Resultats de la cerca

S'originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII Continua com a sufragània de Manlleu

És una petita colònia o raval obrer, que prengué el nom d’una masia de l’indret Aigua avall del Cardener, a mà dreta del riu i davant el barri del Fusteret, es manté dreta una torre cilíndrica de guaita, del segle XI, vestigi del paisatge medieval d’aquest indret

Havent-se distingit a la batalla de Crécy 1346, fou fet cavaller per Eduard III d’Anglaterra Després de l’acord de Brétigny 1360 passà, al càrrec d’un cos de mercenaris, al servei de Pisa contra Florència, després al servei dels Visconti, del papa Gregori XI i finalment de Florència

L’església de Sant Robert 1342-52 i 1370-78 n’és una notable obra gòtica La tomba de Climent VI, antic monjo i iniciador de la fàbrica, és una peça mestra de l’escultura del segle XIV hi sobresurt també la pintura mural de la Dansa macabra ~1460-70, el cadirat segle XIV i els tapissos segle XVI

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…

Fou substituïda per la moneda jaquesa

L’any 1023, aprofitant les lluites internes del califat de Còrdova, s’havia declarat independent a Sevilla Per tal de reforçar la seva posició politicoreligiosa fomentà la ficció del retorn del califa difunt Hišām II Atacà diverses vegades les taifes berbers, política continuada pel seu fill al-Mu'tadid

Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III

Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill Fadrique de Castilla y de…

Assolí importància política i social arran del casament de Joana Seymour amb el rei Enric VIII Joana era filla de sir John Seymour mort el 1536 —oficial a la casa reial, originari del Wiltshire i casat amb una descendent del rei Eduard III—, i els seus germans ocuparen aviat llocs clau en la política Edward Seymour , el germà gran, i Thomas Seymour mort el 1549, que fou creat baró Seymour of Sudeley 1547 i exercí el càrrec de lord alt almirall d’Anglaterra des del 1547 fins al 1549, que fou executat acusat d’alta traïció