres d’una família d’orgueners d’origen toledà.
El llinatge és documentat entre el 1493 i el 1569 i els seus membres consten entre els primers que desenvoluparen aquesta tasca en terres de Castella la Nova, Castella la Vella i Extremadura Hereus de l’orgue gòtic, començaren a descompondre’l per tal de poder individualitzar jocs que formen blocs més o menys compactes, brillants o densos Tot i que el nom pot correspondre a diversos artesans del mateix nom, el primer de qui es té notícia fou un Cristóbal Cortejo, datat entre el 1493 i el 1553, a qui seguí el seu fill Pedro, o Pedro Pérez, documentat entre el 1558 i el 1569
Zotal Teatre
Teatre
Companyia teatral catalana, creada el 1981 per Elena Castelar i Manel Trias, que ha produït espectacles que combinen diversos llenguatges escènics (dansa, mim, música) des d’una òptica arriscada i innovadora.
Les característiques visuals de les seves propostes han permès la realització regular de nombroses produccions específiques per a la televisió En les seves escenificacions hi ha una contínua exploració de l’ésser humà enfrontat a si mateix i a tot allò que l’envolta Cal destacar Zotal 1984, Zombi 1988, Z 1991, Organum 1993, del malaguanyat Esteve Grasset, o l’espectacle gastronòmic Zigurat 1996, amb texts de Manuel Vicent traduïts al català per Cinta Massip La seva tasca de recerca i creació teatral meresqué el premi Crítica Serra d’Or 1989 Han actuat a diversos països europeus i…
José Luis Basso
Música
Director de cor d’origen italoargentí.
Inicià la seva trajectòria professional com a director del cor del Teatro Argentino de La Plata fins que el 1989 passà a desenvolupar la mateixa tasca al mític Teatro Colón de Buenos Aires Fins el 1994 collaborà amb el Gran Teatre del Liceu, en qualitat d’assistent dels directors Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri Després de dirigir els cors del San Carlo de Nàpols i del Maggio Musicale Fiorentino, el 2004 tornà a Barcelona per assumir la titularitat de la formació vocal del Liceu Ha collaborat amb directors com ZMehta, GSinopoli, CAbbado, RMuti, CMGiulini i VGergiev Participà en…
Jaume Pomar i Fuster
Educació
Pedagog.
Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción…
Francesc Bosch i Morata
Història
Política
Medicina
Metge i polític.
Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà…
Albert Barella i Miró
Indústria tèxtil
Enginyer tèxtil.
Llicenciat a l’Escola d’Enginyers de Terrassa el 1943, fou cap del departament tèxtil del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1955 Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1972, el mateix any rebé la medalla del Textile Institute Numerari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1974 i membre de l’editorial Board del “Journal of the Textile Institute” 1979 rebé les medalles de l’Institut Textile de France 1978 i la Warner Memorial 79 1979 Publicà uns 400 treballs, i més de 100 comunicacions en congressos que posen de relleu la seva tasca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina