Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias  amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de…

Fill de Ptolemeu V Aprofitant la seva minoria, Antíoc IV envaí Egipte 170 aC, l’empresonà i féu elegir el seu germà Ptolemeu VIII Roma aturà una nova invasió d’Antíoc 168 aC i intervingué decididament enemistant ambdós germans i atribuint la Cirenaica al seu fill Ptolemeu VII El Filomètor, en la seva política a la Celesíria, destronà el selèucida Demetri I per posar en el seu lloc Alexandre Balas 152 aC, al qual s’oposà ben aviat Trobà la mort en la lluita prop d’Antioquia 145 aC El succeí Ptolemeu VII , dit Neofilopàtor 162 aC — 144 aC, que fou assassinat al cap d’un any pel seu…

Filla d’un gentilhome pobre, es casà 1779 a setze anys amb el vescomte Alexandre de Beauharnais , amb el qual tingué dos fills, Eugène de Beauharnais i Hortènsia de Beauharnais , i s’en separà el 1785 Barras, protector seu, li féu conèixer el jove general Napoleó Bonaparte, amb el qual es casà 1796 i a l’ascensió del qual contribuí, sense, però, ésser-li fidel Malgrat els consells de la família, Napoleó associà Josefina al seu triomf i la coronà emperadriu dels francesos i reina d’Itàlia, després d’haver-s’hi casat per l’Església 1804 Com que no li donava cap fill, hagué d’…

El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare i començà els estudis de guitarra a sis anys Amb només deu anys actuà a la Sala Pleyel de París Abans de la Segona Guerra Mundial ja havia iniciat una carrera important com a solista, que es veié dificultada per l’ocupació alemanya Després del conflicte bèllic conegué el també guitarrista Alexandre Lagoya, amb qui formà el duo Presti-Lagoya i feu nombroses gires arreu del món Joaquim Rodrigo, Mario CastelnuovoTedesco i André Jolivet foren alguns dels compositors que els dedicaren obres per a dues guitarres Parallelament, impartí lliçons de…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra segueix el model castellà de l’acte marià, de característiques semblants —des del punt de vista formal— a l’acte sacramental, però temàticament singularitzat, perquè tracta de l’absència del pecat original en la concepció de la que ha d’esdevenir Mare de Déu És anònima i es conserva fragmentàriament, sense començament ni final el tros conservat 732 versos és d’una gran ambició literària i teològica És probable que la peça fos representada dalt d’un carro triomfal en la cavalcada organitzada pel collegi de Betlem de Barcelona, el 13 de maig de 1662, per…

Psicòleg de professió, es donà a conèixer amb el llibre de poemes Del record contra el temps 1995, premi Llorenç Moyà 1994 Després seguiren, entre d’altres, Curs de matèria reservada 1997, premi Martí Dot 1996 i el poemari amorós Llibre d’Eros 1998, premi poesia de la UIB 1997 Amb Llibre de cera 2005 guanyà la Viola d’Argent als Jocs Florals de Barcelona 2004 i amb Dansa nocturna 2007 el premi Ciutat de Palma Joan Alcover de poesia 2006 Com a novellista ha publicat Nocturn sense estrelles 2006, premi Alexandre Ballester de narrativa i Llibre de les reve-lacions 2007, novella en…

Els etolis eren d’origen dori i foren un dels pobles grecs menys civilitzats El país, bastant pobre i apartat de les rutes comercials, subsistí principalment per la seva potència militar i la pirateria Durant la guerra del Peloponès s’alià amb Esparta, i això féu que Atenes l’ataqués però aquesta fou derrotada 426 aC El 323 aC participà en l’alçament grec contra el domini d’Antípater, successor d’Alexandre el Gran, però la revolta fou esclafada l’any següent El 314 aC les seves ciutats formaren una coalició, la Lliga Etòlia, a la qual s’adheriren progressivament d’altres estats En ésser…

Fill segon del tsar Pau I i germà d’Alexandre I i Nicolau I Participà en les guerres contra Napoleó i després fou nomenat comandant en cap del regne de Polònia 1816, en poder de Rússia Casat amb una aristòcrata polonesa, renuncià 1823 els seus drets a la corona russa Tot i ésser aliè al complot constitucionalista dels decabristes russos de l’any 1826, les relacions amb Nicolau I foren sovint tibants per la participació d’alguns oficials polonesos en el complot i per la reiterada defensa que feia Constantí de l’autonomia polonesa Amb tot, no aconseguí d’atreure's l’opinió polonesa…

Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l’ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l’espasa el nus gordià “tant és tallar com desfer”, és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel ho demostra la comunicació d’Alonso de Zuazo a l’emperador Carles el 22 de gener de 1518 sobre la conquesta de les illes antillanes '' Éste es el verdadero modo de desatar el nudo de Gordión, que el Rey Católico traía por divisa cabe sus armas ' L’afegitó posterior…