Resultats de la cerca
Es mostren 5911 resultats
corba

Corbes cúbiques i quàrtiques
Matemàtiques
Lloc geomètric que és la trajectòria d’un punt que es mou amb un sol grau de llibertat.
Una corba sempre pot ser considerada com una infinitat simple de punts, i aquest és el plantejament adoptat pels matemàtics en l’estudi de les corbes contínues topologia En aquest sentit, una corba és el conjunt de punts de ℝ n que és homeomorf amb un interval a , b ⊂ ℝ Seguint Menger hom podria considerar les corbes al pla espai com a objectes de dimensió topològica 1 ja que tota circumferència superfície esfèrica de centre un punt de la corba la talla en un conjunt de punts de dimensió zero punts que són centres de circumferències superfícies esfèriques que no contenen altres punts del…
Ede Reményi
Música
Violinista i compositor hongarès, de nom real Eduard Hoffmann.
Rebé lliçons de Joseph Böhm al Conservatori de Viena 1842-45 i debutà a Pest 1846 Posteriorment es presentà a París 1847 i a Londres 1848 Arran de l’aixecament d’Hongria contra Àustria el 1848, es va exiliar als Estats Units, on reprengué la seva carrera de virtuós El 1852, de gira per Alemanya, visità J Brahms i F Liszt, compositor amb el qual mantingué una estreta relació d’amistat i que arribà a escriure-li una peça, Epithalam , amb motiu de les seves noces El 1860, amnistiat pel govern hongarès, Reményi retornà al seu país El 1865 oferí un gran concert a París i emprengué una…
Pascal Rogé
Música
Pianista francès.
Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a actuar arreu d’…
Lingüística 2016
Lingüística i sociolingüística
A Catalunya es va detectar una disminució de l'ús del català en llocs com el petit comerç o la consulta del metge © Fototeca2 / Andrey Stratilatov / Fotoliacom La realitat socioeconòmica dels territoris de llengua catalana actual ha impactat de ple en la realitat sociolingüística de la llengua, perquè, d’una banda, els últims anys s’ha incorporat un gruix molt important de població alloglota i, de l’altra, les dinàmiques demogràfiques internes han vist com el retrocés de la fecunditat de la població autòctona fa que els grups catalanoparlants més vells es vegin reemplaçats per grups joves…
integral impròpia
Matemàtiques
Integral que, a causa de no ésser definida o fitada, la funció a integrar, en algun punt del seu domini de definició, no és calculable directament.
Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades
permeabilitat magnètica
Física
Propietat dels medis materials que modifica l’acció dels pols o masses magnètiques, així com la inducció magnètica B, que resulta quan el medi és sotmès a una intensitat de camp magnètic H.
Hom la representa per μ i intervé en les relacions del magnetisme f = μmm'/r 2 i de l’electromagnetisme B = μ H , on f és la força, m i m ' les masses magnètiques i r la distància entre elles La permeabilitat magnètica és anomenada també permeabilitat absoluta per tal de diferenciar-la de la permeabilitat relativa μ Γ , que és la relació entre l’absoluta i la del buit μ 0 , i que val 1,256X10 - 6 H/m
teoria de les descripcions
Lògica
Teoria elaborada per B. Russell que pretén de resoldre els problemes derivats de les descripcions no denotatives (en l’exemple de Russell, ‘l’actual rei de França és calb’).
La solució consisteix a prendre l’expressió descriptiva ‘l’actual rei de França’ com a predicat d’una expressió lògica de la forma ''hi ha un i només un x tal que és A , i A és F ', on x és una expressió quantitativa, A l’expressió descriptiva i F el que hom en predica Seguint aquest mètode és possible de concloure que les descripcions definides que no denoten res són falses un cop s’ha establert l’existència o inexistència de x
2022. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
a l’engròs o majorista o al major o en gros adj COMERÇ Relatiu a l’adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre’ls als minoristes a la segona o à la seconde fr adv DANSA Manera d’executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos a terra o à terre fr adv DANSA Manera d’executar un pas o un moviment mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra adagi o adagio it n m DANSA Combinació de passos i moviments executats a velocitat lenta, que cal dur a terme amb control de l’equilibri…
minimal art
Art
Tendència artística originada durant els anys seixanta als EUA, que es basa en una màxima reducció morfològica, però tendent a una màxima complexitat d’ordres perceptius i del comportament de l’espectador.
Hom en diu també estructures primàries, art mínim i ABC art Té molt de formalista per la “neutralitat” de les estructures matemàtiques, geomètriques i serials que treballa Això, juntament amb els materials industrials utilitzats, dóna com a resultat un producte pretesament anònim El color acostuma a ésser pla i monocrom Alguns representants són C André, D Flavin D Judd, Sol Le Witt, E Kelly, R Morris i R Smithson, i als Països Catalans, X Franquesa, F Mejías, S Saura i F Torres s’hi han acostat
perpetuum mobile
Música
Locució llatina ('moviment perpetu') que designa aquelles obres, o seccions d’obres, en què un moviment rítmic -gairebé sempre amb la mateixa figuració- ràpid i constant va de principi a fi.
Alguns compositors l’han inclòs també en el títol, com en l' Opus 11 de N Paganini, l' Opus 119 de F Mendelssohn o el tercer moviment de la Sonata per a violí i piano en sol de M Ravel Altres exemples es troben en les Tocates , opus 7, de R Schumann i l' Opus 11 de S Prokof’ev, en diversos dels estudis de F Chopin i, en definitiva, en força música del Romanticisme i del Postromanticisme com a recurs de brillant virtuosisme instrumental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina