Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
Una corona, dos sistemes polítics. 1479-1714
Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona fins al període de 1713-14 Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó, l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard Mediterrània occidental vers el…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia catalana
Cronista, genealogista i polígraf aragonès.
Membre d’una nissaga d’homes de lletres procedent de la població de Sallent de Gállego, al Pirineu aragonès Un avantpassat seu fou Juan Pedro Pellicer de Ossau, autor d’uns Anales de Ribagorza , que arriben fins l’any 1520 El seu pare, Antonio, també escriptor, es casà a Saragossa amb María de Salas y Tovar, i José fou el primer de quatre fills Un altre fill, Antonio, fou capità en els exèrcits de Felip IV i morí en acció bèllica Un fill de José, Miguel Antonio, escriví al final del s XVII uns annals de la monarquia espanyola medieval José Pellicer estudià dret a Salamanca, on…
Anals consulars de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Obra anònima el títol complet de la qual és Anals consulars de la ciutat de Barcelona formats de las més principals antiguitats, prerrogativas y sucessos de ella. Comensant de l’any 2810 apres de la Ceació del Mon, y proseguint per la serie de sos Consellers. Compost y recopilat per un curiòs Fill de esta Ciutat, y continuat per altre no menos afecte Patrici.
Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el volum primer…
Es crea la Superintendència General de l’Exèrcit i Principat de Catalunya
Felip V crea la Superintendència General de l’Exèrcit i Principat de Catalunya que és encomanada a José Patiño
treseta
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda mallorquina de coure, d’un valor de sis diners o tres doblers, d’on li ve el nom.
Hom en baté del 1722 al 1724 a nom de Felip V i, al darrer any, de Lluís I
Revolució a París
Revolució a París Abdicació de Lluís Felip I i establiment de la II República francesa 22-24 de febrer
Carles VI

Carles III de Catalunya-Aragó
Història
Emperador romano-germànic (1711-40), arxiduc d’Àustria (Carles II) (1711-40) i rei d’Hongria (Carles III) (1711-40), rei de Catalunya-Aragó (Carles III) (1705-17[1725]), de Sicília (Carles IV) (1718-34) i de Nàpols (Carles VI) (1705-13 i 1718-35), rei pretendent de Castella (1703-25).
Era fill segon de l’emperador Leopold I i d’Elionor de Neuburg A la mort del darrer rei de la línia hispànica dels Habsburg, Carles II 1700, l’emperador no s’avingué a les clàusules del testament d’aquest, que s’havia decantat per un pretendent francès, Felip d’Anjou, i insistí que tal testament havia estat arrencat per la força i argumentà que, bé que el futur Felip V era net d’una infanta castellana Maria Teresa, filla gran de Felip III casada amb Lluís XIV, també ho era l’arxiduc Carles de Marianna, filla petita de Felip II, casada amb l’…
Juan Bautista de Toledo i a Juan de Herrera, encarregats de la construcció del monestir de l’Escorial
Felip II encarrega la construcció del monestir de l’Escorial a Juan Bautista de Toledo i a Juan de Herrera
Alexandre Ros publica a Nàpols Cataluña desengañada
Alexandre Ros, partidari de Felip IV, publica a Nàpols Cataluña desengañada, obra que conté interessants observacions sobre la societat catalana
combat naval de Foç Pisana
Acció que tingué lloc davant la desembocadura de l’Arno per l’octubre de 1421 entre un estol organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol genovès, dirigit per G.B. Campofregoso, que tenia la intenció d’atacar Nàpols.
Els genovesos reberen una derrota tan greu, que el dux lliurà la ciutat al duc de Milà Felip M Visconti
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina