Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, des de jove combinà la seva professió amb una militància catalanista i progressista Juntament amb els també advocats Magda Oranich i Enric Leira intentà salvar de la pena de mort l’anarquista Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista a l’agost del 1974 També defensà l’etarra Juan Paredes, àlies Txiki , finalment afusellat juntament amb un altre membre d’ETA i quatre més del FRAP al setembre del 1975, dos mesos abans de la mort de Franco El seu compromís ideològic el dugué a formar part de l’Assemblea de Catalunya i a participar en la creació, l’any 1979, de…

Fou ordenat sacerdot el 1959 a Girona Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma, completà aquests darrers estudis a l’Institut Catòlic de París Fou rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser i, des del 2010, de la de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona L’any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Collegi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l’Institut de Ciències de l’Educació de la…

D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans dimensions per…

Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921 Es dedicà a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens 1955, Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval 1955 i Els primers vescomtes de Rocabertí 1968-69

Estudià a Reus i a Barcelona Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat de sacerdot Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa 1908 El 1916 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada 1902, Neurópteros de España y Portugal 1908 i Entomologia de la Catalunya 1923-24, i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i estrangeres

El 1375 era mestre de l’obra de la porta lateral, dita dels Apòstols , de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral El 1383 feu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina Aquestes dues darreres obres, collocades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu de Mallorca…

Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon mort el 1338 Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú Fou nomenat vicari general del bisbe Satria 1373, i bisbe de Girona l’any següent Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que vigí molts segles Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon

Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic el 1345 Pere III li demanà totes…

Fill del baró d’Aitona Pere II de Montcada i d’Abarca El 1320 era familiar del papa Joan XXII a Avinyó i es deia ardiaca de Barcelona Nomenat bisbe d’Osca 1328-34, intervingué en el vassallatge del rei de Mallorca al de Catalunya-Aragó com a canceller de la corona catalanoaragonesa 1325-34 Bisbe de Girona 1325-34, actuà severament contra el veguer i el sotsveguer pel fet d’haver empresonat l’abat i el cambrer de Sant Feliu de Guíxols 1330 Fou proposat bisbe de Monreale, a Sicília, el 1330, però no en prengué possessió S'oposà al comte Pere I d’Empúries, que volia erigir Castelló d’Empúries en…

Frare augustinià 1634 fou tres vegades prior del convent de Girona, i després dels d’Igualada, Palamós i la Selva Catedràtic de teologia a la Universitat de Girona 1655-66 Feu construir el pont de pedra a la confluència del Güell i l’Onyar, per facilitar l’accés al seu convent Publicà dues obres d’espiritualitat en castellà i llatí a Barcelona 1679 i 1684