Resultats de la cerca
Es mostren 2563 resultats
Ciutat de les Arts i de les Ciències

Vista de l’Umbracle de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Complex urbanístic de caràcter ludicocultural de la ciutat de València.
Ocupa uns 350000 m 2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al S del centre urbà Consta de quatre grans àrees el Palau de les Arts , espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinemaplanetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip , que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal obra de l’arquitecte Félix Candela, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim El projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995 Juntament amb el…
Joan Ferrer i Miró
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona, a l’acadèmia de Pere Borrell Vers 1870-74 fou deixeble de l’Academia Española de Roma El 1885 presentà, al Centre d’Aquarellistes de Barcelona, l’oli Amateur , que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la seva obra mestra l' Exposició pública d’un quadre Museu d’Art Modern de Barcelona Aquesta peça, típica del seu estil, minuciosament realista, obtingué Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, i en féu més d’una versió Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Fou un…
martirologi
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté els noms dels sants, per ordre dels dies de l’any.
És una evolució del calendari, del qual es diferencia pel seu caràcter més universal El model més antic, a Occident, és l’indegudament anomenat Martyrologium Hieronymianum segle V A l’edat mitjana, sobretot al segle IX, es formaren els martirologis dits històrics, on a les notícies broixes primitives hom afegí elogis biogràfics més amplis Es destaquen, entre aquests, els martirologis de Beda el Venerable, de Florus, d’Adó i d’Usard A la Catalunya medieval sembla haver predominat bastant el d’Adó Catalunya ofereix també el cas singular de la fusió d’un sacramentari i d’un…
Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas
Música
Institut creat pel Consejo de Universidades del Ministeri d’Educació i Ciència el 6 de juny de 1979 amb el rang d’Institut Universitari, a proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou el resultat d’un pacte entre la UAB i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta darrera com a hereva universal del mestre Josep Ricart i Matas L’IDIM és un centre d’investigació musicològica i de formació d’investigadors, i ha organitzat més d’una vintena de congressos i seminaris internacionals, entre els quals destaquen els dedicats a H Anglès 1988, F Pedrell 1991, F Mompou 1993 i JS Bach 2000, com també El Barroc Musical Hispànic , que se celebra des del 1989 Publica la revista Recerca Musicològica des del 1981 i els Quaderns de Música Històrica…
Pau Orosi
Historiografia
Cristianisme
Historiador i teòleg.
Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol…
Manuel Cusachs i Corredor

Manuel Cusachs i Corredor
© Arxiu Família Cusachs
Historiografia
Periodisme
Periodista i cronista.
Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, collaborà amb els diaris Tele/eXprés , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Avui , i el setmanari Presència Fundà i escriví en el setmanari, posteriorment diari, El Maresme 1969-84 i la revista mensual Mataró Escrit 1986-93 Fundador del Grup de Premsa de Mataró, participà de la fundació de l’Escola Anxaneta de Mataró i presidí l’Agrupació Sardanista Santa Anna 1962-65 Fou soci del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i redactor de la seva publicació anomenada Fulls i vicepresident de l’…
Brauli Solsona i Ronda
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical provenia del blasquisme i collaborà a El Progreso i Los Bárbaros després, a La Publicidad , El Día Gráfico , etc Fou corresponsal de diaris de Madrid i València Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de MAzaña, amb qui l’uní una certa amistat Exiliat el 1939, habità a…
Alan Mathison Turing

Alan Turing
Matemàtiques
Matemàtic, filòsof i criptògraf anglès.
Ideà el concepte teòric d’una màquina calculadora universal, que és anomenada màquina de Turing Treballà especialment en el camp de la lògica matemàtica i s’interessà per la intelligència artificial La seva activitat fou fonamental per a desxifrar el codi Enigma alemany, fet que contribuí a posar fi a la Segona Guerra Mundial i a salvar milers de vides El 1952 fou condemnat per pràctiques homosexuals illegals a la Gran Bretanya fins el 1967, i per evitar la presó acceptà ser sotmès a una castració química La condemna l’obligà a abandonar la seva feina al Quarter General de…
Pietro Cavallini
Pietro Cavallini Jesucrist , detall dels frescs de Santa Cecilia in Trastevere, Roma
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
És conegut sobretot a través de Ghiberti i de Vasari La seva activitat se centrà a Roma, on treballà a San Paolo fuori le Mura 1270-79, realitzà els mosaics de l’absis de Santa Maria in Trastevere 1291 i els frescs del Judici Universal a Santa Cecilia in Trastevere descoberts el 1899 El 1308 era a Nàpols treballant per a Carles II d’Anjou a Santa Maria Donnaregina Obres atribuïdes a ell són els frescs de la tomba del cardenal Matteo d’Acquasparta 1302 Santa Maria d’Aracoeli, Roma i els de la catedral de Nàpols En la seva obra té una importància fonamental el color malgrat la patent influència…
Joan XXII
Cristianisme
Nom que prengué l’occità Jacme Duesa en esdevenir papa (1316-34).
Canceller del regne de Sicília i bisbe de Frejús i Avinyó, fou elegit papa a Lió Eclesiàsticament endegà, amb una gran energia, el tresor papal, malmès pel seu antecessor, i creà un nou sistema financer Centralitzà l’administració curial i creà incomptables diòcesis Aquesta actitud centralitzadora suscità una sèrie d’oposicions barallat amb Lluís de Baviera, acabà excomunicant-lo, i aquest aconseguí la creació de l’antipapa Nicolau V i protegí Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam Condemnà els franciscans espirituals , que se li havien oposat i que el volien fer declarar heretge perquè defensava…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina