Resultats de la cerca

Es mostren 330789 resultats

capsa de música

Capsa de música construïda a la segona meitat del segle XIX

© Fototeca.cat/ Idear

Música
Instrument mecànic de so programat que reprodueix peces musicals mitjançant una pinta de làmines metàl·liques afinades que vibren en ser pinçades per les pues d’un cilindre giratori (corró), accionat per un mecanisme de rellotgeria.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat Inventada el 1796 pel ginebrí Antoine Favre, la capsa de música -accionada aleshores per un disc de pues metàlliques en lloc d’un corró- s’aplicà primerament a un gran nombre de petits objectes de luxe claus de rellotge, tabaqueres, caixes profusament decorades, etc A la fi del segle XVIII David Lecoultre substituí els discs pels corrons amb pues paralleles a la pinta Durant el segle XIX hi hagué una producció massiva de capses de música, sobretot a…
Gran enciclopèdia de la música

Diario de Valencia

Portada del Diario de Valencia , òrgan dretà del País Valencià

© Fototeca.cat

Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el març del 1911 i el juliol del 1936 com a òrgan carlí, primerament, i de la Dreta Regional Valenciana, a partir de la creació d’aquest partit (1930).
Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou…
Gran enciclopèdia catalana

desert de Sonora

Desert de Sonora

Rick Cameron (CC BY-NC-ND 2.0)

Desert de l’estat d’Arizona (EUA).
Gran enciclopèdia catalana

obra de misericòrdia

El retorn del fill pròdig , dibuix de Rembrandt (1606-1669) sobre la paràbola evangèlica que expressa la misericòrdia de Déu cap a pecador penedit

© Corel Professional Photos

Cristianisme
Cadascuna de les bones obres que tenen per objecte ajudar el proïsme.
El catecisme tradicional les ha dividides en set de corporals donar menjar al qui té fam, donar beure al qui té set, vestir el despullat, allotjar el pelegrí, visitar els malalts, redimir els captius, enterrar els morts i set d’espirituals ensenyar el qui no sap, donar bon consell a qui el necessita, consolar l’afligit, corregir el qui va errat, perdonar les injúries, patir amb paciència les flaqueses del proïsme, pregar Déu pels vius i pels difunts
Gran enciclopèdia catalana

pla de Campllong

Vista del pla de Campllong amb la masia homònima

© C.I.C.-Moià

Pla
Pla del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), on hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques.
Gran enciclopèdia catalana

serra de Cadí

l’Alt Urgell La serra de Cadí des del camí d’Ansovell

© Fototeca.cat

Serra
Serra dels Prepirineus catalans, que s’estén en direcció W-E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d’Alp i fins al Pedraforca.
Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims,…
Gran enciclopèdia catalana

camí de bosc

Camí de bosc per la serra de Cis

© Vicenç Salvador Torres Guerola

Camí que passa pel mig d’un bosc.
Gran enciclopèdia catalana

diagrama de blocs

Diagrama de blocs d’un sistema genèric de control per retroacció

© Fototeca.cat

Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Representació gràfica esquemàtica i funcional d’un sistema, sovint electrònic, en la qual figuren els seus elements o parts constituents (blocs), amb les funcions corresponents a cadascuna d’aquestes i llur interacció, representada per línies que uneixen aquests blocs.
 
Gran enciclopèdia catalana

aparell de Weber

Esquema, en vista dorsal, de l’aparell de Weber del peix vermell: 1, aparell de Weber; 2, bufeta natatòria; 3, laberints; 4, vèrtebres; 5, sacs endolimfàtics; 6, canal de comunicació entre laberints

© fototeca.cat

Anatomia animal
Conjunt d’ossets que connecten la bufeta natatòria dels peixos cipriniformes amb l’orella interna.
Són vèrtebres modificades que transmeten vibracions sonores des de la bufeta, que serveix de receptor, fins a l’orella
Gran enciclopèdia catalana

canal de Corint

Canal de Corint

Andrew and Annemarie (CC BY-SA 2.0)

Canal de navegació
Canal artificial de Grècia, construït en 1882-93, que travessa l’istme de Corint i posa en comunicació la mar Jònica amb l’Egea; té 6,34 km de llargada, entre 21 i 22 m d’amplada i 8 m de profunditat.
Gran enciclopèdia catalana