Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
associació il·lícita
Dret penal
En països on són restringides les llibertats individuals, delicte en què incorren les persones que formen part d’associacions no reconegudes per les lleis, o també que no han estat constituïdes complint els requisits administratius.
A la major part dels països solament és castigada la participació en associacions que persegueixen la comissió de fets delictius Segons el codi penal incorren en aquest delicte els fundadors, directors, i presidents de tota associació illícita així com també qui n'és membre actiu Són illícites aquelles associacions l’objecte de les quals és la comissió d’algun delicte o les constituïdes per a promocionar-lo les que empren mitjans violents per a obtenir fins lícits les clandestines o paramilitars i les que inciten o promouen la discriminació racial…
laboratori
laboratori químic modern
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Local disposat per a efectuar investigacions científiques o tècniques, anàlisis químiques, preparats farmacèutics, proves i assaigs industrials, etc.
Bé que sovint amb aquest mot hom entén el laboratori químic i el farmacèutic , cal esmentar també els de fisiologia, d' histologia, de toxicologia, d' electrònica , etc El treball desenvolupat en els laboratoris es caracteritza, d’una banda, per la precisió de les mesures efectuades, i de l’altra, per l’aplicació del mètode científic a la metodologia del treball Hom els pot classificar en laboratoris d’assaig , tant de primeres matèries com de producte elaborat, i laboratoris d’investigació , la qual pot ésser pura o aplicada El progrés extraordinari de l’electrònica ha permès d’…
risc
Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert.
En la societat moderna la preocupació pel risc és cada vegada més important El risc es refereix als perills potencials que es deriven de les accions o omissions dels éssers humans Qualsevol acte pot tenir conseqüències imprevistes Els responsables de les empreses, per exemple, han d’avaluar els riscos que comporten llurs decisions El mateix desenvolupament científic i l’aplicació de la tecnologia —que, en teoria, haurien de permetre un major control sobre el món— és l’origen de profunds canvis i de nous reptes als quals hom s’enfronta en la nova era marcada per la incertesa L’…
multímetre
Electrònica i informàtica
Instrument de mesura universal que permet de mesurar les magnituds elèctriques d’un circuit, com el voltatge, la intensitat del corrent o la resistència.
Consta d’un indicador únic d’agulla, amb diferents escales, o d’un visualitzador digital multímetre digital , i d’un commutador que connecta el circuit de mesura adequat a cada cas
filosofia
Filosofia
Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars.
Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia
orsa

secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu…
gloxínia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les gesneriàcies, de fulles oposades, oblongues i llargament peciolades, i de flors grosses, vistoses, de color violaci, purpuri o blanc.
Oriünda del Brasil, és planta decorativa d’interior o d’hivernacle
xòanon
Art
Nom donat a cadascuna de les escultures de fusta més arcaiques de Grècia, en forma de columneta o de biga, que únicament expressen plàsticament el cap i els braços.
Representen probablement un primer estadi d’antropomorfització dels primitius ídols en forma cilíndrica Dels xóana antics —n'existien encara uns quants en temps de Pausànies s II—, hom coneix únicament els tres exemplars de petites dimensions trobats a Palma di Montechiaro Sicília Hi ha, en canvi, nombrosos exemples d’estàtues de marbre, bronze o terracota que imiten la forma dels xóana hom les anomena també xóana o xoaniformes , com l’Àrtemis de Delos oferta per Nicandre de Naxos s VII, les terracotes cretenques de Lató i les estatuetes de bronze laminat de Dreros,…
art púnic
Art
Art de Cartago i de la zona cartaginesa de Tunísia, i dels territoris incorporats a través de la colonització o conquesta: principalment Sardenya, Eivissa i l’extrem W de Sicília, entre el segle VII i la romanització d’aquests territoris.
L’art púnic no tingué ni la qualitat ni la intensitat d’altres arts mediterrànies del mateix temps, com el grec o l’etrusc, bé que la pobresa de l’art púnic ha estat sovint exagerada Hi ha pocs vestigis de l’arquitectura Els temples eren de tradició feniciooriental, i a partir dels segles V-IV aC es manifestà una marcada influència tècnica grega De l’escultura en pedra hom coneix poques estàtues, però són abundants les esteles votives o funeràries amb relleus La coroplàstia és molt rica es troba com a exvots als santuaris o a les tombes Hi ha una triple…
discontinuïtat

Discontinuïtat d’una funció: (a) discontinuitat evitable en x = 0, amb valor veritable y(0) = 0; (b) discontinuïtat de primera espècie infinita en x = 0, amb salt -2; (c) discontinuïtat de primera espècie infinita amb un punt d’infinit en x = 0; i (e) discontinuïtat de segona espècie finita en x = 0, per inexistència d’ambdós límits laterals quan x 0
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
Atès que una funció f x és contínua en un punt a si i només si existeix i és igual a f a , la funció f x és discontínua en a si i només si no se satisfà alguna d’aquestes dues condicions, la qual cosa s’esdevé en els següents casos En primer lloc, pot passar que existeixi però que f a no existeixi f no sigui definida a a , o bé que aleshores, a és una discontinuïtat evitable , i la discontinuïtat és evitada redefinint el valor de f x al punt a tot assignant-li el valor el qual és anomenat valor veritable de f x en a En segon lloc, pot ocórrer que no existeixi…