Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
art concret
Art
Denominació donada a l’art abstracte per Theo van Doesburg, contrari a aquest nom, tot i pertànyer al corrent artístic que designa.
El 1930 començà a París el moviment i la formació del grup artístic de l’art concret, els principis del qual la creació d’una obra d’art ha d’ésser plasmada en formes plàstiques i en colors purs foren exposats a la revista del mateix nom A la mort de van Doesburg 1931 es dissolgué el grup, però manifestacions com les dels grups artístics de Cercle et Carré 1930 i Abstraction Création 1931 i, sobretot l’obra 1936 de Max Bill, ampliaren aquest moviment, que donà nom a bona part de l’art d’avantguarda internacional 1944
monumentalisme
Arquitectura
Tendència arquitectònica que intenta de crear edificis que impressionin no tant per les mides colossalistes com per la proporció dels elements que utilitza.
Pròpia de moments d’estructura política dictatorial, en són exemples les construccions nazis d’Albert Speer —el camp Zeppelin, a Nuremberg 1937, la Nova Cancelleria, a Berlín 1938, el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de París 1937— i múltiples obres soviètiques a partir del 1931 —projecte del Palau dels Soviets, de BMIofan 1931-33, i la Casa dels Soviets, a Leningrad, de NTrockij 1936-41 A la península Ibèrica, aquesta tendència dominà l’arquitectura oficial de l’època franquista Cal destacar-ne el Valle de los Caídos, de PMuguruza 1940-58, i el Ministeri de l’Aire, de Gutiérrez…
Sebastià Roca

Sebastià Roca
CCMA
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Estudià a la facultat de periodisme Treballà en el diari Sport al començament dels anys vuitanta i a Televisió de Catalunya des de l’inici de la cadena Fundador de Motor a fons hi> , ha estat presentador de tots els Telenotícies en diferents etapes i dels programes esportius Gol a Gol , Tot l’esport , Esports 33 i Km 0 , el qual actualment dirigeix Ha fet retransmissions de diferents esports, especialment de motor, i ha cobert sobre el terreny cinc edicions del ralli París-Dakar 1985-90, grans premis de Fórmula 1 2005-08 i altres competicions de motociclisme
Ludovic Giuly
Futbol
Futbolista.
Havent jugat a l’Olympique Lyonnais 1994-98 i al Mònaco 1998-2004, amb el qual fou subcampió d’Europa, fitxà pel FC Barcelona la temporada 2004-05 i hi actuà fins a la temporada 2006-07 Extrem dret, s’alineà en 152 partits i marcà 32 gols Amb el Barça guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes de Catalunya 2005, 2007 Després actuà al Roma, al Paris Saint-Germain i, novament, al Mònaco Ha estat disset vegades internacional per França, i aconseguí una Copa FIFA Confederacions 2003
Nil Maria Fabra Deàs
Periodisme
Esport general
Columbòfil i periodista.
Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de la columbofília, com Via Alada 1873
Juli Peradejordi Vergara
Natació
Nedador.
Membre del Club Natació Barcelona, fou quatre vegades campió de Catalunya, en relleus 5 × 50 m lliure 1921, 1924 i 4 × 200 m lliure 1922, 1923 Fou cinc vegades campió d’Espanya, en 100 m lliure 1923, 1924 i relleus 4 × 200 m lliure 1922, 1923, 1926 També fou cinc vegades doble recordista català i estatal en relleus 5 × 50 m lliure 1922-26 i un cop en relleus 4 × 200 m lliure 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, on nedà els relleus 4 × 200 m lliure, i disputà un partit amb la selecció de waterpolo
Jaume Melà Oms
Esgrima
Tirador, tècnic i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, fou campió de Catalunya individual en sabre 1930, en espasa 1933 i en floret 1946 Fou internacional amb la selecció espanyola de sabre en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 i fou tècnic de la secció d’esgrima del Sindicat Espanyol Universitari Com a directiu destacà per ser el primer secretari general de la Federació d’Esgrima de Catalunya, per ser compromissari de la Federació Espanyola d’Esgrima al Comitè Olímpic Espanyol i representant d’esgrima a l’Assemblea General de la Confederació Esportiva de Catalunya
Les autoritats bancàries impedeixen la fusió BNP-Société Générale
El Comitè dels Establiments de Crèdit i Empreses d’Inversió CECEI francès veta el procés de fusió de la Banque Nationale de París BNP i Société Générale, una operació que hauria donat com a resultat el segon banc més important del món gràcies al fet que prèviament ja es va fer una unió entre la BNP i Paribas La fusió BNP-Société Générale va començar el 9 de març amb una opa mitjançant la qual la BNP adquiria el 37% de les accions de la Société Générale, però amb la decisió del CECEI la BNP haurà de desfer la compra de les accions
L’extrema dreta aconsegueix l’alcaldia de Perpinyà
En la segona volta de les eleccions municipals franceses l’extrema dreta aconsegueix la majoria a l’ajuntament de Perpinyà Louis Aliot, del Rassemblement National fins al 2018 Front National obté el 54% dels vots superant el 47% de l’anterior alcalde, el republicà Jean-Marc Pujol Perpinyà és el primer municipi de més de 100000 habitants controlat per l’extrema dreta des del 1995 En el conjunt de l’estat francès destaca el fort retrocés de La République en Marche, el partit del president Macron, i l’ascens dels ecologistes A París la socialista Anne Hidalgo reté l’alcaldia
Mobilitzacions massives a França contra la reforma de les pensions
Comença una onada de manifestacions i vagues contra la reforma de les pensions del govern Macron, que té com a objectiu substituir els 42 règims especials de jubilació existents per un únic sistema universal, que en la majoria de casos comportaria retardar-ne l’edat El primer dia unes 800000 persones surten al carrer a les principals ciutats uns 65000 a París Els sectors més afectats són els ferrocarrils i el transport aeri La incidència també és elevada a les escoles i als hospitals El 12 de desembre, vuitè dia de mobilitzacions, el govern presenta el projecte de llei amb alguns retocs