Resultats de la cerca
Es mostren 1241 resultats
Castell de Basturs (Isona)
Art romànic
Juntament amb els castells d’Orcau, Mur i Llimiana, el castrum de Basturz fou venut pel comte Ramon V de Pallars a Arnau Mir de Tost el 2 de setembre de 1055, i un any després, el 26 d’octubre de 1056, donat propter nupcias a la seva muller, la comtessa Valença En la convinença que al juliol del 1056-57 els comtes pactaren amb Ramon Miró pel castell d’Orcau, apareix la signatura d’un altre dels seus possibles feudataris, Isarn Sala de Basturs En el seu testament sacramental publicat el 1071 Ramon Miró d’Orcau deixà el castell de Basturs al seu fill Pere L’any 1338 Pere III el Cerimoniós…
Cases
Música
Família d’orgueners catalans amb obrador a Reus.
Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo de dos…
Peona i Peó Club d’Escacs
Escacs
Club d’escacs del barri del Guinardó de Barcelona.
Fou fundat l’any 1994 com a secció d’escacs dels Lluïsos d’Horta Un dels seus impulsors fou Pep Melendres Barcelona, 1948 – 19 de juny de 2023, que presidí l’entitat fins a la seva mort Ha tingut diferents seus, però el 2011 s’installà al Casal d’Entitats del Mas Guinardó Des de la seva fundació organitza anualment el Torneig Escolar per equips i un torneig de simultànies durant la festa major d’Horta El 2004 organitzà el Campionat de Catalunya femení a la Pobla de Lillet i, el 2005, les primeres Jornades Dona i Escacs als locals del Consell Català de l’Esport Inicià una…
Guillem Castellví
Història
Un dels dirigents de les Germanies de València.
Fill d’un guardador de porcs, anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla , teixidor de llana, de qui prengué el nom El 1519 fou elegit membre de la junta dirigent agermanada dels Tretze Fou un dels ambaixadors prop de Carles V a Molins de Rei l’hivern de 1519-20, i rebé el lloctinent de València Diego Hurtado de Mendoza en la seva entrada a la ciutat 1520 Intentà — en va — l’agermanament de Morella Nomenat 1520 procurador de la Pobla de Vallbona, Benaguasil i Paterna, s’installà a Benaguasil amb la seva família Es passejava sovint per València a cavall, amb…
Rubials
Despoblat
Despoblat del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), al NW del poble.
la Colomina
Llogaret
Llogaret del municipi de la Pobla de Roda (Baixa Ribagorça), vora l’Isàvena.
Formà part del municipi del Mont de Roda, que fou annexat al de Roda de Ribagorça a mitjan s XIX
traci | tràcia
Història
Individu que poblà, ja en època del Paleolític superior, la regió de Tràcia.
Posteriorment, altres pobladors de la regió —compresos en el grup anomenat balcanicodanubià, que s’estengué vers el S des dels Balcans fins a la mar Egea— oferiren aspectes de civilització neolítica i eneolítica que es perllonguen fins als temps corresponents a la primera fase de l’edat del bronze europea Coneixedors de la ceràmica i practicants de la inhumació dels cadàvers, cessaren llur activitat vers el segon millenni aC, a causa de l’arribada d’altres pobles indoeuropeus, procedents del N, que s’establiren a la regió i foren coneguts successivament amb el nom de tracis
serra de Faig-i-branca
Serra
Serra dels municipis de les Llosses (Ripollès) i la Pobla de Lillet (Berguedà).
Puigcal
Cim
Cim dels municipis de Guardiola de Berguedà i la Pobla de Lillet (Berguedà).
pujol de la Guàrdia
Cim
Cim dels municipis de la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí (Anoia).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina