Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
Francesco Portinaro
Música
Compositor italià.
Provinent d’una família noble paduana, sempre estigué molt vinculat als cercles humanistes de la seva ciutat natal Formà part de l’Accademia dei Constanti i ensenyà a l’Accademia dei Elevati L’any 1565 entrà al servei de la família Este Primer treballà per al cardenal Hipòlit d’Este a Ferrara i després per a Lluís d’Este, governador a Tívoli El 1571 començà a ocupar-se del magisteri de cant de la catedral de Pàdua i dos anys més tard començà a ensenyar a l’Accademia dei Rinascenti Entre el 1550 i el 1563 publicà diversos llibres de madrigals També escriví tres llibres de motets
Antoine-Aimable-Élie Elwart
Música
Compositor, teòric i assagista francès d’origen polonès.
Es formà com a nen cantor a l’església de Sant Eustaqui de París Entre el 1825 i el 1834 estudià amb François-Joseph Fétis i Jean-François Lesueur al conservatori de la capital francesa, centre al qual estigué vinculat com a professor d’harmonia des del 1836 fins al 1871 L’any 1834 guanyà el Premi de Roma de composició Com a compositor escriví algunes òperes, diverses cançons amb acompanyament de piano, i música religiosa També conreà la música de cambra i el gènere simfònic La seva gran reputació fou deguda, sobretot, als seus escrits d’història de la música i als nombrosos…
Irving Berlin
Música
Compositor nord-americà d’origen rus.
Des dels seus primers anys estigué vinculat al món de la cançó, i fou un error d’impremta en la publicació de la primera cançó que escriví, Marie from Sunny Italy 1907, amb música de M Nicholson, el que provocà la transformació del seu cognom de Baline a Berlin Compongué la banda sonora d’alguns dels films musicals més populars de Hollywood, com ara Top Hat M Sandrich 1935 o White Christmas M Curtiz 1954 Les seves partitures foren popularitzades per actors com Bing Crosby, Fred Astaire i Ginger Rogers, i algunes de les seves cançons el convertiren en un dels compositors americans…
Joan Carreras i Martí

Joan Carreras i Martí
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de…
Jordi Dalmau Sebastián
Patinatge
Patinador artístic.
Vinculat a la Unió Esportiva d’Horta, formà parella artística amb la seva germana Montserrat, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa júnior 1982 i, ja en categoria absoluta, campió d’Espanya durant cinc anys consecutius 1984-88 i d’Europa en tres ocasions 1985, 1986, 1988 També assolí la medalla de bronze per parelles al Campionat d’Europa 1987 En l’àmbit individual, fou campió d’Espanya 1983, 1984 i tercer de la Copa Europea 1983 Representà la selecció espanyola des del 1981 fins al 1988 Fou portador de la torxa olímpica en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Té la medalla…
Miquel Masgrau Vilar

Miquel Masgrau Vilar amb la seva dona, Maria Bartis
© Arxiu Família Masgrau
Natació
Waterpolo
Nedador, jugador de waterpolo i directiu.
Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya
Francesc Soler
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599 hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607 Era donzell Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària 1611, en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters , resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat 1620, un Discurs ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don 1621, escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i…
Agustí de Semir i Rovira

Agustí de Semir i Rovira
© UPC
Política
Dret
Polític i advocat.
Militant de Falange en la postguerra, fou regidor corporatiu de Barcelona 1954-58 però dimití i, mitjançant la seva activitat com a defensor de processats antifranquistes, evolucionà cap a posicions democràtiques Membre del secretariat de l’Assemblea de Catalunya i vinculat a Cristians pel Socialisme i a Justícia i Pau, fou director general d’assistència social de la Generalitat 1977-79 Del 1979 al 1982 fou regidor de Barcelona com a independent en les llistes del PSUC i diputat provincial, càrrecs que abandonà per aproximar-se al Partit dels Comunistes de Catalunya el 1982 El…
Pere Joan de Santcliment i de Casa-saja
Economia
Història
Mercader i després ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica
Sant Miquel de Guarda-si-venes (Guissona)
Art romànic
Els orígens d’aquesta església són parallels a la repoblació, al segle XI, del lloc de Guarda-si-venes, al nord-oest de Guissona Vinculat al terme del castell de Guissona, el castellum Guardasivenen formà part dels llocs atorgats a la seu urgellesa en la consagració del 1040 El vincle eclesiàstic de Guardasi-venes amb l’església canonical de Santa Maria de Guissona resta especificat en la consagració del 15 de setembre de 1098 L’actual església de Sant Miquel és un edifici de petites dimensions, amb la porta oberta al mur de ponent, que és coronat per un petit campanar d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina