Resultats de la cerca

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir…

Aquesta església fou una de les parròquies més importants de l’Urgell durant l’edat mitjana Formà part en un principi de la diòcesi de Vic A mitjan segle XII va passar a pertànyer a l’arxidiòcesi de Tarragona És una de les parròquies que consta en la butlla del 1154 del papa Anastasi IV adreçada a l’arquebisbe de Tarragona Se’n té notícia per primera vegada gràcies a una relació de parròquies del bisbat de Vic que s’ha datat cap a mitjan segle XI, en la qual apareix la parròquia d ‘Amalla A l’abril del 1082 el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva esposa Ermessenda, senyors de Maldà,…

Situació Castell situat al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà És a l’extrem occidental de la vall d’Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12289 Situació 31TCG085560 A uns 2 km d’Àger, si seguim la carretera que va a Balaguer, trobarem una pista de terra que ens portarà a Corçà També s’hi pot anar per Agulló Història La primera referència sobre Corçà apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de Clarmonte i…

Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen

L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica ha estat molt modificat posteriorment S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor hom hi celebra un concorregut aplec el 22 de maig Al segle XVII era lloc reial

Al segle XIII i al començament del XIV conegué una gran esplendor El 1424 l’abat de Bellpuig l’extingí i feu tornar els canonges a l’abadia mare El priorat fou permutat per la vila d’Os de Balaguer L’església, del segle XIII, es conserva convertida en casa de camp El 1998 fou donat al Consell Insular de Mallorca i el 2001 acabaren les obres de restauració de l’antic temple continuen encara les excavacions arqueològiques

L’església de Sant Martí d’Albarells, existent ja al segle XI, fou renovada el 1615 té una nau i dues capelles laterals i el campanar s’alça al costat esquerre Havia estat església parroquial, però la parroquialitat va passar a Santa Maria del Camí Veciana Al final del segle XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya 1113 Correspon al lloc de Brenneros esmentat el 1031, propietat del prior i després abat de Montserrat

Hi ha restes de l’antiga església parroquial Sant Just, del segle XI, i del castell de Falç , els senyors del qual eran castlans de Ribagorça Arnau Mir de Tost el llegà 1071 a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda

L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello