Resultats de la cerca
Es mostren 1845 resultats
criptó

Propietats físiques del criptó
Química
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.
El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’ Es dona a l’atmosfera en una proporció molt baixa 1 cm 3 /m 3 , i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898 Hom l’obté per destillació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització 14 aV Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid Kr5,75 H 2 O que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’aigua, en són…
coulombimetria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància.
La quantitat de component és calculada per les lleis clàssiques de Faraday, però cal garantir que el rendiment de corrent en el procés electròdic sigui del 100% La transferència d’electrons entre l’elèctrode i el component problema pot tenir lloc directament o indirectament, mitjançant un reactiu generat electrolíticament que reaccioni quantitativament amb la substància problema El procediment rep aleshores el nom impropi de volumetria conductimètrica La coulombimetria és practicada segons dues tècniques diferents a potencial controlat a un valor adequat perquè reaccioni només l’espècie…
Laboratori Phonos
Música
Centre d’investigació i creació musical amb mitjans electroacústics instituït a Barcelona.
Fou fundat el 1974 com a societat per Josep M Mestres Quadreny , Lluís Callejo i Andrés Lewin-Richter , amb l’objectiu de desenvolupar les noves tecnologies electroacústiques, en particular les informàtiques, aplicades a la composició musical i al control de so Les activitats del centre se centren en la recerca, la pedagogia, la creativitat i la difusió Comptant únicament amb recursos propis, adquirí una part de l’equipament i en construí la resta, de manera que l’any 1975 inaugurà un laboratori modest però complet, obert a tots els compositors interessats en aquests mitjans Poc després n’…
,
redistribució
Economia
Modificació que afecta una determinada distribució de béns o rendes, com a conseqüència de la intervenció de l’estat.
La redistribució de béns té per finalitat minvar l’especulació, afavorir els consumidors o fer créixer la productivitat La redistribució de la renda té un paper fonamental en la política econòmica L’objectiu que hom pretén és de disminuir les diferències de renda que reben les distintes classes socials o els distints factors productius Hi ha dues tècniques per arribar-hi o bé canviar la participació dels diferents factors productius dins la renda nacional redistribució funcional o bé igualar els nivells de la renda que reben els individus redistribució personal Les mesures de política…
siciliana
Música
Moviment instrumental o un tipus d’ària, de metre binari compost (escrita generalment en 6/8 o 12/8) i tempo moderat o lent, aparegut al final del segle XVII.
Derivà probablement d’una dansa italiana anterior, els trets característics de la qual són pràcticament desconeguts, tot i que alguns teòrics del XVIII la consideraren una mena de giga lenta amb connotacions pastorals Presenta una fórmula rítmica característica, amb anacrusi i figura amb puntet ww Ww ww ww D’estil senzill, té frases d’un o dos compassos, amb melodies i harmonies clares Al segle XVI n’existia una forma vocal anomenada ciciliana que utilitzava una forma poètica particular, l' strambotto siciliano , que donà lloc a les anomenades arie siciliane Fou a partir del final del XVII…
pandereta

Pandereta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta d’un marc circular de fusta que subjecta una membrana o pell tensada per una cara.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc i una sola membrana, que es complementa amb una part idiòfona per sacseig Al voltant del marc de fusta hi ha diverses petites ranures laterals amb sonalls, és a dir, amb unes petites planxes o discos de metall, que sonen per entrexoc per parells, els quals estan travessats per un filferro que els subjecta al marc Al mateix marc acostuma a haver-hi un forat circular de subjecció, per al dit polze de l’instrumentista La pandereta és un instrument popular, tradicionalment vinculat a l’acompanyament de cançons i…
noucentisme
Música
Terme introduït per Eugeni d’Ors l’any 1906 per a denominar una tendència sorgida en la literatura i les arts plàstiques catalanes al principi del segle XX.
El noucentisme s’oposa al Romanticisme, al modernisme i als corrents d’avantguarda posteriors per la seva cerca d’una mesura d’arrel clàssica Enfront dels excessos expressius i de la fantasia incontrolada de moviments contemporanis, els noucentistes cercaven un art racional i lúcid, atent també a les coses petites de la vida quotidiana En música la paraula no és tan utilitzada, però és evident que determinats compositors catalans de l’època escriviren la seva música, o una part, partint d’ideals anàlegs Potser el cas més clar el representa l’òpera El giravolt de maig , d’Eduard Toldrà, amb…
mixtura
Música
Tècnica d'instrumentació que consisteix en la mescla de timbres d’instruments diferents que, quan es fusionen els uns amb els altres, creen un color tímbric nou.
Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…
arada

Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
incisió de Pfannenstiel
Incisió abdominal corbada, de convexitat inferior, per damunt de la símfisi del pubis, que és utilitzada en cirurgia ginecològica.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina