Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Joan Matas i Hortal
Història
Política
Polític.
Unit a Abdó Terrades ja el 1840, el 1843 destacà en l’aixecament del castell de Sant Ferran de Figueres, favorable a la junta suprema de Barcelona Revoltat el 1854, passà a ésser compromissari de l’ajuntament, el 1856 s’oposà al cop d’estat d’O'Donnell Exiliat, entrà al Principat pel setembre del 1868, amb el general Pierrad i amb JRubaudonadeu, per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 President de la diputació de…
Daniel Masgoumiery i Pena
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Illustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment El Teatre Català , Tramontana , Mundo Ibérico , En Titella , etc Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera Signava Daniel , Masgoumiery o, més sovint, Niel Féu gravats per a llibres de PBertrana, JUson, IIglésias, entre d’altres Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals Collaborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena Barcelona 1869 — 1942, escriptor i actiu militant anarquista Lampista de professió…
Néstor Martín y Fernández de la Torre
Pintura
Pintor, conegut simplement com a Néstor.
Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…
Pere Martell
Història
Còmit de galeres.
El 17 de novembre de 1228 convidà a la seva casa de Tarragona el rei Jaume I, el comte Nunó de Rosselló, Guillem i Ramon de Montcada, el comte Hug IV d’Empúries, Guerau de Cervelló, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia, i, sollicitat per ells, els explicà com era Mallorca D’aquesta conversa vingué la decisió, segons la crònica de Jaume I, d’emprendre la conquesta de les Illes —en realitat ja havia estat decidida el 23 d’octubre anterior— Prengué part en la campanya de Mallorca, i en el repartiment de l’illa li foren adjudicades possessions a la ciutat, a Sineu i a Inca…
Francesc Xavier de Llucià
Història
Política
Polític.
Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la…
Francisco de Zamora
Història
Literatura
Funcionari i escriptor castellà.
Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu, probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país Tornà a Madrid 1791-94, però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran 1794-95 El 1795 fou nomenat membre del Consell de Castella Féu un viatge per Andalusia 1796-…
John Greenleaf Whittier
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista nord-americà.
Fill de família quàquera de recursos limitats, s’instruí gràcies al seu propi esforç i a la passió per la lectura Des de molt jove envià ja les seves collaboracions poètiques a diverses publicacions, com The Free Press , de Newburyport, i The Gazette , de Haverhill, de la qual fou director el 1829, i a altres També dirigí 1830 The New England Weekly Review de Hartford Posà aquesta activitat periodística al servei de les seves idees sobre l’abolicionisme, la qual cosa li produí greus problemes De la seva obra cal destacar Legends of New England in Prose and Verse 1831, Lays of my…
Raimondo Montecuccoli
Història
Militar
Literatura italiana
General i escriptor militar italià.
Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats,…
Marc Minuci Fèlix
Literatura
Escriptor llatí cristià d’origen africà.
Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la força d’aquest…
Real Academia Nacional de Farmacia
Farmàcia
Entitats culturals i cíviques
Institució resident a Madrid.
Té l’origen en el Real Colegio de Boticarios de Madrid, que obtingué estatuts oficials el 1737, una institució formada per dues confraries d’apotecaris madrilenys, la de Nuestro Señor San Lucas y Nuestra Señora de la Purificación, documentada ja el 1589, i la de Nuestra Señora de los Desamparados, fundada el 1654 El 1898, declarada obligatòria la collegialitat per als farmacèutics, refusà el caràcter de collegi professional i passà a tenir caràcter científic L’any 1920, quedà ratificat el seu dret a utilitzar el títol de Real, però el 1932 passà a anomenar-se primer Academia…