Resultats de la cerca

Vida Començà la seva educació musical amb Urbain Cordonier, mestre de capella a Coutances i Évreux Normandia i, des del 1783, mestre cantor de la catedral de Rouen, amb qui estudià solfeig i tècniques de cant No obstant això, es considera que el seu mestre fou Charles Broche, organista de la catedral de Rouen, que havia estat alumne de GB Martini Amb ell aprengué piano i orgue, i també harmonia i composició Boieldieu aviat abandonà els estudis per a dedicar-se a la composició, i el 1793 presentà La fille coupable , una opéra comique la música de la qual tingué molt bona acceptació Després d’…

Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme 1871, Étude clinique sur la paralysie générale 1873, Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement 1873, Recherches sur les centres nerveux 1876, Leçons cliniques sur l’épilepsie 1882 i Leçons cliniques sur les maladies mentales 1887 Era membre de l’Académie de Médecine 1915

Collaborador de HWallon, s’especialitzà en psicologia evolutiva mesura de la intelligència i aspectes psicològics del creixement dels infants i perfeccionà alguns mètodes de l’examen psicològic Publicà Manuel pour l’examen psychologique de l’enfant 1960, Nouvelle Échelle Métrique de l’Intelligence 1966, Le développement psychosocial 1967, Psychologie et Marxisme la vie et l’oeuvre d’Henri Wallon 1975, Où en est la psychologie de l’enfant 1983, etc

El 1922 fou nomenat director de l’Institut Francès de Barcelona, que procurà de transformar en un centre difusor de la cultura francesa i en cercle d’estudi de les relacions culturals entre França i Catalunya És autor de Cervantes et le romantisme allemand 1914, Antoni Rubió i Lluch 1928, Barcelone, cité d’art et de sciences 1932, La littérature catalane contemporaine 1933 i Un grand comparatiste Puig i Cadafalch 1951

Jugador de rugbi, després de la Primera Guerra Mundial fou diverses vegades internacional i després del 1942 fou comissari general d’esports Com a escriptor deixà les obres Six maillots de rugby, Arabesques et chinoiseries , poemes, l’assaig Politique et doctrine sportive , i els llibres d’història Le Roussillon dans l’histoire, Grandes heures du Roussillon, Les Almugavares mercenaires catalans du Moyen Âge , obra publicada en català el 1972

La seva obra poètica palesa al començament la influència de George Sand, Baudelaire i EAPoe El primer recull de poemes, Dans les brandes 1877, és d’inspiració camperola En Névroses 1883, l’obra més important, accentua la nota macabra, força reeixida Publicà també Dix mélodies nouvelles 1887, musicades per ell, Les apparitions 1896, Ce que dit la Vie et ce que dit la Mort 1899, Paysages et paysans 1899, etc

És autor del Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis 1678, on recorre sovint als texts medievals dels Països Catalans editats o fets copiar per Pere de Marca i Baluze L’obra ha estat renovada mitjançant l’"Archivum Latinitatis medii aevi”, o “Bulletin Du Cange” Fou el primer a tractar críticament temes com la Historia Byzantina 1680, i deixà un Glossarium ad scriptores mediae et infimae graecitatis 1688

Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán , publicà Breve defensorio de una receta , en defensa d’un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila 1684, Disputatio de variolis et morbilis, cum quaestione appendice de peste 1685 i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo ‘cascarilla’, in curatione tertianae et quartanae 1682

Els orígens Representació d’un bisbe medieval, revestit de pontifical, segons el Liber feudorum Ceritaniae conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó R Manent L’Església a Barcelona té el seu origen a les acaballes del segle III, si no abans L’existència de màrtirs i el funcionament del bisbat ho palesen En efecte, d’acord amb la cèlebre afirmació del gran poeta Prudenci, que es considera determinant per ella mateixa, Barcelona s’honorava amb el màrtir sant Cugat “ Barcinon claro Cucufate freta/surget ” Succés martirial que hom situa al principi del tres-cents, en la persecució sagnant de…

Vida i obra És un dels pocs especialistes francesos sobre aquesta matèria Les seves línies d’investigació són la història de la geografia, de les exploracions i dels viatges, la història de la cartografia –amb les biografies corresponents– i l’epistemologia de la geografia Dins els seus treballs tracta també sobre la història de l’excursionisme, amb biografies de científics i descobridors de la muntanya en general, dels s XVIII, XIX i XX, i sobre la història dels Pirineus Obtingué l’agregació de geografia el 1960 Ajudant a la Universitat de Montpeller 1965, defensà amb èxit una tesi de tercer…