Resultats de la cerca
Es mostren 4006 resultats
Rinaldo Alessandrini
Música
Clavecinista, organista i director d’orquestra italià.
Fundador i director del conjunt Concerto Italiano Les seves interpretacions de música vocal italiana dels s XVII i XVIII l’han situat en l’elit del moviment historicista Al capdavant de la seva formació, ha impulsat la recuperació del patrimoni madrigalesc del principi del s XVII, estenent el seu àmbit d’investigació a la música religiosa romana, l’òpera, les cantates, els motets i els oratoris Dins la seva àmplia discografia destaquen les gravacions de madrigals de Monteverdi i Frescobaldi i obres religioses de Vivaldi i Händel Desenvolupa una intensa carrera com a director d’…
acuïtat
Fonètica i fonologia
Qualitat acústica dels sons que depèn de la freqüència de llurs elements constitutius; aquesta freqüència, en la parla, depèn de la velocitat de les cordes vocals i de la conformació dels ressonadors bucals.
La fonamentació en les vibracions vocals opera sobre els harmònics i determina l' altura musical , corba melòdica o entonació per exemple, l’oposició asseverativa-interrogativa surts ara/surts ara d’una mateixa frase en depèn D’altra banda, en fonamentar-se en el volum i forma dels ressonadors bucals, sembla que opera sobre els formants acústics i determina el timbre o qualitat acústica gradualment aguda o greu dels fonemes L’escala d’acuïtat de timbre en el vocalisme català seria, en virtut d’això, i de més agut a menys i, ẹ, ę, e, a, ǫ, ọ, u
Charles-Simon Favart
Música
Teatre
Comediògraf i compositor francès.
Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc
Rolf Liebermann
Música
Compositor suís.
Sorgit del cercle de Hermann Scherchen utilitzà la tècnica dodecatònica amb gran llibertat Les seves obres principals són les òperes Leonore 1952, Penelope 1954 i Die Schule der Frauen ‘L’escola de les dones’, 1955, totes elles sobre llibrets de HStrobel, així com Furioso , per a orquestra 1947, Concerto for Jazzband and Symphony Orchestra , 1954 una mena de Concerto Grosso Treballà a la Ràdio de la Suïssa alemanya el 1957 prengué la direcció de la Ràdio d’Hamburg, el 1959 la de l’Òpera d’Hamburg i del 1973 al 1980 la de l’Òpera de París
Aniceto Ortega del Villar
Música
Compositor i pianista mexicà.
Fill d’un poeta, Ortega feu estudis de medicina, que compaginà amb la formació musical Destacat intèrpret de piano, rebé el sobrenom de Chopin mexicà Compongué música de saló i algunes marxes que assoliren un cert èxit Guatimotzin , amb un argument tret d’un episodi de la història del Mèxic precolombí, fou una fita important dins la història de l’òpera mexicana com a intent de crear una òpera nacional Musicalment, tanmateix, és deutora dels models italians La Marcha republicana , per a piano, també fou una altra obra significativa dins del llavors naixent…
Josep Coll
Música
Compositor i director català.
Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar a Catalunya, i fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 És autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals destaquen l' opéra comique Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals…
Jevstignej Ipatovic Fomin
Música
Compositor rus.
Anà becat a Itàlia 1782-85, on amplià estudis i ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya 1785 De nou a Rússia, compongué la seva obra operística, que s’inscriu en el nacionalisme musical i comprèn, entre d’altres, Orfej i Evridika 'Orfeu i Eurídice', 1792, l' opéra-comique Amerikantsij 'Els americans', 1800 i Zolotoje Jabloko 'La poma d’or', estrenada pòstumament el 1803 El 1797 fou nomenat inspector dels teatres imperials Supervisà l' opéra-comique de Mikhail Sokolovskij Mel’nik-koldun, obmanšcik 'El moliner mag, estafador i matrimonier', que gaudí d’una gran popularitat i que li fou…
John Shirley-Quirk
Música
Baix baríton anglès.
Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’…
James Thomas Bowman
Música
Contratenor anglès.
S’inicià en el cant al cor de la catedral d’Ely i, després, estudià al New College d’Oxford B Britten el contractà per a l’English Opera Group i per al paper d’Oberon d' El somni d’una nit d’estiu El 1970 es presentà a Glyndebourne Anglaterra amb La Calisto , de Cavalli, amb la qual inicià el seu repertori habitual, centrat en l’òpera barroca i prebarroca Destaquen especialment les seves intervencions en el terreny de l’oratori Participà també en l’estrena d’obres contemporànies i protagonitzà nombrosos enregistraments de recitals, òperes i música sacra
James Stuart Burrows
Música
Tenor gal·lès.
S’inicià professionalment com a mestre d’escola, però decidí dedicar-se professionalment a la música Debutà el 1963 amb l’Òpera Nacional Gallesa interpretant l’Ismaele al Nabucco , de Verdi, i després abordà d’altres papers d’òpera italiana Rodolfo, Macduff, Ernesto o el duc de Màntua El 1965 feu a Atenes el paper titular de l’ Oedipus rex , de Stravinsky, sota la direcció del mateix compositor, i el 1967 es presentà al Covent Garden de Londres Especialista en Mozart, n’ha enregistrat diverses òperes, que han assolit un gran èxit gràcies a la flexibilitat del seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina