Resultats de la cerca
Es mostren 1762 resultats
jubilació
Economia
Dret del treball
Incorporació d’un ciutadà a un règim de pensió vitalícia garantida per l’Estat o per un fons privat un cop ha accedit a l’edat que determina legalment la finalització de la vida laboral
Element central de la seguretat social , la jubilació començà a introduir-se al món Occidental al final del segle XIX i el començament del XX El primer pla de jubilació fou iniciativa del canceller Otto von Bismarck i fou implantat el 1889 a Alemanya Al segle XXI constitueix una institució en la majoria d’estats del món, bé que les condicions varien en una gran part A partir del darrer terç del segle XX, en molts estats occidentals, la sostenibilitat de la jubilació pagada per l’Estat ha estat qüestionada a causa de l’envelliment de la població i la baixa natalitat, cosa que ha comportat…
Jordi Banacolocha

Jordi Banacolocha (dreta) en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre 1976 Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i La Cucafera , i també com a presentador Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha Nissaga de poder 1996, Plats bruts 1999-2004, Hospital Central 2002-04, El cor de la ciutat 2004-05, Ventdelplà 2005-10, Isabel 2012-13, Cuéntame cómo pasó 2013-14 i…
segell

Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom…
q
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dissetena lletra de l’alfabet català anomenada cu [pl cus].
La Q llatina majúscula prové del fenici a través del grec occidental de Beòcia el grec clàssic no mantingué aquesta lletra, que passà a l’etrusc i altres alfabets itàlics La Q clàssica romana consta d’un cercle i d’un traç inferior oblic descendent d’esquerra a dreta, una mica corbat amunt El cercle es traçava en dos temps començant per dalt Amb la velocitat el primer traç s’uní amb la cua obliqua en un sol temps ben aviat, però, el cercle, esdevingut ovoide, fou fet tot en un sol temps i aleshores la cua obliqua arrencava de la part superior esquerra i era pràcticament recta En canviar l’…
Francesc Antoni Balmis i Berenguer
Biologia
Medicina
Metge i naturalista.
Procedia d’una família de cirurgians-barbers El 1778 aprovà a València el grau per a exercir la cirurgia i ensenyar l’àlgebra Fou nomenat consultor de l’exèrcit i destinat a l’armada Féu tres viatges a Mèxic el primer el 1781, i hi estudià la matèria mèdica i vegetal de Nova Espanya Escriví Demostración de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas en las raíces de dos plantas de la Nueva España, especies de Agave y Begonia para la curación del mal venéreo y escrofuloso 1794, traduïda a l’italià Roma 1795, i Introducción para la conservación y administración de la vacuna, y para el…
Gustav Leonhardt
Música
Organista i clavecinista holandès.
Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una de les…
,
Necròpoli de Vallcarrós (Tamarit de Llitera)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli se situa 1 km al nord de Tamarit de Llitera, a la partida del mateix nom Mapa 31-13 326 Situació 31TBG860400 Per la carretera del Campell es passa a uns 300 m a l’oest, precisament on és l’actual camp de tir Vallcarrós Necròpoli La necròpoli fou localitzada l’any 1974 en el moment de realitzar l’esplanació de terres per a la construcció del camp de tir de la corresponent societat local Aleshores, Amado López realitzà una primera excavació d’urgència Posteriorment, un equip de la universitat de Saragossa, format per M Martín-Bueno, Moreno i de Diego, estudià el lloc…
Georg Muffat
Música
Compositor i organista alemany nascut a França, pare del compositor Gottlieb Muffat.
Vida Malgrat la seva ascendència escocesa, sempre es considerà alemany Entre el 1663 i el 1669 estudià amb JB Lully i altres mestres a París A partir del 1680 viatjà a Itàlia per estudiar amb B Pasquini a Roma i també tingué l’oportunitat d’escoltar els concerti grossi d’A Corelli Des del 1690 fou mestre de capella del bisbe de Passau Muffat fou un compositor rellevant de música instrumental, la importància del qual rau en el fet d’haver estat pioner en la introducció dels estils francès i italià a Alemanya Una de les seves contribucions més notables fou facilitar informació…
ground
Música
Baix obstinat (ostinato) i, per extensió, peça que consta d’un baix obstinat.
H Purcell Dido and Aeneas , núm 3, ‘Ah Belinda’ , fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Un ground o ground bass acostuma a presentar valors llargs, unes dimensions, tot i que variables, no gaire extenses, una direcció melòdica descendent i un final caracteritzat per un gir clarament cadencial vegeu exemple La repetició constant del ground no exclou algunes modificacions com ara el canvi de mode o de to H Purcell Dido and Aeneas , núm 3, ‘Ah Belinda’, compàs 45 i següents D’altra banda, tot i que l’ús d’un ground pugui originar unes variacions variació i acostar-se molt a la…
Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger

M. Orfilia
© Fototeca.cat
Metge i químic.
Començà estudiant navegació, que després canvià per medicina A Maó mateix estudià amb Carles Ernest Cook, que li descobrí els canvis del pensament científic del moment El 1804 passà a la Universitat de València, i l’any següent, amb la idea de continuar estudis al nou Collegi de Cirurgia, a Barcelona, on freqüentà l’Escola de Química de la Junta de Comerç de Barcelona aquesta li assignà una pensió per estudiar química a Madrid i a París, on entrà a treballar al laboratori dirigit per Fourcroy i Vauquelin, sota el guiatge del qual començà a investigar les variacions que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina