Resultats de la cerca
Es mostren 49546 resultats
subdominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en subdominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics o sintàctics propis de la subdominant.
La subdominantització és un dels fenòmens que pot acompanyar el procés de dominantització d’un acord Morfològicament, es pot subdominantitzar un acord afegint-li algun dels trets relacionats amb la funció de la subdominant , com ara la 6a afegida, la nota vienesa o en general l’ús de la 4a aug com a nota dissonant en l’acord vegeu el compàs 4 de l’ex 5a de modulació , o incorporant-li, en el cas d’un acord major, una 7a M També, i aprofitant el fet que la subdominant d’un to major pot ser un acord menor, es pot convertir un acord inicialment major en menor WA Mozart "II Larghetto ", compàs 11…
Venus

NIt a Venus amb infrarojos des de l'orbital Akatsuki (2016)
ISAS, JAXA
Astronomia
Planeta del sistema solar, el segon atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Mercuri i abans de la Terra.
És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…
la Pobla de Mafumet
la Pobla de Mafumet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la riba dreta del Francolí, de relleu planer, constituït en la seva major part per terres d’al·luvions.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp A l’E, el N i un petit tram al NW mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà, el terme entronca amb Perafort, al qual també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’alluvions El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort També inclou les antigues…
dret de l’esport

dret de l’esport: seu del Comitè Olímpic Internacional, màxim organisme en màteria d’ordenament esportiu
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de…
lutier
Oficis manuals
Música
Fabricant d’instruments musicals, especialment de cordes pinçades o fregades, primerament de llaüts, i més tard, de violins i la seva família (construcció i manteniment dels instruments).
L’activitat dels joglars sonadors de llaüt es pot considerar com una de les primeres fites en la història de la construcció d’instruments musicals, ja que molts d’ells eren hàbils artesans i es feien els seus propis llaüts Quan no era aquest el cas, havien d’acudir als artesans lauthers , nom derivat de la paraula francesa luth llaüt per designar a qui es dedicava a aquest ofici Els principals centres de violers foren Cremona, Venècia, Nàpols, París, Mittenwald i Markneukirchen A la península Ibèrica, els primers constructors s’anomenaren mestres violers o mestres guitarrers, depenent de la…
,
instint
Etologia
Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal a l’experiència filogenètica de la seva espècie.
Es caracteritza per la seva complexitat i pel fet d’afectar la totalitat de l’organisme Aquests caràcters, juntament amb l’existència d’un estat fisiològic intern que no desapareix quan l’estímul s’acaba, permeten de diferenciar l’instint d’altres formes de conducta innata i estereotipada, com els reflexos i els tactismes La conducta instintiva és activa, de manera que l’animal cerca constantment, empès per un delit degut a les condicions internes estat fisiològic intern i externes estímuls La conducta instintiva, que té manifestacions molt diverses, assoleix el grau més alt en…
labradorita
Mineralogia i petrografia
Mineral de la sèrie de les plagiòclasis que cristal·litza en el sistema triclínic; la seva composició química oscil·la entre un 50% d’albita i un 70-50% d’anortita.
L’hàbit és tabular, i és molt característica la macla polisintètica Té un color blanc o gris, i l’esclat és com el del vidre La seva duresa és 6, i la densitat, 2,69-2,72 La labradorita és característica de les roques ígnies de composició semblant a la dels gabres i a la de les anortosites
Llibret de versos
Literatura catalana
Títol amb el qual, amb variants, Teodor Llorente i Olivares agrupà i publicà la seva producció poètica valenciana, a partir del 1885.
Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de contribuir a…
sobreescalfament
Física
Escalfament d’un vapor per damunt de la seva temperatura d’ebullició.
Algunes màquines tèrmiques treballen amb vapor d’aigua a una temperatura força superior a 100°C, o sia amb vapor d’aigua sobreescalfat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina