Resultats de la cerca

Amfitrió marxa a la guerra per venjar la mort dels germans d’Alcmena, la seva muller Durant l’absència, Júpiter adopta l’aspecte d’aquell amb l’ajut de Mercuri i gaudeix així dels favors de la dona L’equívoc i la perplexitat creats amb el retorn d’Amfitrió es resolen quan Júpiter s’identifica amb la seva inapellable majestat El Renaixement redescobrí la peça de Plaute, i Camões 1540 i Joan de Timoneda 1559 la reelaboraren en sengles comèdies Molière en donà una versió d’estil lleuger i brillant 1668, i permeté que l’espectador pogués identificar Júpiter amb Lluís XIV Deixant de…

Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars  1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell  i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana  i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que quedaren…

Participà en la direcció de l’empresa Editorial Seix i Barral i de Barral Editors 1970, des de les quals ajudà a renovar la literatura i l’edició espanyola en els difícils anys del franquisme Poeta en castellà, la seva obra, d’un decadentisme crític, és recollida a Metropolitano 1957, Diecinueve figuras de mi historia civil 1961, Usuras 1965, Figuración y fuga 1966, Informe personal sobre el alba 1970, Usuras y figuraciones 1973, Lecciones de cosas Veinte poemas para el nieto Malcolm 1986 i una Antología poética 1989 Publicà també els llibres de memòries Años de penitencia 1975, reeditat…

Professor a Göttingen 1895, director del Preussisches Historisches Institut de Roma 1903, director general dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29 i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Gran especialista en les ciències auxiliars de la història i editor de fonts Protestant, fou amic de Pius XI Les seves obres més destacades són Die Urkunden Ottos III 1890, Regesta Pontificum Romanorum Italia pontificia 1906-35, Urkunden der Deutsche Karolinger 1932-40 i Weltgeschichte im Mittelmeer 1936 Dels Papsturkunden in Spanien , fets amb l’ajuda 1922-26 de…

Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità Gaceta Militar i Política del Principado de Cataluña —que imprimí a Barcelona, i, fugint de les tropes napoleòniques, a Tarragona i a Palma, successivament—, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del Diario de Barcelona , afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814 A Palma havia publicat Diario Mercantil de Palma i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros , en diverses edicions L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc…

Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà  Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i  Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,  Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, en…

Situació Ruïnes de l’absis i inici de la nau d’aquesta església J Tous Les restes de l’antiga església de Sant Miquel són situades al Pla de Tolustre, a la part meridional de l’antic terme de Valldarques, entre cal Frare i la borda de Tolustre Aquestes ruïnes, conegudes amb el nom popular d’“església rònega”, es troben al mig dels camps de conreu, arran mateix d’un camí JAA-MLIC Mapa 34-12291 Situació 31TCG537646 Història No ha estat possible trobar notícies històriques sobre aquesta capella, en l’actualitat gairebé desapareguda del tot MLIC Església En resten unes set filades,…

Situació Aquesta casa és al costat mateix de l’església de Sant Joan del Pla Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 Història Tot i la dificultat d’establir hipòtesis cronològiques, resulta raonable pensar en la contemporaneïtat de les estructures més antigues de la casa amb la propera església de Sant Joan del Pla Casa Aquesta masia presenta unes estructures d’èpoques molt diverses, però destaca la façana sud, construïda amb petits carreus de pedra volcànica unida amb morter de calç i que conserva un conjunt de quatre finestres, amb arcs de mig punt, parcialment paredades i perfectament…

Situació Petita església situada al cim d’un serrat amb el sector llevantí totalment en ruïnes Arxiu Centelles Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Bellera es troben al caire d’un serrat, a uns 3 km al sud-est de les ruïnes del poble de la Bastida de Bellera, al qual s’arriba per una pista que surt de Sarroca de Bellera JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG292909 Història No s’han localitzat fins a l’actualitat notícies històriques documentals d’aquesta antiga ermita del terme de la Bastida de Bellera MLIR Església És un edifici en estat ruïnós, especialment a la part de llevant…