Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
baldufa
Oficis manuals
Eina metàl·lica, o eventualment de fusta, en forma de T, que era emprada per a eixemplar la boca de les canonades, per a fer peces còniques de llauna, tals com embuts, etc.
Consistia en un cos amb un extrem cònic que era introduït a la canonada o sevia per encaixar-hi a la paça de llauna, per a picar-la i donar-li la forma cònica desitjada, i un agafador o fixador disposat perpendicularment al cos
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la…
categoria
Filosofia
Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes, els conceptes o els ens.
La utilització tècnica de la paraula categoria és marcada sobretot per la doctrina d’Aristòtil i de Kant En Aristòtil, les categories són els diferents tipus de predicat que hom pot afirmar d’un subjecte i que corresponen als diferents modes d’ésser de les coses Són, per tant, tema de la lògica i alhora de la metafísica La llista de les categories és un intent de reduir les múltiples maneres de predicar o d’ésser a modes primitius i irreductibles, que són els gèneres suprems Només tenen un nivell de generalitat superior la noció d' ésser i els transcendentals transcendental,…
Rovelló
Literatura catalana
Coprotagonista d’Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús (1916) de Josep Maria Folch i Torres.
És el company de tràfecs de Lluquet en el periple oníric que viuen junts fins a Judea El seu vestuari és, com el de Lluquet, el típic de pastor català del s XIX El seu nom ja connota una certa bonhomia i passivitat La seva desimboltura es veu majoritàriament condicionada per Lluquet, que és qui actua sobre ell com a veu de la consciència, atès que sempre es mou per emocions o impulsos Però Rovelló és fonamentalment l’encarnació de la ingenuïtat infantil, la bondat sense malícia, un tret que contrasta plenament amb l’enginy i la intelligència de Lluquet, més madur i cerebral Els…
universal
Lògica
Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe (tots els S són P).
Bé que generalment el judici universal és plural, tanmateix pot adoptar la forma singular en referir-se, per exemple, a un gènere o a una espècie en aquest cas hom parla de judici genèric singular
despesa militar
Economia
Militar
Conjunt de tota la despesa que fa un estat mitjançant els ministeris o departaments de defensa amb l’objectiu de garantir la defensa armada del territori d’un Estat.
Inclou tant les pensions i la seguretat social del personal com les de les organitzacions paramilitars estatals, així com les despeses sanitàries dels militars, els ajuts que rebin aquests per la seva condició de militars, el cost de funcionament i de capital dels programes militars, inclosos els espacials els ajuts per R+D i les inversions en armes, infraestructures i installacions militars l’ajut militar i la participació en organismes internacionals militars o missions militars a l’exterior, incloses les autodenominades d’ajut humanitari o de pau
lletania
Cristianisme
Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, «tingueu pietat», «escolteu-nos», etc).
Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània
proteïna recombinant
Bioquímica
Proteïna obtinguda mitjançant la introducció d’un ADN recombinant en un hoste heteròleg, generalment un bacteri o un llevat, que és induït perquè la sintetitzi.
Són codificades per la recombinació de l’ADN de dos o més organismes diferents
cordó
Fructicultura
Tipus de poda de formació que comporta la utilització d’armadures i que consisteix a deixar en l’arbre fruiter un eix o uns quants.
Segons la disposició dels eixos, els cordons poden ésser verticals, inclinats, ondulats o horitzontals
brisura
Heràldica
Canvi que es fa en unes armes o en un escut per a distingir les diferents branques d’una família.
L’ús de les brisures, per la seva complicació, quedà gairebé relegat a algunes cases reials A Espanya la reina Marianna d’Àustria, per privilegi del 1668, aprovà un sistema de brisar que consistí en l’aplicació d’un ordre successiu de mobles per a distingir els fills el lambel, el creixent, l’estrella, la merleta, l’anellet i la flor de lis, que es colloquen al cap, dins un francquarter, o carregant la peça principal de l’escut